Tres poetes grecs i tres de catalans, de tres generacions, diuen la seva poesia. A partir d'un guió, una actriu enllaça les sis obres poètiques i recita en català a Catalunya i en grec a Grècia els poemes que el mateix poeta ha recitat en català o en grec.
De Súnion a Sant Pere de Rodes al llarg dels segles s'ordeix un entrellaçat d'anades i vingudes ara i adés que forma un teixit sòlid. La primera ciutat que va existir a Catalunya era la grega Empòrion, al golf de Roses. De l'estilització pictòrica bizantina neix un dels moments culminants de l'art català, la pintura romànica. Durant un temps, els ducats d'Atenes i Neopàtria pertangueren a la Corona d'Aragó. El rei Pere III el Cerimoniós va fer posar dotze ballesters a càrrec seu a l'Acròpolis d'Atenes per protegir-la, “la pus rica joia qui al món sia”. Ens en queden en penyora dos monuments literaris, la Crònica de Ramon Muntaner, protagonista dels fets, i la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, que repetia literàriament l'aventura. Al principi del segle XX, Antoni Rubió i Lluch, fundador de la filologia catalana, ferit d'amor per Grècia a base d'estudiar l'aventura dels catalans en aquelles terres, va esdevenir-ne cònsol i va fer descobrir als catalans la literatura grega contemporània. Després van venir les traduccions dels clàssics grecs de Carles Riba, elles mateixes esdevingudes clàssics de la literatura catalana, i les seves Elegies de Bierville, pedra angular de la poesia catalana del segle XX. I encara les traduccions de Kavafis, poeta grec universal, del mateix Riba. Fa poc, han estat la sòlida, harmoniosa i delectable Introducció a la Ilíada de Jaume Pòrtulas i les traduccions de Joan Casas dels poemes dramàtics de Iannis Ritsos el que ens ha retornat la grecitat. Ara reprendrem el pas i tornarem a endinsar-nos en la dimensió poètica.
Enguany, la proposta inclou obres dels poetes Nora Albert (1947), Pavlina Pamboudi (1948), Katerina Iliopoulou (1967), Josep Lluís Roig (1967), Stamatis Polenakis (1970) i Ramon Boixeda (1981).
Traducció: Joan Casas i Kleri Skandami; Guió, coordinació i posada en escena: Albert Mestres;
