Per Carme Canet i Capeta, periodista cultural 

Eunoia Kolektiva, La Mula i Los Informalls són tres companyies que aquest any s’han estrenat al Grec. Com hi han arribat? El festival pot impulsar les seves trajectòries? Com construeixen la seva identitat? La periodista cultural Carme Canet i Capeta ha parlat amb elles per descobrir l’abans i el després del seu pas pel Grec. 

El Festival Grec 2025 ha vist passar 90 espectacles. Nacionals, internacionals, de creadors consolidats, experimentals, de tots els gèneres. Algunes de les companyies trepitjaven les oficines i els espais escènics del festival per primera vegada. Comencem indagant com ha estat el camí de tres d’elles fins a ser seleccionades en la programació. 

La companyia de circ Eunoia Kolektiva, integrada per quatre parelles de portés acrobàtics, va estrenar Tenet al Mercat de les Flors a finals de la primera quinzena de Grec (tot i que prèviament s’havia vist a la Fira Trapezi). Per presentar el projecte van caldre gairebé tres anys. En un primer moment, els artistes es van conèixer compartint espais de creació i comprovant que tenien afinitats. Després, van haver de constituir-se com a col·lectiu, una tasca gens fàcil i que, al marge de la creació mateixa, exigeix temps, compromís i consensuar els somnis. “Plantejar el procés de producció, saber tot el que podíem necessitar per dur a terme la creació, conèixer-nos a nivell artístic i construir les bases que ens servissin com a punt de partida ens va suposar un any de feina”, explica Bernat Messeguer. El tercer any ja es van veure amb cor de presentar el projecte al Festival Grec.  

Darrere de la companyia de teatre visual La Mula hi ha dos creadors, la Magda Puig i l’Andreu Martínez, que com a professionals no són emergents, però sí que ho és la seva companyia. Després d’haver presentat amb èxit i reconeixement l’espectacle Thauma, gestat en residència al Teatre Lliure, Manual d’instruccions per a éssers vius arribava al Grec, a la Sala Teatre del CCCB, amb aquesta solvent carta de presentació. Però una carta de presentació no és suficient per tirar endavant un projecte. “Falta finançament i distribució”, apunta Magda Puig, que afegeix que el festival va veure clar que la proposta encaixava en la seva línia artística i va participar en la seva coproducció. 

Los Informalls van presentar la peça de dansa Perdón els primers dies del festival, també al Mercat de les Flors (amb estrena al Danseu 2024). En el seu origen no hi havia prevista l’arribada al Grec, però sí que tenien ganes d’actuar a Barcelona. Fa 15 anys que en Luis García “Fruta” i en  Pere Joseph es coneixen, i uns 8 que treballen junts, i arran de Perdón s’ha incorporat a la companyia Pau Estrem, responsable de la producció i la distribució. “Amb ell van canviar moltes coses a nivell estratègic i també de contactes”, observen. “Ampliar l’equip comporta anar ampliant les mirades, els mercats, etc. El camí ha estat artístic i passional, i també polític. Per arribar al Grec hem hagut d’aprendre com funciona el circuit i jugar-ne les cartes”.

Un cop programats, ens preguntem quin rendiment en treuen les companyies, durant el festival. El Grec els ofereix un nombre acotat de funcions (dues, en el cas d’Eunoia Kolektiva i Los Informalls; tres, en el de La Mula) i totes esperen que vinguin programadors.

Els programadors que van assistir a Tenet els va convidar la mateixa Eunoia Kolektiva, però l’espectacle va rebre bones crítiques, i això, a posteriori, els ha servit de carta de presentació en futures mostres.

Com assenyala Magda Puig, de La Mula, estar al Grec, de per si, ja és un bon aparador: “la gent s’ho mira amb afecte”. Per a ells, actuar al CCCB ha estat molt positiu: “A part de programadores que nosaltres podíem convidar, ens va obrir una mica el ventall, perquè va venir gent que potser no és tant del circuit teatral”.

Los Informalls atribueixen el bon balanç de la distribució al fet que el Grec és un festival molt gran i internacional i a la possibilitat d’actuar en la setmana PRO (el Grec professional), que els va obrir les portes a molts programadors: “Avui, estar al Grec ens ha canviat la vida. Ha estat un repte personal aconseguit, un objectiu, que si bé és veritat que tot va molt a poc a poc, els resultats estan arribant ara, mesos després d’haver actuat al festival”. Ja els han sortit un parell de bolos internacionals, que sense el Grec no haurien tingut.

Totes tres companyies reconeixen la tasca d’exhibició que s’està fent a Catalunya, però consideren que encara en queda molta per fer. Comparant-ho amb els circuits internacionals, s’adonen que com més al nord són els països, de més bones condicions gaudeixen: més recursos, més suport a la creació, als artistes i a les companyies i, en definitiva, més estructuració del sector.

Bernat Messeguer, integrant de la companyia de circ Eunoia Kolektiva, detecta: “el teatre, la dansa i la música porten més anys treballant per la millora del sector, i això es nota”. Per la seva banda, Magda Puig, opina: “a casa nostra tenim molta sort de la valentia d’algunes programadores, que són les que capitanegen que certes propostes puguin arribar a les programacions estables de qualsevol localitat. Hi ha una part molt forta del circuit català que sí que aposta per propostes que no siguin convencionals del tot”. També creu, però, que: “falta donar-los pressupost que els permeti arriscar i ensenyar coses al seu públic que surtin una mica del que ja agrada”. Finalment, Los Informalls reflexionen que la precarietat de la creació forma part de la seva normalitat.

Tant Eunoia Kolektiva, La Mula com Los Informalls valoren el “segell Grec” com una marca que situa la seva companyia en un pla de més prestigi, però quin és el segell de cadascuna d’elles?

Eunoia Kolektiva l’han buscat no només de manera col·lectiva, sinó també col·laborativa. Així, han picat la porta de professionals reconeguts com Joan Arqué, Quim Girón i Moon Ribas i la Companyia Du’K’tO. Blanca Canela, una de les components del grup, defineix el seu treball: “És horitzontal. Totes les veus han estat escoltades i s’han tingut en compte, i gràcies a això s’ha creat un espectacle en el qual tothom es troba a gust i ha trobat el seu lloc”. Aquest és el seu propòsit artístic, la voluntat de fer equip.

A La Mula els costa, des de dins, comparar els seus dos espectacles Thauma i Instruccions per a éssers vius, i considerar que tenen un segell comú. No obstant això, els consta que és el públic mateix qui hi veu el segell. “Ens agrada treballar a partir de la percepció, els titelles, les arts visuals i l’espai, però és més una manera de crear, d’entendre la creació com un joc o fins i tot de tenir una mirada sobre el món, que no pas el segell artístic”.

Los Informalls pensen que tenen alguna cosa molt genuïna que els fa ser el que són i que es poden etiquetar de tantes maneres que en realitat no es casen amb cap d’elles: “Ens agrada realment jugar amb aquest lloc ambigu i que no sabem classificar”, conclouen. El que intenten, per sobre de tot, és ser originals posant en comú les seves mil i una habilitats. “La premissa és passar-ho bé i aquí hi ha el risc d’arriscar amb el que fem, l’humor, el ridícul”.

En resum, propostes innovadores com les d’aquestes tres companyies que han actuat per primera vegada al Grec necessiten suport artístic, financer i d’exhibició. La creació que es fa a Catalunya és molta i el Grec dona sortida a una petita part esdevenint un important aparador per a programadors nacionals i internacionals. El “segell Grec”, a més d’aportar valor a les companyies, convida el públic a copsar noves dramatúrgies, híbrides i experimentals, que van més enllà del circ, el teatre i la dansa.