El Grec Festival de Barcelona és una porta oberta a les arts escèniques que, amb els anys, ha anat teixint una productiva xarxa de relacions per poder programar i donar suport a artistes d’arreu del món. El vincle amb tot tipus d’organitzacions —de caire institucional, artístic o social, tant d’àmbit local i estatal com internacional— ha afavorit que el certamen creixi i nodreixi l’ecosistema cultural.

La nova direcció del Grec, amb Leticia Martín Ruiz al capdavant, referma i fa proliferar les connexions que impulsen els projectes i que contribueixen a la seva sostenibilitat. Les col·laboracions prenen formes ben diferents, des del finançament i la dotació de materials i recursos fins a la cessió d’espais per assajar, la coproducció o la creació d’un circuit d’exhibició, i generen sinergies amb altres festivals i equipaments a través d’un ampli ventall d’iniciatives que tot seguit desgranarem.

Teixint complicitats
El Grec articula la seva presència tant a teatres públics com privats, des de les sales de proximitat fins als grans equipaments. A més, no només formen part de la xarxa institucions relacionades amb les arts escèniques sinó també museus, edificis emblemàtics, fundacions, etc. Així, les fàbriques de creació i les sales d’“On el teatre batega” ofereixen un espai privilegiat per a la creació independent i la recerca i, de manera paral·lela, el programa “Creació i museus” es consolida com un espai per a nous creadors i talents emergents que posa en diàleg els centres de creació artística i els espais museístics. En la programació d’aquest any hi trobem, entre d’altres, la coreògrafa Lorena Nogal, Premi Nacional de Dansa 2024 i resident a El Graner, amb PICASSa (6 i 7 de juliol) al Museu Picasso; Elena Maravillas, creadora vinculada a La Escocesa, amb la proposta coral i poètica Assemblea coral ocellaire (27 de juny) al Centre d’Art Contemporani de Fabra i Coats, i Rubén Ramos Nogueira (en col·laboració amb la Fundació Brossa), amb la proposta escènica i sonora Double Beat (4 i 5 de juliol) al Museu de la Música.

Però la cooperació no se circumscriu només a Barcelona: també es trasllada a altres centres escènics i festivals de Catalunya (com el Temporada Alta), l’Estat i l’estranger i això es tradueix, sobretot, en col·laboracions i coproduccions. Sense anar més lluny, aquest any s’han establert acords amb els centres de cultura i creació contemporània Condeduque i Matadero de Madrid, el Centro Dramático Nacional (CDN), la Compañía Nacional de Teatro Clásico, Dansa València, les Nuits de Fourvière de Lió (amb què s’estrenarà l’espectacle d’inauguració Le Petit Cirque, de Pomme, Marie & Yoann Bourgeois), Onassis Stegi, Eastman i el Ballet du Grand Théâtre de Genève, per citar-ne alguns.

Pel que fa a la projecció exterior, el Grec també treballa de bracet amb institucions catalanes amb acció internacional com l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) del Departament de Cultura o l’Institut Ramon Llull, que faciliten tant la importació com l’exportació i que els projectes artístics agafen més volada. A escala estatal, el Grec també té, a més, la complicitat del Ministeri de Cultura, que proporciona ajudes a la mobilitat dels artistes.

Amb segell Grec
El Festival Grec se centra en l’exhibició i només excepcionalment produeix espectacles des de zero (com ara la inauguració de l’any passat, protagonitzada per la cantant Sílvia Pérez Cruz o, en aquesta edició, La Nit del Músic Alt amb Indi Gest i la Banda Municipal de Barcelona, i els concerts de Lucia Fumero i d’homenatge a Pau Riba). Sí que promou, en canvi, espectacles creats expressament per al festival a través d’encàrrecs a companyies o artistes —amb la possibilitat que les produccions es mantinguin vives a posteriori— i, especialment, impulsa les coproduccions amb altres festivals, equipaments, productores privades i institucions.

Com explicava Martín Ruiz al principi d’any en aquesta entrevista, les bones relacions nacionals i internacionals són un dels pals de paller del Grec i, dia a dia, es treballa fermament per “cuidar-les i continuar-les desplegant” amb la voluntat d’incrementar els acords i les accions en comú.

Una bona mostra d’aquesta aposta per les coproduccions és que en el 36% dels 90 espectacles del Festival Grec hi participa directament el mateix festival. D’aquestes aliances, 24 s’inscriuen en el nivell català, 3 són de caràcter estatal i 6 d’escala internacional, si bé hi estan implicats un nombre notable de països, com Portugal, França, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Alemanya, Àustria, Regne Unit, Noruega, Canadà, etc.

Si s’examina amb detall la lletra petita de les fitxes dels espectacles, s’identifica la marca Grec 2025 Festival de Barcelona acompanyant algunes companyies al costat de molts altres noms que multipliquen exponencialment esforços amb el festival i fan possible no tan sols produir el muntatge sinó també amortitzar-lo.

Per comprovar-ho i seguir-ne el traç, recollim la llista de les 33 coproduccions del festival:

COPRODUCCIONS A CATALUNYA

Història de l’amor, d’Agrupación Señor Serrano. Teatre Lliure de Gràcia

Manual per a éssers vius, de La Mula. CCCB

Tu em vas prometre una història d’amor, d’Helena Tornero. Sala Beckett

La tempestat, de William Shakespeare i La Perla 29. Teatre La Biblioteca

Gegant, de Mark Rosenblatt. Teatre Romea

Qui va matar el meu pare, d’Édouard Louis i Pau Roca. Heartbreak Hotel

Decadència, de Steven Berkoff. Sala Atrium

Compto cada passa meva sobre la terra, de Lluïsa Cunillé. Sala Atrium

Massilia, de La Jarra Azul. Teatre Akadèmia

Se baila, de Lali Álvarez, Melisa Hermida i Tamara Kiper. La Badabadoc

Inferus, de Gisela Riba. Mercat de les Flors

Candy, de Pablo Molina. Mercat de les Flors

Duplex Studio, de Luqui Lagomarsino i Guillem Jiménez. Antic Teatre

Folklore, de Lucia Fumero. Teatre Grec

Corsé, de Clara Peya. Teatre Grec

Pau Riba: Dioptria, 55, de Com un somni d’una nit d’estiu. Teatre Grec

The veil of the temple, de Sir John Tavener. Santuari de la Mare de Déu del Carme

L’espai alliberat, de Llorenç Barber. Jardins de Rubió i Lluch

Reencarnacions II: Reflectir, de Núria Andorrà. Fundació Joan Miró

La Nit del Músic Alt. Un tipus de gènere ambigu, d’Indi Gest, Banda Municipal de Barcelona i José Rafael Pascual-Vilaplana. Teatre Grec

Teatres de campanya_Interferència 02: Breu inici d’aproximació a l’acomiadament del trajecte comtal per la porta de l’arc del darrere. Trajecte a 110 bpm, de Marc Salicrú. Arc de Triomf

Oasi, d’Irene Vicente Salas. Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa

Autòpsia, de Roberto Fratini. Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa

Autoritat, de Roger Bernat i Søren Evinson. Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa

COPRODUCCIONS ESTATALS

Ihsane, de Sidi Larbi Cherkaoui. Teatre Grec

NO (espectáculo en devenir), de La Venidera. Teatre Lliure

…todas esas cosas dentro de las cosas que llamamos cosas escondidas en…, de Jesús Rubio Gamo. Mercat de les Flors

COPRODUCCIONS INTERNACIONALS

Le Petit Cirque, de Pomme, Marie & Yoann Bourgeois. Teatre Grec

Faustus in Africa!, de Handspring Puppet Company i William Kentridge. Teatre Lliure

Mami, de Mario Banushi. Mercat de les Flors

Vortex, de Humanhood. Mercat de les Flors

Connexió mediterrània, tradició en transformació, de Marina Satti i La Maria. Paral·lel 62

Entre la penombra i la llum, d’Arooj Aftab i Mar Pujol. Paral·lel 62