Anar al contingut principal
Barcelona cultura

Blog

Cabosanroque: “Necessitem la poesia per interpretar la realitat”

dv. 09/12/2022 | 12:15 H

Per Andreu Gomila

Els Cabosanroque (Laia Torrents i Roger Aixut) tanquen amb 'Flors i viatges' la seva trilogia sobre escriptors catalans. Si abans van ser Joan Brossa i Jacint Verdaguer, ara és el torn de Mercè Rodoreda, en una coproducció entre Temporada Alta, elGrec, el CCCB i el TNC que podrem veure a Barcelona durant el Grec 2023. Agafen el llibre de relats curts de l'autora de 'La mort i la primavera' i 'La plaça del Diamant' per parlar de la guerra i del patiment de les dones, amb l'ajuda dels textos contemporanis de la Premi Nobel bielorussa Svetlana Aleksiévitx.

Després de Brossa i Verdaguer, per què Rodoreda?
'Viatges i flors' va ser un projecte que es va estroncar el 2012, en el moment més difícil de l’anterior crisi econòmica, quan ja dúiem uns mesos treballant-hi. Vam pensar que per justícia el que podia haver estat el primer, havia de ser el tancament de la trilogia; el text de 'Viatges i flors' feia deu anys que estava entre nosaltres. També ens interessava molt abordar un text escrit per una dona. A més, els tres escriptors són molt diferents entre ells, tot i que tant Brossa com Rodoreda admiraven l’obra de Verdaguer.

Què heu agafat de 'Viatges i flors'? Com heu traslladat la poètica de Rodoreda al vostre espai?
Hi ha fragments de viatges a alguns pobles i algunes flors. Una idea fonamental que hem volgut traslladar a la peça és intentar trobar la manera més bonica estèticament per explicar fets terribles. Rodoreda utilitza la forma del conte infantil i la visió poètica per amagar més o menys aquests fets que succeeixen en qualsevol guerra, fer que te’ls empassis i que no te n’adonis fins que els tens a la panxa i difícilment els puguis pair. De 'Viatges i flors' no només hem agafat el que es diu (que aparentment és una cosa i en profunditat una altra, on es parla de la guerra, de com la viuen i l’expliquen els dones, això sobretot pel que fa els contes de viatges; a les flors de debò, per nosaltres parla d’ella mateixa, de com se sent, de les múltiples dones que és en una de sola), sinó el com, quin tipus de llenguatge, quins recursos lingüístics, rítmics, sonors, etc., hi ha dins 'Viatges i flors'.

"Mercè Rodoreda, l’any 1940, creua tota França a peu, i moltes de les situacions que viu són les mateixes que les recollides per Aleksiévitx en centenars d’entrevistes a altres dones que fugien de la guerra camp a través durant l’estiu"

Com l'heu lligada a la de Svetlana Aleksiévitx?
Svetlana Aleksiévitx ens ha donat diferents claus d’interpretació de 'Viatges i flors', i ens ha revelat moltes metàfores que potser s’haurien mantingut encapollades dins la forma poètica. Podríem dir que primer de tot hi ha la realitat immediata, sense massa filtre ni reflexió, i això ho trobem a les cartes de l’any 1940 que Mercè Rodoreda va escrivint a Anna Murià mentre travessa França a peu fugint dels alemanys. Estan escrites al moment. En els testimonis dels llibres d’Aleksiévitx ('Últims testimonis' i 'La guerra no té cara de dona') hi ha la distància de quaranta anys de memòria, records de fets traumàtics esculpits pel temps. Allà hi podem trobar una dona que ens diu que no troba les paraules per parlar-ne, que fa falta un poeta, i aquí és on apareix Rodoreda i la poesia. Necessitem la poesia per interpretar la realitat, potser la poesia és l’única manera de parlar de certes coses. Realitat, memòria i ficció. És curiós com a les cartes a Anna Murià ja apareixen imatges que després sortiran a 'La mort i la primavera' i a 'Quanta, quanta guerra'.

Què tenen en comú les dues autores?
Mercè Rodoreda, l’any 1940, creua tota França a peu, i moltes de les situacions que viu són les mateixes que les recollides per Aleksiévitx en centenars d’entrevistes a altres dones que fugien de la guerra camp a través durant l’estiu. Bombardejos, trens cremats, cavalls morts, gana... Més que coses en comú, per a nosaltres les dues autores es complementen, Aleksiévitx ens dona la clau d’interpretació de la Rodoreda més fantasiosa i al mateix temps Rodoreda posa la poesia als testimonis de Svetlana.

"Les dues autores ens ensenyen la resiliència de les dones i la natura (que formen part d’un tot) davant l’agressió de la guerra i els homes"

De quina manera expliqueu com es viu una guerra?
Svetlana diu: “La guerra l’expliquen les dones. Ploren, canten com si fos un plor”. Expliquem la guerra que viuen les dones, que té unes paraules, unes olors i uns colors propis. D’una banda, la visió poètica d’aquests fets, i, de l’altra, la quotidianitat, el dia a dia, el tirar endavant perquè, com diu l’Svetlana: “La guerra és abans que res assassinat i després una feina molt dura”. Tornant a la pregunta anterior, les dues autores ens ensenyen la resiliència de les dones i la natura (que formen part d’un tot) davant l’agressió de la guerra i els homes.

Quin paper tenen a la instal·lació Rocío Molina, Mónica López i Núria Martínez Vernis?
Mónica López vehicula les paraules d’Aleksiévitx, i la Núria les de Rodoreda en català. Rocío Molina té dues peces de videodansa, el 'Viatge al poble dels penjats', amb Núria Graham cantant l’'Strange fruits' de Billie Holiday i el 'Viatge al poble dels cargols i el llot' amb el 'Lux Aeterna' de Ligeti.

I les refugiades ucraïneses?
D’una banda, traslladen la seva condició vital a les paraules de Rodoreda sense necessitat d’actuar, posen cos a unes paraules que malauradament continuen sent totalment vigents. Podem llegir en els seus ulls el sacseig vital pel qual passa una persona trasbalsada i traslladada per la guerra. I, de l’altra, ens obliguen a viure radicalment la musicalitat del text de Rodoreda, un text que està farcit d’enumeracions i repeticions de paraules, des de fora de la comprensió, ja que elles diuen Rodoreda en ucraïnès.

Amb Brossa, vau fer volar la imaginació; amb Verdaguer, vau explorar el costat fosc; amb Rodoreda...?
Pot ser que sigui una combinació dels dos, perquè hi ha un costat fosquíssim de la humanitat en Rodoreda que se’ns clava a través de la imaginació i el color.

SEGUEIX LLEGINT: Els col·lectius creatius joves que cal seguir: VVAA, José y sus Hermanas, Íntims, Las Huecas, Mos Maiorum, Lalínea, Desasosiego

Comparteix aquest contingut

Compra d'entrades