Sempre amatent a l’escena internacional, el Festival Grec té una debilitat especial per portar-nos artistes del bressol de la cultura occidental. Així, no només mirem l’antiga Grècia quan reinterpretem els clàssics, també ens interessa la creació que hi emergeix avui en dia. Els darrers anys han actuat al certamen figures de llargs cognoms i potents produccions que han deixat empremta. Què té Grècia per mantenir-se encara avui en el punt de mira? Què ens aporta? Què ens hi uneix? 

Per a la directora del festival, Leticia Martín Ruiz, la força de l’escena grega actual rau del renaixement que ha experimentat després de la supercrisi econòmica del 2010. “Ara és molt reivindicativa, política i amb una força bastant intensa de contemporaneïtat”, observa. Alhora, per les seves arrels mediterrànies i unes imatges amb què ens sentim identificats, Martín veu el teatre grec molt proper: “Ens hi comuniquem molt bé. És fàcil trobar l’intercanvi entre aquests creadors que miren el seu passat per parlar del futur i el nostre.”

Christos Papadopoulos, Marina Satti i Mario Banushi (que, de fet, és d’origen albanès, però des de fa vint anys viu i treballa a Atenes). Ells són els tres artistes grecs que podrem veure aquest any al festival portant-nos un bocí de l’escena del Mediterrani enllà. Qui són i què ens presentaran?

Christos Papadopoulos
My Fierce Ignorant Step

Mercat de les Flors, 12 i 13 de juliol

El coreògraf grec torna al festival tres anys després de presentar-hi Larsen C (Grec, 2022), un espectacle es va poder veure en més de 25 escenaris i festivals europeus i li va valdre el prestigiós guardó Rose International Dance Prize, atorgat biennalment pel Sadler’s Wells Theatre de Londres. 

A My Fierce Ignorant Step, Christos Papadopoulos explora la influència que han tingut en la seva personalitat artística dos altres artistes grecs: Mikis Theodorakis i Odysseas Elytis, a través de l’obra musical Axion Esti del primer, basada en la poesia del segon. 

Personal i minimalista, la peça es defineix també com a “una obra optimista, extravertida i encantadora sobre les primeres vegades que ens vam conèixer, vam riure, vam viure”. A través del moviment que es converteix en cançó, la musicalitat del cos, els cossos dels ballarins connectaran amb els del públic, compartint plegats aquests “començaments apassionats” comuns.

Marina Satti i La Maria
Connexió mediterrània, tradició en transformació

Paral·lel 62, 20 de juliol

En el si d’una vetllada doble que fusionarà la música d’arrel amb l’avantguarda, viatjarem pels ressons mediterranis amb dues exponents del nostre temps, la grega Marina Satti i la valenciana La Maria.

Satti s’ha fet molt popular per un estil fresc i contemporani que traspassa fronteres i trepitja fort tota mena d’escenaris. Tant se la pot escoltar enmig d’una plaça com al programa musical d’Eurovisió. Barreja ritmes urbans i pop i temes virals com ZARI, que acumula més de 32 milions d’escoltes a plataformes, els quals demostren com la seva combinació de zournas i beats moderns conjuguen un present de l’escena musical grega vibrant, amb capacitat per reinterpretar-se i projectar-se cap al futur.

Mario Banushi 
MAMI

Mercat de les Flors, 22 i 23 de juliol

Amb 26 anys i un llenguatge escènic fascinant, se’l considera una de les figures més renovadores de l’escena grega actual. Mario Banushi aterra per primera vegada al Grec amb un poema visual al voltant de la relació entre una mare i el seu fill. L’obra, que ja s’ha pogut veure amb èxit al Festival d’Avinyó, té un punt autobiogràfic i posa en valor l’amor matern com a motor de vida. 

L’artista amb arrels albaneses dedica l’obra a les mares, en plural, fruit de la seva experiència, ja que quan era petit va quedar a cura de la seva àvia —a qui anomenava mare—, després que la seva mare biològica abandonés Albània a la cerca d’un futur millor a Grècia.

Fent memòria...
Any rere any ampliem l’inventari d’artistes que participen al Grec Festival de Barcelona amb la inclusió de nous referents procedents del país hel·lènic. Alguns ens han visitat força vegades, com Dimitris Papaioannou, un creador polifacètic (director, coreògraf, intèrpret i dissenyador de decorats, vestuari i il·luminació) que el 2017 va sorprendre’ns amb les suggeridores imatges de The Great Tamer, un espectacle que barrejava el teatre físic i les accions performatives per descobrir els significats més ocults de l’existència humana. El 2021 va tornar al festival amb Transverse orientation, en què també a través del teatre físic i visual, la performance i grans dosis de poesia, dibuixava el pas de les civilitzacions i les seves creences, i ens permetia conèixer millor els nostres avantpassats. Dos anys després, el 2023, ens meravellava de nou amb Ink, la trobada entre dos artistes atrapats en uns panells de plàstic transparent sota una pluja constant d’aigua.

Classificat també dins la categoria dels “repetidors”, hi trobem Euripides Laskaridis, un creador excèntric i carismàtic que es mou en les interseccions de la dansa, el teatre i les arts visuals i busca subvertir les relacions establertes entre públic, creadors i intèrprets. Com vam poder comprovar a Titans, el 2017, explora els conceptes de ridícul i transformació des del més grotesc, còmic i pertorbador, mentre que l’any passat, a Lapis Lazuli, a més de continuar indagant en aquestes temàtiques, ens va regalar la construcció d’un món nou, captivador i enigmàtic, ple de contrastos trepidants.

A aquests noms se n’afegeixen d’altres, tots ells presents el 2017, com els de la companyia Aerites Dance Company, integrada per Patricia Apergi i Dimitris Chalazonitis, que van mostrar el ballet urbà de Cementary; Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris, que van posar damunt de la taula el racisme institucional amb el muntatge Clean City protagonitzat per cinc dones de fer feines de diferents procedències;o el llaütista i multiinstrumentista Yannis Papaioannou (establert a Barcelona des del 2007) que, amb el seu grup Asíkides, dedicat als sons tradicionals grecs i la col·laboració de la cantant grega Christiana Vlanti, van homenatjar el Harlem Jazz Club amb motiu dels gairebé 1.000 concerts del local.  

I si ens remunten encara més en el temps, el 1992, recordem la cèlebre interpretació d’Irene Papas a Medea, dirigida per Núria Espert, tota una experta en el personatge d’Eurípides, ja que s’ha posat a la seva pell fins a quatre vegades.