Barcelona cultura

Blog

Emily Molnar: “Ens hem imposat una feina molt dura, crear una experiència per al públic”

dv. 07/06/2019 | 09:00 H

Per Andreu Gomila

Fa una dècada que la coreògrafa i ballarina canadenca Emily Molnar dirigeix una de les companyies de dansa més interessants del moment, el Ballet BC de Vancouver. Deixeble de William Forsythe, sap que la dansa pot abraçar totes les disciplines, que cal passió i un gran domini tècnic per assolir qualsevol fita. Mai no han estat a Barcelona. I venen amb un repertori totalment femení, amb noms que ja coneixem com Sharon Eyal i Chrystal Pite. La primera és una de les grans coreògrafes israelianes, molt lligada al Batsheva Dance Company. Pite lidera la companyia Kidd Pivot, que va ser fa dos anys al Mercat de les Flors amb 'Betroffenheit'. Molnar, a banda de portar la batuta del Ballet BC, dirigeix la secció de dansa del BANFF Center d'Alberta.

El repertori que presenteu és 100% femení. Hi ha algun per què?
Més que presentar un repertori, la idea era mostrar la diversitat de la companyia. Ens hem imposat una feina molt dura: crear una experiència per al públic. La peça de Sharon Eyal, 'Bedroom Folk', és molt forta, vibrant, per a catorze ballarins, que et porten a un món de fantasia. La de Chrystal Pite, 'Solo Echo', en canvi, és un poema preciós, que neix d'una composició  de Mark Strand i on set ballarins representen una sola persona. És una gran peça sobre la vida, sobre l'acceptació de la pèrdua, sobre l'acceptació d'un mateix. M'encanta ser qui soc, diu al final.

I la teva?
La meva, 'To this Day', està basada en un disc poc conegut de Jimi Hendrix, 'Blues', que demostra que ell era, sobretot, un músic de blues. La vaig fer per celebrar el desè aniversari de la meva entrada a la companyia, per celebrar la vida... Totes tres són peces molt diferents, tenen vida pròpia.

Tan diferents que la música de les peces va de Hendrix a Brahms.
Encara que sembli mentida, Hendrix i Brahms comparteixen moltes coses i tots dos demanen el mateix a la música.

Has de tenir molts bons ballarins perquè passin d'una banda a l'altra amb solvència?
Estan entrenats en el clàssic. Però no tenen por de la improvisació, d'assumir diferents espais, de tenir una mirada contemporània. Poden fer qualsevol cosa, perquè tenen cossos i ments flexibles.

Vas ser al Ballet de Frankfurt amb Forsythe com a solista. Què en vas aprendre?
En William ha estat precisament uns dies amb nosaltres, ja que estem preparant una peça seva... D'ell, vaig aprendre que els ballarins han de tenir una gran flexibilitat i virtuosisme. I sobretot que les fronteres es poden enderrocar. El vaig conèixer quan jo tenia setze anys, al Ballet Nacional del Canadà. I allà ja vaig aprendre com descansar, com ser curiosa.

Com podrà veure el públic tot això?
És el públic qui ho ha de dir. Jo sento tot això... No oblidem que Forsythe ha influït molta gent!

Com construeixes els repertoris?
Busco coreògrafs que tinguin molta cura en la construcció, en la dansa, que tinguin moltes ganes de treballar a la sala d'assaig, que tinguin una manera única d'entendre la dansa, que vulguin que el cos s'expressi de manera única.

Què diferencia el Ballet BC de les altres companyies?
El que fem en escena corprèn el públic, que també es diverteix. Perquè veuen que tot el grup treballa amb una intenció comuna, que hi ha un sentiment col·lectiu molt gran. La nostra firma: un propòsit molt fort de dedicació i compromís.

Comparteix aquest contingut