Per Andreu Gomila

Qui és més important per al teatre del segle XXI, Shakespeare o Koltès? I per al teatre català, Cheek by Jowl o T de Teatre? Al Grec 2021 hi trobarem grans autors del segle XX, grans dramaturgs contemporanis i companyies d'aquí amb una solidesa incontestable. També títols i noms que potser no són gaire evidents per al públic, però amb un recorregut en el món de l'escena de l'última dècada que els situa al capdamunt de la piràmide de l'excel·lència. Hi ha des de pallassos a autors africans la contundència dels quals ha traspassat fronteres i èpoques.

Aimé Césaire: Parole due
Si hi ha un escriptor negre que hagi transcendit més enllà del seu color i dels límits nacionals i lingüístics, aquest és Aimé Césaire. Va ser l'autor que va donar un nou sentit a la paraula 'negritud' amb unaobra de gran qualitat literària, que el situa com un dels grans poetes francòfons del segle XX. En català, podem llegir 'Quadern de retorn al país natal' (Edicions del Buc), un llarg poema en què descriu les sensacions que va tenir quan va tornar a casa, a la Martinica, després d'un període d'estudis a França. A La Gleva, l'artista de Burkina Faso Odile Sankara ha aixecat un muntatge a partir de la seva obra que ens farà veure per què Césaire és un clàssic contemporani.

Bernard-Marie Koltès: Combat de negre i de gossos
Roberto Romei dirigeix al Tantarantana el text d'un dramaturg, Bernard-Marie Koltès, que és per a molts el gran autor de finals de segle XX, amb obres imprescindibles com 'Roberto Zucco', 'La solitud dels camps de cotó' i 'La nit just abans dels boscos', que hem vist als nostres teatres en els últims anys. 'Combat de negre i de gossos' és una peça dura, que explica la història d'un africà mort a mans del seu cap. Koltès és, alhora, lúcid i àrid, artífex d'una poesia escènica d'altíssima volada.

Fernando Pessoa: El fingidor
Qui millor que Pep Tosar per fer-nos capbussar en l'obra d'un gran escriptor com Fernando Pessoa. L'actor ha demostrat com de bé llegeix els poetes a partir de les biografies escèniques de Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés, Federico Garcia Lorca i Damià Huguet. Aquí, amb materials diversos, recrea la vida i l'obra de Pessoa tot fent servir les seves creacions i dues novel·les pessoanes d'Antonio Tabucchi: 'Els tres últims dies de Fernando Pessoa' i 'El somni de Fernando Pessoa, poeta i fingidor'. No hem d'oblidar que el gran escriptor portuguès del segle XX va passar part de la seva infantesa a Sud-àfrica.

GN|MC: Made of Space
La companyia formada per Guy Nader i Maria Campos, sense fer gaire soroll, s'ha convertit en un dels projectes cuinats a casa nostra que més impacte està tenint al món, de Bèlgica a la Xina, passant pels Països Baixos, França i Alemanya. Amb 'Made of Space' tanquen la trilogia que van engegar amb 'Time Takes the Time Time Takes' (2015) i que va continuar amb 'Set of Sets' (2018). Totes centrades en conceptes físics i en l'exploració del temps. Com és habitual, Miguel Marín ha escrit la partitura musical de la peça i ell mateix, amb Daniel Munarriz, l'interpretarà en directe en escena. Un festival.

Jean Genet: Las Criadas
Fa set anys, la companyia coreana Sadari va portar al Grec una versió de 'Les criades' de Jean Genet interpretada per uns androides. Al Grec 2021 la podrem veure en un format humà amb Ana Torrent, Alicia Borrachero i Jorge Calvo just en un moment en què Genet ha entrat de ple en el cànon literari francès (a ell no li hauria fet gaire gràcia) gràcies a l'aparició del volum amb les seves novel·les i poemes a la Bibliothèque de la Pléiade. Es tracta d'un autor molt vinculat a Barcelona, per on hi va passar a primers dels anys 30 del segle XX, com es pot llegir a 'Diari del lladre'.

Jon Fosse: Soc el vent
Al Grec 2011, vam poder gaudir d'un dels últims espectacles del gran director francès Patrice Chéreau. Va fer 'I am the Wind', text poètic i colpidor del gran dramaturg noruec Jon Fosse, un clàssic contemporani. D'ell hem vist 'Hivern' i 'Vindrà algú', dues de les seves peces més conegudes amb 'Jo soc el vent', que dirigirà a l'Akadèmia Marc Chornet amb Manel Barceló i Hans Richter. Fosse és un autor fill del minimalisme, postmodern, autor de miniatures escèniques que ens sacsegen. És l'hereu d'Ibsen.

Jordi Prat i Coll: M'hauríeu de pagar
Més conegut, en els últims anys, per la seva feina de director de grans muntatges, com 'Els jocs florals de Canprosa' i 'La Rambla de les floristes', totes dues a la Sala Gran del TNC, Jordi Prat i Coll és un dels grans dramaturgs de la seva generació, autor de peces mínimes de potent tonatge. A 'M'hauríeu de pagar' lliga tres monòlegs per parlar de tu a tu al públic sobre la bellesa, la infantesa, la solitud, el sexe... Els seus personatges s'adrecen a l'audiència de manera natural, perquè volen explicar-se, perquè no volen que els oblidem.

Josep Maria Miró: L'habitació blanca
Josep Maria Miró és el dramaturg que més en forma està de l'actualitat. Amb un peu sempre entre el Riu de la Plata i Barcelona, ha aixecat una important carrera internacional que ha portat els seus textos a Europa i Amèrica. Fruit dels anys d'anades i vingudes entre Barcelona i Buenos Aires, on l'estimen com si fos un heroi local, neix la proposta de 'L'habitació blanca', que dirigeix Lautaro Perotti, un dels fundadors de l'emblemàtica sala Timbre 4 de la capital argentina. En la peça, tres persones es troben la professora que els va ensenyar a llegir i a escriure. Saltaran espurnes?

María Pagés: Paraíso de los negros
Només la coreògrafa i ballarina María Pagés sabria combinar Federico García Lorca amb el poeta de Harlem Carl Van Vechten, autor de la novel·la 'Nigger Heaven' que dona títol al seu últim espectacle. Per acabar de quadrar el cercle, s'ha fet acompanyar de l'escriptor marroquí El Arbi El Harti, amb qui ha parit 'Paraíso de los negros' a quatre mans. Guanyadora del Premio Nacional de Danza 2002, Pagés és una experta teixidora d'aliances. Fa ja onze anys que va estrenar al Teatre Grec 'Dunas', un gran tête-à-tête entre ella i Sidi Larbi Cherkaoui.
https://www.youtube.com/watch?v=vTQjNrG-cuE

Rhum & Cia: Gran Reserva
Des de 2014 que els Rhum & Cia estrenenels seus espectacles al Grec. I el que va néixer com un homenatge al gran clown Monti fet pel seu nebot, Jordi Martínez, i uns quants amics, ha agafat vida pròpia a través dels tres espectacles que hem pogut veure fins al moment: 'Rhum' (2014), 'Rhümia' (2016) i 'Rhumans' (2018). Una oda a la llibertat i a l'ofici de fer riure que pren ara format de grans èxits amb 'Gran reserva', l'espectacle que aplega els millors gags dels seus tres xous.

Sol Picó: Malditas plumas
Parlar de Sol Picó és sinònim de fortalesa, constància i brillantor. Amb 30 anys de dansa als genolls, ha sabut fer enlairar una carrera extraordinària gràcies al treball continu i unes coreografies enèrgiques que no ha parat de ballar. Aquí, a 'Malditas plumas', pujada sobre unes sabates de taló que són marca de la casa, es fica en la pell d'una vedet del Paral·lel de fa un segle en clau futurista. Roger Julià l'acompanya en escena, tot fent les funcions de 'partenaire' i de músic. En el procés de creació, han treballat amb ella Cristina Morales (escriptora), el Mag Lari (il·lusionista) i els músics Pere Jou i Aurora Bauzà (Telemann Rec.).

T de Teatre: Delicades
Per celebrar el seu 30è aniversari, les T de Teatre podríem haver posat en marxa una 'jukebox' de grans èxits, però han decidit recuperar un dels seus espectacles emblemàtics, 'Delicades', escrit per Alfredo Sanzol i estrenat el 2010 al Grec. Amb ell ja havien fet 'Sí, pero no lo soy'. I gràcies a la nova col·laboració entre el dramaturg madrileny i la companyia T de Teatre, van fer 181 funcions (amb 57.000 espectadors) de 'Delicades' i van poder viatjar a festivals de Colòmbia, Equador, Santo Domingo i París.

Simon Stephens: Heisenberg
L'autor britànic Simon Stephens és, sens dubte, un dels millors dramaturgs del nostre temps gràcies a peces com 'Unes polaroids explícites' i 'Pornografia', però també per les adaptacions d''El curiós incident del gos a mitjanit' o 'La senyoreta Júlia'. Aquí dialoga amb el científic alemany Werner Heisenberg, formulador del principi d'incertesa, bàsic per al desenvolupament de la física quàntica, a través de la trobada d'una dona i un home en una estació de tren de Londres. Pot passar qualsevol cosa.

SEGUEIX LLEGINT: Jan Lauwers, Jordi Oriol i Ferran Utzet: la “perversió” dels clàssics