ENTREVISTA

Maria Lluïsa del Rio Jové és una de les espectadores més fidels del Grec Festival de Barcelona. Té 78 anys i en fa 45 que hi veu tants espectacles com pot. Més de mitja vida. En contactar amb ella no recordava exactament l’any del debut, només que era a principis de juliol, que hi actuava Paco de Lucía i hi feia “un fred tremendo”. Però les hemeroteques ho saben tot i podem documentar que va ser el 1980, al Teatre Grec, amb l’espectacle El flamenco de siempre, de De Lucía i Ramón de Algeciras. Amb aquesta entrevista retem un homenatge al públic del festival que, com ella, demostra el seu vincle o la seva passió edició rere edició.

El Grec és imprescindible en els teus estius?
No me’l perdo mai. Des de fa molts anys, el mes de juliol mai he volgut tenir res per dedicar-me únicament i en exclusiva al Grec. A la resta de llocs ja hi vaig durant l’any... Procuro tenir dies desocupats per assistir al màxim d’espectacles possible.

Quan treballava matinava molt. Em llevava a les sis i recordo demanar que avancessin l’hora dels espectacles i tot!

Ets una de les espectadores més assídues. Et podem dir “superespectadora”?
Soc una espectadora més. Els qui em coneixen ja saben on paro.

Quin és el teu seient ideal?
No m’agrada seure a l’última fila. Si no, no hi aniria. Sec a la fila 3 del Teatre Grec. La primera, no, perquè és de pedra i la segona, tampoc, perquè toques la pedra de baix. A la tercera. I a la punta esquerra, perquè era més baratet fins que s’ha unificat el preu.

Compres les entrades tan bon punt es posen a la venda?
Generalment sí, el primer dia. M’hi he passat moltes hores, a la Virreina! Ara ho faig per internet i aquell mateix matí, si és possible.

Puc fer una queixa? El dia de la inauguració, les entrades disponibles són a partir de la fila 10 o 11 perquè hi ha moltes invitacions de compromís. Jo, que pago la meva entrada i no he demanat mai cap invitació, vull seure a la rodona de l’escenari i no puc...

Suggeriment recollit. Per cert, trobes còmodes els seients del Grec?
Pujo i baixo el meu coixí. Fa 30 o 40 anys hi havia els seients de pedra. Després van posar-hi coixins (a la primera fila encara hi són). Més tard, van canviar la resta de seients per cadires de plàstic. Eren vermelles i estretes, no hi cabíem! Ara són grises i més amples, però millor no agafar-s’hi. Ja ho diuen, que els esglaons cada cop són més alts! (riu).

“La majoria de gent és la mateixa any rere any. Són família. Sempre m’adreço a qui conec per dir-li: ‘Bon festival!’. I quan acaba: ‘Bon hivern i fins l’any que ve!’”

Com tries la programació?
Vaig al Grec Montjuïc. Primer, sempre, trio el que fan al Teatre Grec. Després, el que fan al Mercat de les Flors, al Teatre Lliure i a l’Institut del Teatre. Els espectacles internacionals són sobretot al Lliure. Com que no marxaré a fora procuro veure’ls quan venen aquí.

Sempre he seguit el meu criteri. També valoro tenir una butaca assegurada. Si he d’estar-m’hi dreta o hi ha cua, me’n vaig.

Què significa per a tu el Teatre Grec de Montjuïc?
Al Teatre Grec soc a casa. La majoria de gent és la mateixa any rere any. Són família. Sempre m’adreço a qui conec per dir-li: “Bon festival!”. I quan acaba: “Bon hivern i fins l’any que ve!”. Tal qual.

I després, passeges pels jardins, fas una copa...?
Després de tot el que he pujat, el que vull és seure. Sí, i passejar. Tampoc hi ha gaires oportunitats per pujar-hi sola. I quan ja està, descanso i escales avall.

Al festival, hi vas sola o acompanyada?
Sola. Alguna vegada hi he anat acompanyada, però generalment quan ho dic a tothom, la gent primer diu que sí, que vol venir, però al final es fan enrere. “És que és molt tard...” o “És que val molts diners...”, responen, i després es compren l’últim model o van de restaurants. En canvi, els meus cèntims són per a la cultura (sense deixar el que és necessari, clar).

“Si puc, en un mateix dia encavalco dos espectacles. Per exemple, quan són al Mercat i al Teatre Grec, els lligo. I si no lliguen, però al teatre hi ha un concert, ja hi arribaré”

Quins gèneres escènics t’agraden més?
El primer, el circ, que n’hi ha poc. Després, la dansa. El que menys m’atrau és el teatre de text perquè se’m fa més difícil l’audició...

Com és que t’atrauen tant el circ i la dansa?
El circ perquè m’hi van portar de molt petita. Sempre s’instal·lava un circ en una placeta a ronda de Sant Pau; ara es diu de Folch i Torres.

Quants espectacles pots arribar a veure en un Grec?
Entre 30 i 40. Perquè a més del Grec Montjuïc hi compto el que el Grup Focus ofereix adherit al Grec. Com que en soc abonada vaig molt als quatre teatres: Romea, Goya, Condal i La Villarroel. I també si hi ha alguna cosa internacional al Nacional.

Si puc, en un mateix dia encavalco dos espectacles. Per exemple, quan són al Mercat i al Teatre Grec, els lligo. I si no lliguen, però al teatre hi ha un concert, ja hi arribaré. Però no deixo de fer-ho, perquè estic allà. Cal aprofitar.

Durant l’any també vas tant al teatre?
Durant l’any veig gairebé tot el que fan al Nacional i al Mercat de les Flors, la meitat del que fan al Lliure, molt de l’Auditori, del Liceu, poc i barat (vaig a dalt de tot), els teatres de Focus... Tot això són molts cèntims.

D’on et ve aquesta afició? La teva feina estava vinculada a les arts escèniques?
Era administrativa total. Boli a la mà, d’aquella època. No amb ordinador, com ara.

“Ho veig al Grec i, si m’ha agradat, ho torno a veure en temporada. M’agrada repetir, sí”

Has practicat mai la dansa o el teatre amateur?
No, no. Em fa molta vergonya. De paraula soc la més xerraire, però davant del públic, no. Potser el tema de la dansa ve de quan hi havia un esbart davant de l’escola i el mestre m’hi deixava assajar, però mai vaig ballar en públic perquè la mare no em volia fer vestits. Es preocupava perquè tinguéssim un plat a taula...

T’hauria agradat ballar?
Sí. Ara l’emoció la sento en veure ballar. Sobretot al Mercat, on la música sona molt bé i si ballen en grupal, sense ni un mil·límetre de diferència entre els ballarins, no quan ballen passejant com si anessin per la Ciutadella! L’espectacle de les cadires Minus 16 d’IT Dansa l’he vist quatre vegades.

Repeteixes obres sovint?
Durant el Grec, no. Però després, sí! Sempre demano que em diguin què faran durant la temporada per no perdre’m res, però mai en trec l’entrellat. Llavors ho veig al Grec i, si m’ha agradat, ho torno a veure en temporada. M’agrada repetir, sí.

Què esperes que t’ofereixi aquest any el Grec?
Circ, perquè no n’he vist en tot l’any. Fa tres o quatre anys van venir uns del Marroc que fan uns pilars d’un que deixa’t tu dels nostres castellers! I també dansa, internacionals i el que em proposin.

Tens algun ritual, abans o després de veure un espectacle?
Sempre penso que abans d’entrar llegiré la sinopsi, però ja no hi ha programes de mà i llavors ho miro al mòbil. Ara, si vaig acompanyada, zero. No ho puc fer i ho busco després. M’agrada molt saber d’on és la companyia, on s’han format i veure la gent que hi intervé. I si en acabar em quedo, els felicito.

Moltes gràcies, Maria Lluïsa. A partir d’ara et buscarem a l’esquerra de la fila 3 per desitjar-te un bon Grec.

CONTINUA LLEGINT: Grec 2024: l’opinió dels espectadors que ho veuen tot