Barcelona cultura

Blog

Ngũgĩ wa Thiong’o: “La universalitat prové de la particularitat”

dc. 10/02/2021 | 23:00 H

Per Andreu Gomila

Per entendre l'Àfrica contemporània, Ngũgĩ wa Thiong’o és una figura imprescindible. Nascut a Kenya el 1938, ha escrit en les seves novel·les i assajos la seva història i la del continent. Va començar a crear en anglès, però  a partir de 1981, va decidir fer-ho en la llengua materna, el kikuiu. A banda d'una important obra dramàtica i narrativa ha escrit assajos tan lúcids com 'Descolonitzar la ment' i volums de memòries cabdals com 'Neix un teixidor de somnis' o 'Lluitar amb el diable'. Tots publicats a Raig Verd. El 2019 va rebre el Premi Internacional Catalunya.

El 1980, va publicar 'El diable a la creu', la primera novel·la contemporània en kikuiu. Per què va abandonar l'anglès per escriure en kikuiu?
La mitjanit del 31 de desembre de 1977, em van arrestar i portar a la presó de Kamĩtĩ, per una obra de teatre que havia escrit amb Ngũgĩ wa Mĩriĩ. L'obra, en kikuiu, 'Em casaré quan vulgui', va ser representada per homes i dones corrents del poble. Havia escrit moltes obres en anglès i mai no m'havia passat res com això. Per què un govern africà m'havia d'enviar a la presó per escriure en una llengua africana? Vaig començar a pensar en el paper de la llengua en un sistema colonial. La supressió de les llengües africanes i l'elevació de les llengües colonials ha estat la norma en totes les situacions colonials. Va ser a la presó on vaig decidir trencar amb l'anglès i tornar al kikuiu. 'El diable a la creu' va ser la meva primera novel·la en kikuiu, la meva llengua materna. Parlo molt de la meva decisió a 'Descolonitzar la ment'.

Quins efectes va tenir la seva decisió en la literatura kikuiu?
Cada vegada hi ha més gent que torna a la llengua materna. El problema és la manca d'editorials. La majoria dels editors prefereixen publicar en anglès. I les polítiques del govern també afavoreixen l'anglès. Però cada vegada hi ha més gent que torna a les llengües africanes, encara que no prou.

Per què els escriptors africans es decanten majoritàriament per les llengües colonials?
Cada africà il·lustrat és producte d'una educació en llengua anglesa. L'anglès és encara la llengua del poder a Kenya. I és la llengua del govern.

"Estic orgullós dels nostres músics que han continuat component i cantant en llengües africanes. Els homes i les dones corrents han fet que les nostres llengües segueixin vives"

Què els diu, a aquests escriptors?
Els intel·lectuals han de liderar la societat. Hem de treballar per les llengües africanes, així com altres intel·lectuals han treballat per a les seves. Els europeus no desenvoluparan les nostres llengües per nosaltres.

DEBAT / Conversa amb Ngugi wa Thiong'o (VO En trad Ca) from CCCB on Vimeo.

De quina manera ha evolucionat la cultura africana d'ençà que era jove?
Els camperols i els treballadors han mantingut les llengües africanes. Estic orgullós dels nostres músics que han continuat component i cantant en llengües africanes. Els homes i les dones corrents han fet que les nostres llengües segueixin vives, a través de les cançons i les històries, i han continuat parlant en la llengua materna.

"Reivindico la igualtat entre les llengües, petites i grans. No hi ha cap llengua que sigui més que una altra"

Quan era jove, mai va pensar que acabaria sent un autor reconegut i que les seves històries sobre Kenya serien traduïdes a 60 idiomes?
No. Però estic molt content. M'encanta que les meves històries, escrites originàriament en kikuiu, com 'La revolució vertical', es trobin ara en més de 90 idiomes al món.

Diu que és un “guerriller de la llengua”. Què vol dir?
Va ser el Los Angeles Times qui em va descriure com un “guerriller de la llengua”. I el nom ha quedat. Reivindico la igualtat entre les llengües, petites i grans. No hi ha cap llengua que sigui més que una altra. Si coneixes totes les llengües del món, però no coneixes la teva llengua materna o la llengua de la teva cultura, això és esclavitud. Però si coneixes la teva llengua materna o la llengua de la teva cultura i les afegeixes a totes les llengües del món, això és empoderament.

Àfrica, escriptura i emancipació Conferència de Ngũgĩ wa Thiong'o (VO En trad Ca) from CCCB on Vimeo.

Una obra de teatre el va portar a la presó. Si el teatre no sacseja consciències, és inútil?
No, no. El teatre entretén. El teatre ens fa riure, plorar, tenir esperança. El teatre mostra el que pot produir la cooperació entre humans.

La policia de Kenya, quan vostè ja era a l'exili, va intentar detenir el protagonista de la seva novel·la 'Matigari'. Què en recorda?
Matigari és el protagonista d'una novel·la amb el mateix nom. El govern de Kenya controlat per l'últim dictador, Arap Moi, el volia arrestar perquè viatja per tot el país preguntant: on és la veritat i la justícia en aquesta terra. Moi va pensar que es tractava d'una persona real. Així que va ordenar la detenció de Matigari. I quan va saber que era un personatge d'un llibre, va prohibir el llibre.

"La majoria del meu èxit està ben arrelat a Kenya i a l'Àfrica. I n'estic ben orgullós"

Molt del seu èxit l'ha assolit fora de Kenya. El sentiment d’alienació derivat d’aquesta realitat retrocedeix mai?
La majoria del meu èxit està ben arrelat a Kenya i a l'Àfrica. I n'estic ben orgullós. Però he escrit bona part dels meus llibres quan era fora del meu país. Les dues úniques obres que he escrit a Kenya són l'obra de teatre, 'Em casaré quan vulgui', que van prohibir i em va portar a la presó, i 'El diable de la creu', escrita dins una presó de màxima seguretat. Però tots els meus llibres s'han publicat primer a Kenya.

Li ha preocupat mai ser un escriptor universal?
M'interessa la particularitat. La universalitat prové de la particularitat. És el que defenso al meu llibre, 'Globalectics: Theory and the Politics of Knowing'. William Blake, el poeta anglès del segle XVIII, ho va dir molt al seu poema 'Auguris d'innocència': Oh, veure el món en un gra de sorra / l'eternitat en una hora. Això és el que intento fer: veure el món en el gra de sorra de la meva experiència.

SEUGUEX LLEGINT: Cap al Grec 2021: 7 grans espectacles que hi seran

 

Comparteix aquest contingut