Barcelona cultura

Blog

Núria Guiu i Pau Aran. Històries amb el cos

dt. 21/07/2020 | 18:15 H

Per Andreu Gomila

Fa molts anys que la dramatúrgia ha entrat en el món de la dansa per quedar-s'hi. Hi ha molts coreògrafs que es recolzen en autors teatrals o textos propis i aliens per aixecar les seves peces. Es tracta d'explicar històries amb el cos? Sí i no. Perquè el cos, el moviment, sempre mana. A Catalunya, de La Veronal a Mal Pelo, amb Pablo Gisbert o Erri de Luca, molts artistes han donat forma a una manera de plantejar la dansa que busca nous nivells de lectura. En aquest Grec, Núria Guiu i Pau Aran han trobat camins diferents per aplegar paraula i dansa damunt d'un escenari. Des de l'autoficció, ella, des de la ficció, ell.

REPRESENTACIÓ I PODER
Núria Guiu estrena al Grec 'Spiritual boyfriends', una peça on, a partir d'una sèrie de vivències personals i amb el ioga com a 'leitmotiv', fa una recerca sobre “la representació dels cossos”. “Quins rols, quines postures adoptem, a la vida: perquè el poder t'atorga un cos, una posició, i el cos t'atorga un poder”, afirma.
    
Ella desenvolupa la relació entre un alumne i un professor, “els rols de poder que es creen”, i mira de parlar-nos des d'un lloc personal, afectiu, on es barregen les històries pròpies amb el moviment. “Treballo amb imatges i un text que té a veure amb l'autoficció, quan no saps si el que explica l'autor és cert del tot o no, amb una vivència personal”, afegeix.

DRAMATÚRGIA
Guiu és de les coreògrafes que treballa la dramatúrgia al final del procés de creació. Per acabar 'Spiritual boyfriends' va cridar el dramaturg Lluc Ubach i així rematar la peça. “Sempre començo des del cos, a l'estudi, mirant què vull explicar, per després desplegar-me cap a la meva vida personal i cap al públic”, indica. Sònia Gómez i Esther Freixa, des de fora, l'han ajudat a completar el treball.

Pau Aran, en canvi, ha partit de la història del poeta peruà César Moro per aixecar 'Lettre d'Amour'. Fins i tot ha comptat amb la col·laboració d'un dramaturg de primer ordre, Alberto Conejero, per ajudar-li a donar forma a la història d'aquest home inclassificable que va explorar els misteris de l'amor entre Lima, París i Mèxic.

GÈNERE I SEXUALITAT
La seva condició de dona no és cap anècdota per a Guiu. A 'Likes', el seu anterior espectacle, ja hi anava a fons. Ara, gràcies a 'Spiritual boyfriends' i al treball que ha fet lluny de casa, n'ha pres més consciència. “Com a dona, et qüestiones maneres de fer, com liderar, un grup, per exemple: vinc de dirigir un grup de vuit, nou, ballarins a Alemanya i no he estat autoritària, que és el que s'esperava de mi”, dispara.

Aran s'ha fixat en un poeta i pintor surrealista que va ser homosexual en un moviment, el surrealisme, que va menystenir la sexualitat no normativa. Moro, de fet, va abandonar el grup d'André Bréton per aquesta raó. I va escriure tot un cicle basat en el seu amant, Antonio A. A., del qual en forma part el llibre 'Lettre d'Amour'.

PROJECCIÓ
Guiu no fa gaires anys que corre món i ja s'ha fet un lloc a Europa. A la tardor, estrenarà 'Futuralgia' a Bremen. I 'Likes' ha estat a tot arreu, de Tallin a Leeds. Ha treballat, sobretot, a Noruega, entre Oslo i Bergen.

Aran, més veterà, té damunt les seves espatlles una sòlida carrera internacional com a ballarí del Tanztheater Wuppertal - Pina Bausch. En solitari, en els últims anys, ha creat una desena de coreografies, moltes de les quals no hem pogut veure a Barcelona.

SEGUEIX LLEGINT: Estrenar a fora. Quatre experiències personals

Comparteix aquest contingut