Si el conflicte és un dels eixos que vertebren aquest Grec'16, també cal reconèixer que la confrontació de vegades deriva en violència. Una violència tan explícita com implícita que en alguns espectacles parteix de fets reals, foscos, i fins i tot perversos; que agafen una volada especial dalt de l'escenari. La violència escènica ens mira directament als ulls i ens empeny a prendre partit davant de realitats que rebutgem però que massa vegades optem per desar-les en els calaixos més amagats de la memòria.

Justament memòria i violència planen per sobre d'un de títol tan rotund com Y los huesos hablaron, de la Societat Doctor Alonso i el Teatro de Babel Dramafest, que fa visibles les desaparicions a Mèxic i a la Guerra Civil espanyola en una coproducció nascuda de la investigació i la participació ciutadana. La voluntat de desenterrar aquests dos conflictes encara presents en l'imaginari collectiu dels dos països, el primer esquitxat pel narcotràfic i amb un llarg historial d'eliminació de les cultures indígenes; i el segon amb tot de desapareguts pendents d'exhumar i reconèixer; posa damunt la taula dos exemples dolorosos que ajuden a entendre el desencaix de dues realitats construïdes a partir de narracions falses.

Estació Tèrminus explora què hi ha més enllà de la violència física i visible. I el que troba és una violència tolerada per la societat que s'expressa a través del masclisme, la religió, l'empobriment de la cultura i els mitjans de comunicació, entre altres. Ramon Simó i Magda Puyo dirigeixen aquest espectacle situat en una estació de qualsevol punt d'Europa (especialista en mirar cap a l'altra banda mentre el món s'esmicola), on les pors s'encreuen amb uns personatges que transiten, viatgen o emigren amb la motxilla plena d'històries.

Port Arthur és un docuthriller escrit i dirigit per Jordi Casanovas que reprodueix a l'escenari un interrogatori efectuat a la presó australiana de Risdon el 1996 a un sospitós d'haver comès un crim terrible que no se'n recordava de res. La transcripció d'aquesta declaració, que es va filtrar a la xarxa i es pot trobar a WikiLeaks (ben aviat farem un post sobre aquest portal d'informació que s'ha escolat al Grec) va donar peu a diverses teories conspiratòries. Violència, veritat i mentida es barregen en una obra que ens porta pels viaranys cruels i incerts d'un cas que va aixecar molta polseguera.