Barcelona cultura

Blog

Qui és Brett Bailey? 9 claus per capbussar-se en 'Samsó'

dl. 31/05/2021 | 10:15 H

Per Andreu Gomila

Fa set anys, Brett Bailey va deixar tothom bocabadat al Festival d'Edimburg amb 'Exhibit B', una peça que recreava els zoos humans del segle XIX, on s'exposaven persones no blanques com si fossin animals de fira. El mateix 2014, portava a Temporada Alta l'òpera de Verdi 'Macbeth', tot situant-la a les guerres del Congo. El públic va al·lucinar, amb el muntatge i la capacitat interpretativa i vocal dels  intèrprets. I és que Bailey és un dels grans artistes sud-africans contemporanis, crescut a l'ombra de William Kentridge, però amb una carrera molt més agosarada en l' aspecte formal. El seu 'Samsó' que veurem al Grec és una gran oportunitat de descobrir-lo. I hem parlat amb ell per treure a la llum els seus pensaments, la manera de treballar i per què ha triat un mite bíblic.

1. LA HISTÒRIA
“El mite és un catalitzador per a alguna cosa. Explico vagament la història. El mite, per a mi, parla d'una comunitat oprimida per una altra. En aquest cas, els hebreus van ser ocupats pels filisteus i un home va intentar establir connexions entre ells. Va ser humiliat i va explotar. Potser l'obra va d'un home que intenta lidiar amb alguna cosa que té a dins (ira, humiliació, ràbia) i busca la manera d'expulsar-la. No has de conèixer la història bíblica per arribar al meu 'Samsó'.”

2. EL MITE DE SAMSÓ I ELS CONFLICTES DEL NOSTRE MÓN
“Realment, no sé què vull dir en aquesta obra. No tenia una idea clara. Buscava un mite amb el qual treballar i per alguna raó el mite de Samsó sempre tornava. No sé per què, però és el que va passar. Vaig treballar-lo durant molts mesos, potser un any i mig. Al final, em preguntava: què vol dir? Què em provoca? No és que tingués una intenció forta sobre el mite, sinó sobre el que em provocava, a mi. Què fa que continuï investigant-lo, llegint sobre el tema? A poc a poc va emergir l'obra. Hi ha referències a esdeveniments històrics, de la història antiga, de la contemporània, sobre què està passant ara mateix geopolíticament en molts escenaris: Israel-Palestina, les tensions entre Àfrica i Europa, què està passant a la frontera entre els EUA i Mèxic. També connecta temes mitològics amb els somnis, amb el poder, amb la repressió de la ràbia... Volia treballar un mite i veure quines portes m'obria.”
    “El vaig crear a Sud-àfrica, però no parla de Sud-àfrica. Més aviat parla de la frontera dels EUA, de la Primavera Àrab, dels rohingya a Birmània, de Palestina i Israel, de la crisi dels refugiats a Europa.”

"El teatre és un espai on puc crear una amplificació del món quotidià"

3. ELS CLÀSSICS
“El món clàssic no és el meu, no vinc d'aquí. No he fet mai Shakespeare ni he volgut fer-lo. Però les  històries són universals. I tot depèn de com l'artista les utilitza. Hi ha històries que són, tanmateix, molt contemporànies. No crec que cap ficció contemporània que puguis trobar a Netflix ho sigui menys que 'Macbeth'. Tot depèn de com l'enfoques. I potser moltes històries contemporànies es basen en 'Macbeth'. El nombre de grans històries que pots explicar és limitat.”

4. EL TEATRE COM A IL·LUSIÓ
“Per mi el teatre està connectat amb un món de somnis i il·lusions. El somni és molt important per mi. La meva àvia era mèdium i estava tot el dia interpretant els somnis. Llegia Carl Jung, James Hillman, Joseph Campbell. Els somnis fan emergir experiències reals i parlen de com som. El teatre és un espai on puc crear una amplificació del món quotidià.”

5. LA MÚSICA COM ELEMENT CLAU
“La música sempre hi és, en les meves obres. De vegades n'és la clau. Hi ha escenes que neixen de la música, d'un ritme. De vegades és el punt de partida. D'altres, tinc una escena, però necessito trobar la música. Per mi, el teatre és un reialme on puc treballar amb diferents dimensions, diferents elements: la dramatúrgia, el so, la música... Sempre és important a les meves obres, la música, fins i tot a 'Exhibit B', on hi havia imatges congelades. La música obre finestres i crea capes. Treballo molt el ritme. A 'Samsó', per exemple, passem d'un cant xamànic d'Uganda en una ària del 'Samsó i Dalila' de Camille Saint-Saëns. La música et permet entrar en aquesta esquizofrènia, canviar el ritme, crear conflicte i desestabilitzar.”

"Al principi, només treballava amb actors negres per responsabilitat social i ha acabat sent un costum"

6. ACTORS ESPECIALS
“Sempre depèn del paper i de l'obra. A 'Exhibit B' em calien actors que poguessin estar completament quiets, que poguessin sentir l'espectador. De vegades, depèn de la qualitat vocal. Ara necessitava un nou Samsó i el més important era com sonava la veu de l'actor. Per a aquest paper en particular, el meu Samsó és un 'sangoma', una mena de xaman, que és capaç de canalitzar alguna cosa més gran del que és racional. No es tracta només del text, de la dramatúrgia, de la psicologia, de la realitat, sinó d'alguna cosa que va més enllà de tot això. Va més enllà de l'espai.”

7. SEMPRE AMB ACTORS NEGRES
“Vaig començar a treballar a mitjans dels anys 90. Sud-àfrica es va alliberar del règim anterior el 1994 i la meva intenció era crear un teatre per als temps que vivíem. El món dividit que havíem patit durant tants anys s'havia trencat i havíem de reconstruir l'espai teatral. Tenia curiositat per conèixer un espai que desconeixia, perquè el règim me n'havia mantingut al marge. Al principi, només treballava amb actors negres per responsabilitat social i ha acabat sent un costum. Al proper espectacle, 'Orpheus', treballaré amb actors blancs i negres.”

"Europa està canviant. Europa es mou cap a la dreta, cap al nacionalisme, i interessa més la identitat pròpia"

8. L'ESPIRITUALITAT
“I hi ha, a més, l'espiritualitat dels actors negres. A 'Samsó' faig servir dues línies dramatúrgiques bàsiques: l'una és la història i l'altra té a veure amb el ritual. Hi ha uns ritmes que sentim en primer pla, però n'hi ha d'altres que porten l'actor a un lloc particular al qual l'intèrpret blanc no hi podria accedir.”

9. EXOTISME
“Vaig tenir sort durant un temps. El primer cop que vaig venir a Europa va ser el 2001, quan hi havia molta fascinació cap a Sud-àfrica, per la transició política. Ara no és tan així. Ara és més difícil, però hi ha fam per allò exòtic, pel desconegut, a Europa. Però crec que això està canviant. Europa es mou cap a la dreta, cap al nacionalisme, i interessa més la identitat pròpia.”

SEGUEIX LLEGINT: Ngũgĩ wa Thiong’o: “La universalitat prové de la particularitat”

 

Comparteix aquest contingut

Compra d'entrades