L'any que Barcelona va situar-se en el mapa mundial, quan la ciutat va fer el salt olímpic del 1992, va tenir lloc l'edició que va acabar més aviat en el calendari en la història del festival. El Grec'92 va començar el 17 de juny i es va acabar el 19 de juliol. Com era lògic, la capital catalana tenia els ulls posats en els Jocs. T'ho pots imaginar, oi?

Les Pêcheurs de perles, de Bizet, va obrir una edició, inclosa en el Festival Olímpic de les Arts, que va sobresortir, entre d'altres, pel concert a la plaça de toros de la Monumental de Joan Manuel Serrat. El recital va congregar 14.200 persones i es va convertir en l'espectacle del Grec que més públic ha convocat en un espai tancat en una única sessió.

Aquella atípica edició també va incloure la proposta del Grec al carrer, un programa amb actuacions en sis escenaris a l'aire lliure amb dos títols especialment destacats: Les noces de Fígaro, dirigides per Fabià Puigserver, i Isabel, Tres Caravelles i un Embolicador, amb Dario Fo com a autor i director del muntatge.