Per Andreu Gomila

Taylor Mac assegura que el cànon shakespearià ha de refer-se, que són molt millors 'Molt soroll per no res' o 'Nit de Reis' que 'Hamlet' o el 'Rei Lear'. Al Grec d'enguany hi ha un mostrari espectacular d'obres del gran geni, centre neuràlgic del cànon occidental, que, 500 anys després de la seva mort, desperta passions entre la gent del teatre. Perquè el teatre té això: ofereix la possibilitat de dialogar amb els clàssics de manera contemporània, remuntar-los, estrafer-los, adaptar-los. Si no ho permetessin, no serien clàssics, sinó escriptors oblidats en el calaix de la història.

1. 'Les Feres de Shakespeare': Els Pirates Teatre, tot i la seva joventut, s'han fet un fart de muntar obres del Bard, entre les quals trobem 'Somni d’una nit d’estiu' i 'Nit de Reis (o el que vulgueu)'. A partir de la peça més masclista de Shakespeare, 'L'amansiment de la fúria', la jove companyia porta la història cap a un altre camí: desplegar la seva fúria de les dones, de Caterina, Bianca i Lucenzia, que a través de la intel·ligència, el valor i la determinació aconseguiran transformar el seu destí. Segons Adriana Pastor, la dramaturga, “donen acció a les dones”, amb pinzellades del barroc italià. Lucenzia es disfressa d’home i arriba a Pàdua per poder estudiar a la universitat. Bianca inicia un nou camí per descobrir la seva identitat. Caterina es rebel·la contra un casament forçat i emprèn una lluita per alliberar-se del seu botxí.

2. 'Titus Andrònic': aquesta és, segurament, la tragèdia de Shakespeare amb més sang, ja que ens parla d'un militar romà que torna a casa decidit a fer-se valer per la força. És la primera tragèdia del Bard que els Parking Shakespeare representen a l'aire lliure en els seus deu anys d'existència. Israel Solà (La Calòrica) és l'encarregat de portar-la a escena, amb l'objectiu, diu, de fer evident “el despropòsit d’aquesta cultura de la venjança que sembla moure els personatges i que ja és part inherent de la societat”.

3. 'L’Amansi(pa)ment de les Fúries': si feia molts anys que no vèiem 'L'amansiment de la fúria', al Grec el veurem per partida doble, ja que els Parking Shakespeare també la faran, amb dramatúrgia de Carla Rovira, cosa que vol dir que serà molt diferent al muntatge d'Els Pirates. Segons ella, recuperar aquesta peça al 2019 “és complicat”, ja que “totes les obres de Shakespeare destil·len masclisme per tot arreu, però aquesta obra, a més, basa la seva tesi en la necessitat de sotmetre les dones”. Rovira ha posat el focus en la masculinitat dels personatges i les seves relacions, “perquè és ridícula”. Fer Shakespeare per contradir-lo.

4. 'Richard III and They've Never Heard of Love': Shakespeare com a inspiració. Això és el que han buscat Bàrbara Mestanza i Paula Ribó en el seu viatge a Nova York per treballar amb La MaMa Experimental Theatre. Agafen un altre dels personatges sanguinaris del Bard com a metàfora del somni americà i de la convulsió política catalana. Un musical, al cap i la fi, que les components de The Manzelles han creat amb Jason Trucco, un dels directors fetitxe de La MaMa. Les dues actrius buscaran la veritat a l’altra banda de l’oceà. Allí començaran a assajar una posada en escena de 'Ricard III' i descobriran que aquest personatge  no era ben bé com el mostra Shakespeare i que potser el monarca no era el tirà que va retratar el Bard.

5. 'Casting Giuletta': amb direcció de Juan Carlos Martel Bayod i dramatúrgia de Marc Artigau, un grup de dones grans buscaran una Julieta emancipada de tot mite que ofereixi la seva visió de l’amor. Shakespeare com a referent. I és que el mite de l'amant de Verona, cinc segles després, continua ben vigent entre nosaltres, sobretot si parlem de l'amor romàntic. L'experiència de la vida d'aquestes dones ens servirà per confirmar-lo o rebatre'l.

6. 'By Heart': Shakespeare com a model. El portuguès Tiago Rodrigues no fa cap Shakespeare, sinó que n'agafa un sonet per parlar-nos de tot el que pot suposar aprendre'l de memòria. És el XXX, en traducció de Salvador Oliva: “Quan, en el tribunal del pensament callat, / convoco la memòria de les coses passades, / lamento no tenir felicitats buscades / i, amb vells dolors, fets nous, ploro el meu temps gastat. // I se’m neguen els ulls, al plor gens avesats, /pels amics que ara són dins la nit de la mort, / i em fa plorar la pena d’un amor, el record, / i em lamento dels nostres temps desdibuixats. // I em dolc d’aquell dolor des de fa temps passat, / i enumero, amb la pena de les penes viscudes, / el trist balanç de les tristeses percebudes / pagant-les com si mai no les hagués pagat. // Però, estimat, si penso en tu, tot es fa clar: / les pèrdues se’m restauren i la pena se’n va”.

7. 'Much Ado about Nothing' ('Mucho ruido y pocas nueces'): una de les experiències més singular que ha viscut el teatre shakespearià de Barcelona en els últims anys és la posada en escena de totes les obres de Shakespeare per Forced Entertainment. Ho feien amb objectes quotidians: un saler, un got, un ratllador... David Espinosa farà el mateix, a la seva manera, menys poc convencional encara, a La Vilella. Representarà 'Hamlet', 'Macbeth', 'Otel·lo', 'Rei Lear', 'Romeu i Julieta', 'Antoni i Cleòpatra', 'La tempesta', 'Enric V', 'Ricard III', 'Al vostre gust' i 'Somni d'una nit d'estiu'. Poca broma.

LLEGEIX MÉS: Shakespeare 'decolonial' i feminista: una guia