Barcelona cultura

C. C. María Pagés

Paraíso de los negros

Teatre Grec 13/07 - 14/07

Una artista amb un concepte propi de l’estètica flamenca porta a escena una coreografia amarada de negritud que beu dels mites platònics, de García Lorca i de l’autor nord-americà Carl Van Vechten, en una reflexió sobre la recerca de la felicitat.

El mite de la caverna, El carro alat, Norma i Nigger Heaven (El paraíso de los negros), una novel·la de Carl Van Vechten que forma part de l’anomenat Renaixement de Harlem (un moviment que va mostrar la riquesa de les arts de la comunitat negra a la Nova York dels anys vint del segle passat), són, de fet, la saba o la sang, com preferiu, de l’espectacle. I és que aquestes i altres creacions literàries constitueixen el substrat del muntatge dirigit a quatre mans per la bailaora i coreògrafa María Pagés i l’escriptor marroquí El Arbi El Harti. Hi ressona una negritud que els artistes fan servir per parlar sobre els conflictes d’una humanitat que és víctima de la seva pròpia asimetria. Baile, cante, música i dramatúrgia es conjuguen per explorar en escena els límits de la naturalesa humana, les fronteres i amenaces, físiques o simbòliques, que generen violència en la consciència humana i que ens presenten l’Altre no com una extensió del propi desig, sinó com a enemic, allunyant-nos així de l’equilibri i de la felicitat. Arrítmies, anomalies, desordre... Són elements ben presents en un espectacle que, precisament, busca l’equilibri i l’harmonia, però que fa servir aquests recursos per reflectir en escena l’angoixa existencial que tots experimentem i que ens generen aquesta mena de “confinaments” interiors que ens allunyen dels altres. De fet, Paraíso de los negros seria, després d’Una oda al tiempo (2018), la segona part d’una trilogia coreogràfica amb la qual María Pagés parla sobre les ombres i la decadència que planen sobre la humanitat.

És una nova creació de la sevillana María Pagés, una artista flamenca amb una consolidada reputació internacional. Va obtenir el Premio Nacional de Danza l’any 2002 i la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes el 2014. L’any 1990 va crear la seva pròpia companyia, amb la qual ha donat a conèixer la seva concepció del flamenc, en què els aspectes més tradicionals del gènere s’aborden des de la contemporaneïtat, sense por al mestissatge de llenguatges artístics i amb el màxim compromís amb el món en el qual vivim. I és que, com ella diu, la modernitat no és sinó la tradició en moviment.

Una coproducció del Grec 2021 Festival de Barcelona, Centro Coreográfico María Pagés de Fuenlabrada, lAjuntament de Fuenlabrada i lAjuntament de Madrid.

Amb la col·laboració de la Comunidad de Madrid.

Fitxa artística

Direcció: María Pagés, El Arbi El Harti Coreografia, direcció musical i disseny del vestuari: María Pagés Dramatúrgia: El Arbi El Harti Baile: María Pagés Interpretació musical: Ana Ramón Sara García (cante), Rubén Levaniegos (guitarra), Sergio Menem (violoncel), David Moñiz (violí), Chema Uriarte (percussió) Música: Rubén Levaniegos, David Moñiz, Sergio Menem, María Pagés Disseny de la il·luminació: Pau Fullana Escenografia: María Pagés, El Arbi El Harti Disseny del so: Enrique Cabañas Coordinació tècnica i il·luminació: Pau Fullana Regidoria: Alba Pastor Producció: Mamen Adeva Comunicació: Hasna El Harti Fotografia: María Alperi

Galeria multimèdia

Dades

Disciplina Dansa

Dates i horaris dimarts 13/7 - 22:00 H dimecres 14/7 - 22:00 H

Espai Teatre Grec

Duració 80 min

Preus 18 - 25 €

Altres criteris Coproducció

Altres

Comparteix aquest contingut

Compra d'entrades