El misantrop

L’any 1666 Molière, abandonat per la seva dona i malalt, escriu la que segurament serà, juntament amb el Tartuf, la seva obra mestra, El misantrop, una crítica a la hipocresia i als interessos individualistes de la societat de l’època. Alceste està enamorat de Célimène, una dona expansiva i vital que es mou com un peix a l’aigua dins dels ambients cortesans. Les seves grans aptituds socials xocaran amb la manera traumàtica que té Alceste de relacionar-se amb la hipocresia i la manca de valors de la societat. Per això, retraurà a Célimène els seus flirtejos amb altres homes, i als seus amics, la falta de sinceritat. Constantment sentirà envers el gènere humà una profunda desconfiança i un gran menyspreu. 

L’honestedat i la hipocresia, l’ètica personal i la vida en societat, la raó i la passió, els límits de la bondat i la lleialtat són alguns dels temes d’una comèdia brillant que, avui, és tan vigent com el dia que es va escriure. No us ho creieu? Doncs el dramaturg Sergi Pompermayer, que ha signat la dramatúrgia juntament amb David Selvas, el director del muntatge, us explica la mateixa història, però ara ambientada en l’actualitat, ni més ni menys que en una empresa discogràfica dels nostres temps. El protagonista s’adreça al públic i expressa el seu menyspreu per la humanitat...  El llenguatge, cent per cent d’avui, ha canviat gràcies a la versificació enginyosa i punyent de Pablo Macho Otero. Conceptes tant del nostre temps com el mansplaining o el ghosting s’han incorporat al relat, els personatges fan servir mòbils, toquen instruments, canten, ballen... i miren de trobar algun equilibri en aquesta foguera de les vanitats que són les xarxes socials. Tot ha canviat, però tot continua igual, com Molière ja es va encarregar de denunciar fa més de tres-cents anys. 

És una producció (i debut al Teatre Grec) de La Brutal, la companyia que lidera el director David Selvas i que ja ha portat al Grec Festival de Barcelona produccions com el musical familiar El màgic d’Oz. Aquest cop, David Selvas torna a tenir com a còmplice Sergi Pompermayer, un dramaturg amb el qual ja ha treballat en la posada en escena d’un altre Molière, Don Joan, però aquesta vegada s’envolta també del brillant i jove dramaturg Pablo Macho Otero i d’altres col·laboradors habituals de La Brutal com Paula Jornet i Norbert Martínez, entre altres.

Una coproducció del Grec 2024 Festival de Barcelona, el Teatre Lliure i La Brutal.