Barcelona cultura

Escenes singulars

Coincidències

Diversos espais del barri del Poble-Sec | 02/10 - 03/10

De Grec a Grec

La singularitat és l’element vertebrador d’un seguit d’esdeveniments escènics creats específicament per a l’ocasió i per als espais, diversos i poc usuals, del barri del Poble-sec on tenen lloc. Una altra manera de veure (o de viure) el teatre.

16 i 17 de setembre

¿Y después?
Belén Maya / Fernando López
Terrats en cultura

Què fa de l’altre un enemic? Una reflexió sobre la vida en comunitat que es pregunta quina informació ens dona el cos sobre els individus i sobre la societat en la qual viuen.

Belén Maya i Fernando López reflexionen sobre la violència implícita en tota forma d’identitat, aquella que afirma uns aspectes i n’exclou d’altres, que crea fronteres entre els qui “són com jo” i els qui són diferents. No es tracta tant de generar un discurs sobre la tolerància i l’acceptació de la diferència com d’atacar els fonaments de la pròpia identitat, desconstruint-ne alguns dels aspectes fonamentals per tal de provocar un petit sisme alliberador. Qui som i què fem més enllà de la nostra identitat de gènere, la nostra identitat professional i la nostra identitat nacional? Potser els nostres cossos estan capacitats per ballar sense etiquetes, per viure sense noms...

Concepció, desenvolupament i interpretació: Belén Maya, Fernando López

 

2 i 3 d'octubre

Adela (Women’s white long sleeve sport shirts)
Daniel Veronese
Escenes singulars

De quina manera ens sobreposem a les adversitats? Què vol dir sobreviure? Quines estratègies ens ajuden a tirar endavant? S’ho pregunta un monòleg sobre les dones i la violència de gènere.

Veritat o invenció? Una feminitat invisibilitzada i sotmesa a la violència de gènere protagonitza aquest muntatge nascut de l’univers teatral del dramaturg argentí Daniel Veronese. El monòleg, que ens presenta una dona acusada de cometre un crim, explora els límits entre la realitat i la ficció en un espai on l’artifici teatral és portat a la mínima expressió i el treball actoral assumeix la responsabilitat de la construcció escènica.

Autoria: Daniel Veronese Direcció: Jorge Sánchez Interpretació: Mireia Gubianas Assessorament de vestuari: Nídia Tusal Producció executiva: La Cantera Exploraciones Teatrales

 

Kites, Kids and Monkeys
Iván Morales
Escenes singulars

Què implica visitar un altre país, una altra cultura? De quina manera canviem el lloc que visitem i de quina manera el lloc ens canvia a nosaltres? Una proposta amb una estructura singular on el públic es fusiona amb el protagonista.

Un home jove arriba a una ciutat sagrada de l’Índia amb la intenció de posar fi a la seva vida. Durant el viatge, l’assetgen els seus records, però també la pressió d’una societat que no és la seva. Com és viure alienat? Ho podran descobrir uns espectadors i espectadores que s’identificaran plenament amb el protagonista i que es trobaran amb una estructura singular: podran veure les escenes del muntatge en l’ordre que desitgin i assistir a una gran escena final conjunta.

Autor i director: Iván Morales Interpretació: pendent de confirmar Escenògraf: Sergi Corbera Ajudantia de direcció: Carla Linares

 

I Am (T)here

Aurora Bauzà i Pere Jou
Escenes singulars

De quina manera els cossos i les veus ens parlen de la presència? Hi ha, en algunes veus, el possible ressò d’una absència? Un treball escènic i musical que investiga la relació entre el cos i la veu.

Aurora Bauzà i Pere Jou, compositors molt vinculats a les arts escèniques i artistes residents del Graner, Centre de creació durant el 2020, signen I Am (T)here, un treball escènic i musical que investiga la relació entre el cos i la veu, amb la voluntat d’allunyar-se de la tradició musical clàssica que imposa la servitud del cos vers la veu. S’exploren formes noves d’interacció entre ambdós construint un llenguatge escènic que no només investiga l’àmbit formal sinó que també conjura nous horitzons semàntics. Amb la idea de “la identitat com a procés” de fons, la peça encarna un cos atrapat entre dues dinàmiques que evolucionen en direccions oposades. La veu i el moviment viatgen en sentit contrari i creen un cos en tensió, un subjecte en conflicte amb la seva identitat.

Creació i direcció: Aurora Bauzà i Pere Jou Interpretació: Aurora Bauzà i Pere Jou Ull extern: Alessandro Sciarroni Amb el suport i la col·laboració de: Graner, Centre de creació (Barcelona), Can Gassol (Mataró), Grec 2020 Festival de Barcelona, Villa Nappi - Inteatro (Itàlia), Festival Off Liceu 2019, La Lleialtat Santsenca.

 

Llum d’emergència #4 - La plaça íntima

Vulnus, Arts Vives i Recerca
Escenes singulars

Com podem cuidar-nos i com podem cuidar les persones que tenim al voltant? Un muntatge escènic sobre la vulnerabilitat, creat a partir d’experiències reals.

Humanitzar els espais públics i discutir l’erosió de les relacions humanes va ser l’objectiu de l’anterior projecte de Vulnus, Arts Vives i Recerca. Aquesta vegada, el col·lectiu Vulnus, Arts Vives i Recerca, que crea els seus projectes a partir de la cocreació i l’escriptura compartida, dedica la seva atenció a les persones migrades. L’espectacle forma part del projecte europeu “Fusée de détresse” (“Llum d’emergència”) i pretén habilitar un diàleg entre qui no ocupa una posició migrant i qui l’ocupa. Un dels objectius és discutir la pretensió d’invulnerabilitat europea que genera violència sobre la major part d’habitants del planeta. La lògica immunitària, de por al contagi a l’estranger, determina la vida de molts humans que necessiten desplaçar-se. Veure, conèixer, tocar i relacionar-se amb les seves conseqüències és la finalitat de la companyia, l’esquerda interior que busca. Però també vol comprendre les seves fortaleses i resistències enfront de l’embat neoliberal i colonial que continua present en el nostre context.

Una producció de Vulnus, Arts Vives i Recerca.

Amb el suport d’Erasmus+, Grec 2020 Festival de Barcelona i l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB).

Direcció artística: Thomas Louvat Interpretació: veïnes i veïns de la ciutat de Barcelona Idea del dispositiu escènic: Marta Galán Recerca: Asun Pié Balaguer, Martín Correa-Urquiza Vidal Freyre Producció: Sílvia G. Márquez Assistència Producció: Muntsa Roca, Rita Stivala Coordinació de grup creatiu: Dianelis Diéguez Producció i recerca audiovisual: Joel Álvarez Vinculació al territori i acompanyament: Júlia Gutiérrez Fotografia: Toni Pié Agraïments: Graner, Centre de creació, Nau Ivanow, Centre LGTBI - Ajuntament de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

 

Comando Señoras
Escenes singulars

Què vol dir la paraula solidaritat? Com podem fer d’aquest món un lloc millor per a tothom? Què s’amaga rere un crit? I rere dos braços que s’aferren?

En un raconet de l’imaginari col·lectiu, resideix la Senyora per antonomàsia. La que posseeix el secret millor guardat del caldo de Nadal. La que et cura el refredat amb una sopa de farigola. La que et treu la tanda al supermercat, controla les millors ofertes, et sorgeix, et cuida, et cuina, t’acompanya... La que calla o la que han fet callar. La construïda a partir d’una imatge que poques vegades es correspon a la realitat: la mala bruixa, la mala sogra, l’alcavota, la xafardera, la vídua, la madrastra... La Senyora és l’ombra de la qual no saps res. Ara totes aquestes “senyores” han decidit apropiar-se de la seva història i organitzar-se. N’hi ha moltes, són per tot arreu. Han sortit d’aquell racó i han desplegat la seva grandesa. Són un comando. Són bèsties. Són bruixes. I estan en guerra. Comando Señoras pren els carrers en un pas més per reconstruir la ficció.

Autoria: Comando Señoras Direcció: Alicia Reyero Interpretació: Lola Armadàs, Gisela Arnao, Laura Bernis, Gemma Charines, Ana Chinchilla, Rosa Devesa, Laia Falp, Adriana Feito, Montse Folgado, Aura Foguet, Joana Herance, Maribel Martín, Laura Martuscelli, Alicia Reyero, Bàrbara Roig, Maria Roig, Carla Ricart, Núria Salvadó, Elena Sandell, Cristina Serrat Assessoria de moviment: Ariadna Peya

 

Parrà
Cia. Miquel Barcelona
Escenes singulars

Parlem de tradicions. De quins materials emocionals estan fetes? Com s’articula la nostra connexió amb l’herència cultural? Us responen amb el llenguatge de la dansa.

Un diàleg entre la veu i el moviment, el ruralisme i la contemporaneïtat, la forma i el canvi. A través de la revisió de peces musicals com el Cant de la Sibil·la (Mallorca) o de danses com la Stella Splendens (procedent del Llibre Vermell de Montserrat), el ballarí i coreògraf Miquel Barcelona ens convida a descobrir l’origen pagà de molts cants i danses d’arrel tradicional. La manera com percebem i interpretem aquests elements constitueix el tema de Parrà.

Creació i interpretació: Miquel Barcelona i Marc Vilajuana Producció: Miquel Barcelona

 

The Frame
Eléctrico 28
Escenes singulars

Què passa quan observem el món amb tots els sentits? Què passa quan creiem que no està passant res, aparentment? Què passa quan ens mirem els uns als altres? Serà que en traiem conclusions sobre la nostra humanitat?

En aquesta peça, quatre personatges entrenats en les disciplines de l’observació ens proposen donar un cop d’ull a la vida urbana i traduir, fent servir lletres que formen paraules i paraules que formen frases, allò que està passant. Per una estona, tot el que veieu esdevindrà una gran obra teatral sense fi. La trivialitat és la protagonista d’una obra que potser no té argument, però que ens convida a mirar el nostre món a través d’una lupa d’augment.

Autoria i creació: Alina Stockinger, Daniela Poch, Jordi Solé, Josep Cosials Interpretació: Alina Stockinger, Daniela Poch, Jordi Solé, Josep Cosials, Claudia Mirambell. Hi han donat suport: Theaterland Steiermark, Stadt Graz Ho coprodueix: Stadt Graz, FiraTàrrega, Escena Poblenou i Eléctrico Express. Hi col·labora: Das andere Theater, Silent Disco Austria

 

 

Disciplina Escena híbrida

Dates i horaris 2 i 3/10

Espai Diversos espais del barri del Poble-Sec

LlenguaCatalà, castellà i anglès

Preus 15 €

Altres criteris Coproducció

Altres

Espectacles relacionats

Comparteix aquest contingut