Massilia
La Jarra Azul
La travessa d’un grup d’intel·lectuals i artistes cap a Buenos Aires tanca una trilogia sobre els vaixells de l’exili republicà.
Dos països, Argentina i Espanya. Dos diaris argentins, La Nación i el Crítica. Dues idiologies. Dues Espanyes i un cavall, en Romántico. L’atzar de la seva victòria en una cursa el mateix dia de l’arribada del Massilia a Buenos Aires, canviaria per sempre més el destí d’aquells exiliats.
Per què el Massilia? És evident que moltes qüestions són vigents tenyint la nostra època... L’exili, persones a la deriva al mar, polèmiques sobre si han de ser salvades, si han de ser acollides; el paper de la premsa, un ofici que cada cop més està en mans de grups de poder; l’ambient bèl·lic; la polarització ideològica... Tot això és aquí, però potser ens parla el Massilia que res no ha canviat gaire? D’aquest córrer en cercles que és la història? Estem condemnats a recórrer els camins una vegada i una altra?
Un muntatge titulat Los niños de Morelia va obrir, l’any 2005, una trilogia que el col·lectiu teatral La Jarra Azul dedicava als vaixells que, acabada la guerra civil espanyola, havien transportat a l’exili americà a milers d’exiliats forçats pel règim feixista. Va seguir Winnipeg, el vaixell de Neruda (Grec 2020 Festival de Barcelona) i, en aquest 2025 en què que la companyia celebra els primers vint-i-cinc anys de vida, es tanca el cicle amb Massilia. El muntatge, amb nom de vaixell, presenta als espectadors i espectadores alguns dels viatgers que van arribar a la capital argentina aquell any 1939, on el paper de la premsa i el periodisme van ser essencials, i on quatre joves actors i actrius s’acosten a l’experiència d’aquells temps, que ara ja els hi resulta llunyana, malgrat les lliçons que pot oferir en un present que es mou de nou entre extrems. És possible que algun dels o de les descendents d’aquells exiliats republicans que fugien del feixisme donin suport avui a les polítiques de la ultradreta que s’apliquen a l’Argentina?
Condueix la proposta el director i dramaturg de teatre Nelson Valente, fundador i director del Complejo Cultural Banfield Teatro Ensamble, a Buenos Aires, i de la companyia del mateix nom. Fa dos anys el vam veure implicat en dos projectes del Grec 2023 Festival de Barcelona: Sílvia i Rovira vs Rodríguez, dos capítols d'una trilogia transatlàntica. La dramatúrgia del muntatge és cosa d’Albert Boronat, fundador de companyia Projecte NISU, i de Maria Donoso. Entre els treballs més recents de Boronat, 1936 (2024) al voltant del cop d'estat militar del 18 de juliol de 1936 a Espanya, Prostitución (amb Andrés Lima; 2020), Una casa en la montaña (Grec 2023) i NODI: de gossos i malditos (2024). En aquest últim projecte va treballar també Maria Donoso, implicada igualment en el tríptic escènic Fem (la llista de Lourdes), i en projectes comunitaris al Prat de Llobregat.
La Jarra Azul, va néixer fa vint-i-cinc anys al districte de Sant Andreu apropant el teatre i la cultura a centenars de joves. Molts d’ells actualment es dediquen professionalment al món de les arts escèniques. També són els organitzadors de la Mostra de Curtmetratges Dr. Mabuse.
Una coproducció del Grec 2025 Festival de Barcelona. La Jarra Azul, Puça Espectacles i Teatre Akadèmia.
Disciplina
- Teatre
Dates i horaris
Dijous 19/06 - 20:00 h
Divendres 20/06 - 20:00 h
Dissabte 21/06 - 20:00 h
Diumenge 22/06 - 20:00 h
Dimecres 25/06 - 20:00 h
Dijous 26/06 - 20:00 h
Divendres 27/06 - 20:00 h
Dissabte 28/06 - 20:00 h
Diumenge 29/06 - 20:00 h
Dimecres 02/07 - 20:00 h
Dijous 03/07 - 20:00 h
Divendres 04/07 - 20:00 h
Dissabte 05/07 - 20:00 h
Diumenge 06/07 - 20:00 h
Espai
Durada
Llengua
- Català i castellà
Preus
Altres criteris
- Imprescindibles
Fitxa artística
Autoria: Albert Boronat, Maria Donoso · Direcció: Nelson Valente · Interpretació: Laura Marı́a González, Júlia Molins, Martı́ Salvat, Lluís Marquès · Traducció: Rocío García • Escenografia: Helena Mateos-Serna · Vestuari: M. del Mar Grañena · Il·luminació: Lluı́s Serra · Espai sonor: Nacho López · Fotografia: Carles Araguz · Ajudantia de direcció: Pau Ferran · Producció executiva: Marina Guarch · Direcció de producció: Óscar Garcı́a Recuenco • Agraïments: Maruxa Ruíz del Árbol, Horacio García, Nuri Madrid, María Antonia Muñoz-Malajovich, Carmen Bernand i European Observatory on Memories
Podrien interessar-te
Recomana aquest espectacle