‘Memento mori’ o la celebración de la muerte

Seguint la línia d’autoficció que el dramaturg francouruguaià Sergio Blanco practica des de fa anys, el seu text ‘Memento mori’ o la celebración de la muerte és un monòleg que serà interpretat pel mateix autor en forma de conferència. Tenint com a únic suport escènic un escriptori, alguns llibres, un llum i una projecció visual on aniran evolucionant un seguit d’imatges triades de la pintura universal i intervingudes pel mateix Blanco, el text ens farà partícips d’una exposició sobre la mort que impactarà per la profunditat, la radicalitat i l’agudesa que mostra.

A mesura que la lectura avanci, anirem descobrint el que ens atrapa d’aquest format original que ha inventat Blanco i que designa amb el terme assaig escènic o conferència autoficcional: no només ens parla sobre la mort en si mateixa, sinó també sobre la forma íntima en què l’autor la viu, patint-la des del dolor i el turment i, alhora, experimentant-la des del gaudi i la delectació. Perquè el text no es limita a la simple, previsible i confortable condemna de la mort, sinó que es complau en la celebració d’un fenomen que, segons el seu autor, és el que més ens connecta amb la vida.

Així, a ‘Memento mori’ o la celebración de la muerte, el complex assumpte de la mort escapa a la moral castradora per projectar-se amb llibertat total cap al territori de la poesia. Així ho expressa el mateix Sergio Blanco: “La literatura seria el lloc que la humanitat hauria trobat per parlar la mort. Per dir-la. Per relatar-la. Per recordar-la. L’espai literari habilitaria, així, la mort per mitjà de la seva poetització”.