Lexpressió cinema asiàtic amaga una realitat tan àmplia, diversa i plena de colors que es podria dir que fa referència a un oceà de propostes artístiques. Com explicar aquesta realitat en poques paraules? Prenem una gota com a exemple i potser podrem intuir la riquesa del mar del qual procedeix.

És el que ens proposa el cineasta Isaki Lacuesta en una nova entrada del blog del Grec que podeu llegir aquí. Fa una reflexió sobre el cinema asiàtic contemporani i ens recorda que la xifra de produccions a la que podríem penjar aquesta etiqueta és tan amplia que resultaria gairebé impossible veure-les totes.

Daquí que Lacuesta ens proposi prendre la part com si fos el tot, una figura retòrica que ell aplica al món de laudiovisual. Quin remei si, tal com explica Lacuesta, hi ha un director coreà que ha estrenat tres pellícules en un any i un japonès que nha signat ni més ni menys que set?

Potser davant daquesta dificultat, la nova entrada del blog del Grec dedica una atenció especial al cineasta Johnnie To i a un film de 2015 que encara no sha estrenat aquí. Es diu Office (a la foto), és un film musical basat en una obra teatral i vés a saber si, com proposa Lacuesta, no la triaran enguany per formar part de la programació dalgun dels cicles de cinema relacionats amb el Grec.