Barcelona cultura

Noticies

La ciència i la tecnologia pugen als escenaris del Grec 2019

dt. 18/06/2019 | 13:30 H

Qui es pensi que la ciència i la tecnologia tenen poc a veure amb les arts escèniques hauria de venir a veure alguns dels espectacles que es programen en l'edició d'enguany del Grec i que, o bé tenen la ciència i la tècnica com una de les fons d'inspiració o bé es basen en recursos tecnològics.

Ho veurem, per exemple, durant l'espectacle inaugural del Grec 2019 Festival de Barcelona, un concert de música contemporània del Kronos Quartet al Teatre Grec (26 i 27 de juny) al qual posarà imatges, en forma de projeccions, Alba G. Corral, una artista visual que fa servir l'electrònica i l'aplica en directe per tal de crear unes imatges que potser són el resultat d'una codificació informàtica però que, lluny de ser fredes, resulten orgàniques, plenes de color i de vegades, sensuals i tot.

També utilitza projeccions, però d'un altre tipus, Verónica Navas, que en l'espectacle La Ciudad (de l'11 al 21 de juliol a l'Antic Teatre) asseu un grup reduït d'espectadors al voltant d'una mena de taula que acabarà convertida en pantalla. Allà emergirà l'urbs, real o de ficció, a la qual fa referència el títol. No ha calgut cap actor ni actriu per bastir la funció, només tecnologia i la mateixa directora conduint el muntatge.

Preparats per a la revolució? Un dels espectacles programats al festival, realitzat amb un peu al Quebec i un altre a Catalunya, el signen les companyies Obskené i Quitte ou Double, que convoquen cinc creadors que van viure revolucions i moviments ciutadans (de les primaveres àrabs al 15 M) i expliquen la seva experiència. La qüestió és que ho fan d'una manera que, des del punt de vista formal, pot resultar tan revolucionària com la mateixa temàtica del muntatge: sense ser presents a la sala però intervenint en directe, gràcies a la xarxa. Qui vingui a la Sala Hiroshima del 15 al 18 de juliol es trobarà cada nit amb unes finestres obertes al món que els condueixen a Taiwan o al Canadà, des d'on els protagonistes es comunicaran amb el públic a través d'una pantalla. La xarxa esdevé així un espai de representació al qual es dona continuïtat dins la mateixa sala.

Potser no ho sembli de primer cop d'ull però la música és, també, un territori al qual aplicar la tecnologia. Ho fan les integrants del Marala Trio, Selma Bruna, Sandra Monfort i Clara Fiol (Museu d'Arqueologia de Catalunya; 12 de juliol). Elles parteixen de la tradició musical per crear unes composicions pròpies. I al seu talent afegeixen un element addicional de caràcter tecnològic: un micròfon binaural que proporciona al públic sensacions força especials. I és que, amb l'ajuda d'uns auriculars, els espectadors i espectadores percebran el so com si fossin al centre de la sala, en el mateix punt on s'ha originat el so que escolten, independentment del lloc on estiguin asseguts.

La tecnologia aural (relativa al so) s'aplica també en d'altres espectacles del festival. Ho fa, per exemple, Youarenowhere, la proposta que l'artista Andrew Schneider porta a la Sala Hiroshima (23 i 24 de juliol). Ell és un intèrpret i escriptor que fa servir elements i instal·lacions electròniques interactives en un espectacle en el qual fa anar conceptes de la física quàntica. Ja veureu que aprendreu molt sobre ciència en un muntatge sorprenent en el qual hi ha efectes aurals i també visuals que us faran ser conscients de què vol dir exactament ser en un lloc concret de l'espai en un moment determinat del temps.

Però si parlem de ciència... potser acabarem ballant. Els ha passat als integrants d'Humanhood, una companyia a cavall entre Barcelona i Birmingham que connecta la ciència i l'espiritualitat oriental en un espectacle, Torus (18 i 19 de juliol; Mercat de les Flors - Sala Maria Aurèlia Capmany) que ha estat concebut amb l'ajuda de físics i d'estudiosos de l'estructura de les estrelles. Veureu com, a més, aplica les tecnologies a la llum i el so, elements fonamentals en aquesta creació.

I de vegades, la tecnologia es converteix en un element per transmetre... la poesia. Això és el que passa per exemple a Bruels (26 i 27 de juliol, al Teatre Lliure - Espai Lliure), una creació de la companyia La Llarga que es basa en una llegenda de l'Empordà i que va guanyar el premi Adrià Gual 2018 al millor projecte d'escenificació. I si el llenguatge que utilitzen actors i actrius a Bruels és plenament realista, la dimensió poètica i un pèl onírica la posa el llenguatge audiovisual. Projeccions i unes videocàmeres que manipulen els mateixos actors i actrius conformen una segona lectura narrativa que complementa la principal, que és la que aporten els intèrprets fent ús del llenguatge oral.

Segur que trobareu d'altres espectacles del festival en les quals la tecnologia o la ciència tenen un paper. Si esteu interessats, repasseu el programa i comprovareu que les arts escèniques i la tecnologia tenen molts territoris comuns.

Comparteix aquest contingut