Penseu un moment en els espectacles teatrals i de dansa que heu vist les últimes temporades a la cartellera, formant part de la programació del Mercat de les Flors, el Grec Festival de Barcelona o bé del Temporada Alta i us adonareu que moltes de les companyies més innovadores i menys convencionals vénen del centre d'Europa i, en concret, de ciutats com Amsterdam o Brusselles.

És el cas de companyies que el públic barceloní ha aplaudit amb ganes en els darrers anys: Ivo van Hove i el seu Toneelgroep Amsterdam, però també noms com els d'Anne Teresa de Keersmaeker, Thomas Hauert, Alain Platel, Jan Fabre, Sidi Larbi Cherkaoui o una companyia amb base a Brusselles que ja porta anys robant-li el cor al públic barceloní: els Peeping Tom (a la imatge, l'espectacle 32 rue Vandenbranden, que van representar a Barcelona dins del Grec 2012; foto: Herman Sorgeloos).

Com és que un espai tan reduït acull tantes companyies amb talents espectaculars i propostes tan renovadores? Potser és que aquesta zona d'Europa guarda alguna mena de secret escènic? Per esbrinar-ho, el periodista i escriptor Andreu Gomila ha preguntat a artistes barcelonins que, com el coreògraf i ballarí Pere Faura, han viscut a Amsterdam o bé ha recollit les reflexions d'artistes que van d'Alain Platel o Sidi Larbi Cherkaoui a Guy Cassiers.

Si voleu saber quina és l'opinió d'aquests genis de la dansa i el teatre i quines altres interessantíssimes companyies europees ens falten per descobrir, us recomanem que feu un cop d'ull a la nova entrada del blog del Grec fent clic en aquest enllaç.