Dues inauguracions, una d'oficial i una altra de popular, però totes dues igualment espectaculars; grans noms de l'escena internacional; grans produccions amb autors i directors locals i petites joies que deixen constància de la creativitat barcelonina, una pila d'espectacles que ens parlen de la col·lectivitat i la consciència de grup... Un centenar de propostes formen la programació del Grec 2023 Festival de Barcelona, una edició festiva i farcida de propostes visuals especialment estimulants que, del 30 de juny al 31 de juliol, torna a convertir la ciutat en un aparador de les arts vives del nostre temps. A partir del 18 d'abril, s'obre la venda de localitats.

Només us avancem uns quants noms perquè aneu fent boca: Carlota Subirós adaptant un clàssic de les lletres catalanes, mites de l'escena com Declan Donnellan, Nick Ormerod, Robert Wilson, Ivo Van Hove o Lemi Ponifasio, monstres de la dansa que van de La Veronal a Sasha Waltz and Guests i l'Orquestra Simfònica del Liceu, fenòmens de la música com David Lang (amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l'Orfeó Català), la música del nostre temps de Rufus Wainwright...  Tot, en una edició en què les propostes visuals tenen un pes considerable: des de la poesia escènica de Dimitris Papaioannou i el circ de Yoann Bourgeois fins a la proposta fascinant de Boris Gibé i la Cia Les Choses de Rien...

Tot comença del 29 de juny a l'1 de juliol al Teatre Grec, on tindrà lloc la inauguració oficial del Grec amb uns vells coneguts del festival: Gravity and Other Myths, una de les companyies australianes de circ contemporani amb millor reputació que torna al Grec (van venir l'any 2019) amb The Pulse, en què combinen circ, veu humana i sentiment de grup i barregen les acrobàcies amb les interpretacions del Cor de noies de l'Orfeó Català.

Espais singulars

Amb The Pulse s'inaugurarà el Grec Montjuïc, però el Grec Ciutat, que aplega les propostes del festival promogudes pel teixit escènic barceloní, també tindrà una inauguració pròpia, una festa popular i gratuïta (Les Traceurs) servida per Rachid Ouramdane i l'equilibrista Nathan Paulin, que us farà patir una estona caminant per una cinta a gran alçada sobre el passeig de Gràcia. Aquesta popular avinguda serà el primer d'un seguit d'espais singulars que esquitxen el Grec: des del Dipòsit del rei Martí (on Aurora Bauzà i Pere Jou presenten A Begginning_expanded version) a l'Ateneu Barcelonès (on Òpera de Butxaca porta a escena Quatre solos soles), passant per La Muriel (on Sixto Paz posa en escena la impactant Bèsties), la Model (Jo, travesti, de Roberto G. Alonso), la Fundació Muñoz Ramonet (Una casa en la montaña, d'Albert Boronat) o bé la casa-museu Verdaguer, a Vil·la Joana, on la companyia Pagans ens ensenya El valor de res.

A partir d'aquí, un deliri de propostes i noves creacions, començant per la que porta al Teatre Grec l'homenatge dansat de Sasha Waltz and Guests i l’Orquestra del Liceu a un grandíssim compositor a Beethoven 7. També dins de la programació del Grec Montjuïc i pel que fa a les propostes de dansa, trobareu muntatges imprescindibles al Mercat de les Flors: des del coreògraf Damien Jalet (Vessel), fins a la catalana Aina Alegre (This Is Not “an act of love & resistance”) que s'acaba de posar al capdavant del Centre Chorégraphique de Grenoble com a codirectora, passant per la proposta més nova i jove de La Veronal (Firmamento), unes notes flamenques que van des de la innovadora Rocío Molina amb el Niño de Elche (Carnación) fins al flamenc de la britànica Yinka Esi Graves (The disappearing act), les propostes renovadores del festival Desvarío de Nou Barris o el vint-i-cinc aniversari d'IT Dansa (Celebració) o bé, en aquest a La Caldera, el seixanta aniversari en dansa d'una coreògrafa veterana: Montse Colomé (Celebration. Un ball parlat).

Recordeu que, també dins la programació de dansa i dins del Grec Ciutat, Sol Picó, Encarna Sánchez i Natsuki omplen el Born Centre de Cultura i Memòria amb la versió site-specific de Titanas creada per al recinte i que, al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, tindreu una coreògrafa internacional, Marina Mascarell, trencant fronteres entre el públic i l'Orfeó Català al Rèquiem de la Llum.

Circ aeri i... aquàtic!

En aquesta edició del Grec, hi trobareu un bon nombre d’espectacles de circ, entre els quals els dos que inauguren el festival (The Pulse i Les Traceurs), però també altres grans noms del circ internacional, com Circus Ronaldo, que tornen a Barcelona amb Sono Io?, un espectacle tan intergeneracional com el que ens presenta un altre dels grans noms del circ local, el de Leandro Mendoza a Vetus Venustas. També Moon Ribas i Quim Giron, dos referents del circ contemporani català, presenten proposta (Ramat Simfònic; a la plaça de Margarida Xirgu, qui parlava de grups i col·lectivitats?), igual que fa Joan Català amb Idiòfona a la Fundació Miró. No us perdeu tampoc el circ de Clara Poch Masià (Lady Panda) ni el circ aquàtic (sí, heu llegit bé) de María Palma Borràs a la Fundació Joan Brossa-Centre de les Arts Lliures.

Alguns muntatges de circ (i també alguns de teatre), però, tenen un component visual força marcat, com per exemple L'absolu. L'espectacle de Boris Gibé i la Cia Les Choses de Rien passa en un gran sil cilíndric que s'instal·larà a la plaça de Margarida Xirgu i promet ser un recinte singular per a un espectacle igualment singular que s'assemblarà poc a tot el que heu vist. També té un component visual (i molt físic) la proposta de moviment continu de Yoann Bourgeois a Celui qui tombe. I si busqueu poesia feta imatge, no us hauríeu de perdre la delicadíssima proposta de Dimitris Papaioannou, Ink, al Teatre Lliure, ni les escenes híbrides de l'Agrupación Señor Serrano, que ha creat un espectacle, Una illa, per parlar-nos també de col·lectivitat... amb l'ajuda de diverses intel·ligències artificials. Ulls i orelles, finalment, són els destinataris de la trilogia literària de cabosanroque (CCCB), formada per No em va fer Joan Brossa, Dimonis i, estrena d'enguany, un Flors i viatges basat en Mercè Rodoreda.

El teatre ens porta un menú escènic per a gurmets, amb alguns noms d'alçada com els de Declan Donnellan i Nick Ormerod (Cheek by Jowl) que s'endinsen en el teatre del segle d'Or espanyol amb La vida es sueño, de Pedro Calderón de la Barca al Teatre Grec; el d'un Robert Wilson que munta un Ubu mironià a les sales del Museu Nacional d'Art de Catalunya (on també trobarem les creacions vives d'Irene Vicente a Corpus); el d'un Ivo Van Hove que torna a Barcelona presentant la seva versió de la novel·la curta d'Édouard Louis Who Killed My Father, o una Carlota Subirós que desdobla en onze la Colometa per dur al Teatre Grec la seva versió de La plaça del Diamant. Coneixeu el libanès Rabih Mroué? Doncs és un dels noms imprescindibles de l'escena internacional, autor d'un Riding on a cloud en què ens explica una història real i fictícia a la vegada. El creador serà objecte durant el festival d'una atenció especial amb activitats com un cicle a la Filmoteca relacionat amb les seves creacions.

Un festival musical i familiar

Propostes familiars a la plaça de Xirgu que adopten la forma de tallers (Dimecres petits), de representacions teatrals o de circ (l'esmentat Ramat Simfònic i HoHiHu, amb els Farrés Brothers) o concerts per a la canalla. Aneu al Sant Andreu Teatre i trobareu també propostes de dansa a càrrec de Roseland Musical (Jo soc d'aquí) i una adaptació d'una novel·la a càrrec d'Engruna Teatre (Dins el cor del món).

Els amants de l'experimentació i les escenes híbrides no es perdran ni el treball conjunt de la performer Sònia Gómez i Los Sara Fontán (Fem una bona pena abans de morir a l'Auditori), ni les danses urbanes de Les Mybalés parlant sobre el buit (Le vide, dirigeix Esther Nadal) o l'espectacle de poesia i dansa d'Alberto Cortés One night at the golden bar (Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures).

La música és un altre apartat destacat del festival, que enguany té en el programa artistes tan cobejats com un Rufus Wainwright, que torna a mirar cap al folk en el seu nou disc, Folkocrazy; una Sílvia Pérez Cruz, que té com a còmplices Liliana Herrero i Maria Gadú a Territorios, o un Joan Dausà, que celebra deu anys a l'escenari amb Jo Mai Mai. Gira 10 anys. Tot passa al Teatre Grec, on també tindrem la Ludwig Band, Mayte Martin o un extraordinari encàrrec de l'Auditori que porta al recinte l'obra del compositor David Lang Prisoner of the State, que rellegeix amb l'OBC i l'Orfeó Català una òpera de Beethoven sense fer servir ni una nota de l'original.

Algunes peces teatrals, però, tenen un component musical destacat, entre les quals Per Evita. Una astracanada musical, de Jordi Prat i Coll, i la versió de concert de Los juegos feroces (El dia del Watusi, Volum 1) amb la qual Iván Morales ens mostra a Paral·lel 62 com està començant a adaptar a l'escena la novel·la riu de Francisco Casavella. Al mateix recinte, Raül Refree i la cantant italiana Maria Mazzota toquen al ritme de la taranta a Evoé! i Luisa Sobral uneix la seva veu i la seva música a les de Lucia Fumero i Rita Payés.

No són totes les propostes del Grec 2023 Festival de Barcelona, que també té propostes de cinema (Sala Montjuïc i un cicle a la Filmoteca dedicat a Rabih Mroué), mostres de circ contemporani europeu, creacions teatrals de tot l'Estat i mig Europa i, com cada any, una pila d'activitats paral·leles que volen implicar el públic i convertir-lo en un protagonista actiu del Festival.

Consulteu el conjunt de la programació al web del Grec Festival de Barcelona i comenceu a comprar les entrades, a la venda a partir del 18 d'abril.