Barcelona cultura

Noticies

'White Bouncy Castle' o l'espai coreogràfic sense intèrprets del Museu Nacional

dl. 03/06/2019 | 16:30 H

Segur que heu estat més d'un cop a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc, seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Però us recomanem que us hi torneu a passar entre l'11 i el 28 de juliol i que interactueu amb la instal·lació de William Forsyte White Bouncy Castle, un espai coreogràfic on els intèrprets... sou vosaltres.

No, no cal que tingueu experiència ni cap preparació especial, només ganes de saltar una estona i experimentar el moviment per vosaltres mateixos. Us demanaran que pagueu una entrada de 2 € i us donaran accés al gran saló on està instal·lada la peça. És el que es coneix com "objecte coreogràfic", una mena de creacions que ens mostren un altre aspecte de la personalitat artística del genial coreògraf nord-americà William Forsythe, que entre d'altres coses va ser director artístic del Ballet de Frankfurt durant vint anys, abans de crear a Dresden la seva pròpia companyia, The Forsythe Company.

L'any 1997 va imaginar un projecte que va fer realitat juntament amb Dana Caspersen. Sí, és una mena de gran cub inflable de color blanc, d'uns trenta metres de llarg per onze d'alçada, en forma de castell i amb una il·luminació especial. Hi accedireu mentre sona una música composta per Joel Ryan.

Qui evolucionarà al so de la música? Cap ballarí ni ballarina, només vosaltres mateixos i els altres espectadors/intèrprets que en aquell moment siguin dins del castell. Gaudiu de la desestabilització física que us proporcionarà aquest recinte peculiar i lliureu-vos a l'absurd social que suposa veure-us en aquesta situació... Veureu com experimentar el moviment per un mateix pot ser una situació addictiva.

Veniu sols, amb amics o amb la canalla i canseu-vos de botar i rebotar... Aquesta és una proposta tan divertida com il·lustrativa oberta a tothom que la vulgui viure. És un simple joc? És molt més que això: és tot un exemple de fisicitat i interacció que ens parla, amb molt d'humor, sobre la coreografia de la vida diària i, per tant, sobre com el moviment és més que una disciplina artística per veure sobre un escenari. Com explica el mateix Fortsythe, White Bouncy Castle "altera les condicions més diverses d’organització física i espacial pròpies de la coreografia en una experiència d'autosuficiència que ja no requereix de cap influència orientadora". Us ho perdreu?

Comparteix aquest contingut