Sempre amatent a l’escena internacional, el Festival Grec té una debilitat especial per portar-nos artistes del bressol de la cultura occidental. Així, no només mirem l’antiga Grècia quan reinterpretem els clàssics, també ens interessa la creació que hi emergeix avui en dia. Els darrers anys han actuat al certamen figures de llargs cognoms i potents produccions que han deixat empremta. Què té Grècia per mantenir-se encara avui en el punt de mira? Què ens aporta? Què ens hi uneix? 

Per a la directora del festival, Leticia Martín Ruiz, la força de l’escena grega actual rau del renaixement que ha experimentat després de la supercrisi econòmica del 2010. “Ara és molt reivindicativa, política i amb una força bastant intensa de contemporaneïtat”, observa. Alhora, per les seves arrels mediterrànies i unes imatges amb què ens sentim identificats, Martín veu el teatre grec molt proper: “Ens hi comuniquem molt bé. És fàcil trobar l’intercanvi entre aquests creadors que miren el seu passat per parlar del futur i el nostre.”

Christos Papadopoulos, Marina Satti i Mario Banushi (que, de fet, és d’origen albanès, però des de fa vint anys viu i treballa a Atenes)…