1938-2013: Dues històries de refugi

26/07/2016 13:57 h

Susagna Alcón

Un total de 75 anys i milers de quilòmetres de distància separen aquestes dues històries d’exili, però que tenen molt en comú: la pèrdua, la identitat, la separació de la família o la incertesa del futur. 

La Roser, de 90 anys, i en Mohamed, de 26, reflexionen sobre les seves experiències en una trobada organitzada pel pla “Barcelona, ciutat refugi”, de l’Ajuntament, i el Memorial Democràtic, de la Generalitat de Catalunya, en motiu del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil.

Ella va ser una de les víctimes d’aquest conflicte i un dels milers de menors que van ser enviats pels seus pares a l’antiga Unió Soviètica des de la zona republicana. Era el 1938 i tenia 12 anys. Ell, periodista i poeta palestí sirià, va ser amenaçat de mort pels seus articles contra el règim de Baixar al-Assad. Va aconseguir fugir de Síria l’any 2013 i exiliar-se a Catalunya, d’on és la seva parella.

La Roser va passar set anys a l’exili i va retornar amb la seva família quan ja en tenia dinou. Mai no va perdre l’esperança de tornar amb els pares. “Quan em van proposar que m’afillés una família russa ho vaig viure com una ofensa, no volia estimar cap altra família”, afirma durant la conversa amb en Mohamed.

Per a ell, fill de pares palestins refugiats a Síria el 1948 i nascut i criat al camp de refugiats palestins de Yarmuk, a Damasc, la tornada és més complexa. “Si em diuen que puc tornar a Natzaret, els dic: ‘fem-ho ara!’”, exclama. I afegeix: “A Síria, però, com hi tornaré? Ja han mort mig milió de persones, i aquestes només són les morts que estan documentades.”