50 anys de Comissions Obreres

20/11/2014 08:23 h

Joan Angel Frigola Berbel

Al final de la dècada del 1950, els obrers d’algunes grans empreses van començar a crear comissions puntuals per tractar problemes laborals. El moviment va créixer a poc a poc. I a la primavera del 1964, un nombre significatiu d’obrers d’empreses i sectors diversos van tenir trobades en diverses esglésies del Baix Llobregat. Finalment, el 20 de novembre d’aquell any, unes tres-centes persones van assistir en una assemblea als locals de la parròquia de Sant Medir de Sants. Era el naixement de Comissions Obreres.

Vídeo ’50 anys de Comissions Obreres’

Un dels fundadors, Josep Maria Folch i Torres, explica que hi va haver un primer intent de fer una reunió d’una vintena de persones a la seu del Sindicat Vertical, a la Via Laietana, però que un bidell va amenaçar els assistents d’avisar la policia. Va ser aleshores quan es van començar a fer les petites trobades d’on va sortir la plataforma amb quatre reivindicacions bàsiques —salari mínim de dues-centes pessetes, dret de vaga, llibertat sindical i escala mòbil— que es van presentar el 20 de novembre de 1964 a Sant Medir.

El mateix Folch i Torres afegeix que Comissions Obreres era un moviment social que, tot i ser il·legal, treballava a la llum del dia. Cal tenir en compte un parell d’elements que van caracteritzar els inicis del sindicat actual: estava format per persones d’ideologies diferents i es va infiltrar en el Sindicat Vertical, l’organisme creat pel franquisme, on coincidien empreses i obrers. Així, va dedicar-se a organitzar la defensa dels treballadors des de dins. Quan les autoritats franquistes se’n van adonar, van iniciar una repressió força dura que va dur moltes persones a la presó o a l’exili.

Les grans mobilitzacions

Al principi de la dècada del 1970, els darrers anys del franquisme van coincidir amb una crisi econòmica aguda. Això va comportar un augment de la conflictivitat laboral, que va traspassar les parets de les fàbriques i de les empreses i va ocupar el carrer. Va ser una època de grans vagues i mobilitzacions, amb importants manifestacions reprimides amb força per la policia franquista, que va arribar a fer morts, com Antonio Ruiz Villalba, obrer de SEAT, o Manuel Fernández Márquez, treballador de la construcció de la Tèrmica del Besòs. “A l’hora de demanar millores laborals, no es podia deixar de demanar millores socials, una cosa va lligada a l’altre”, explica Montse Delgado, secretària de Formació Sindical, Estudis i Cultura de CCOO, que afegeix: “aquelles mobilitzacions van ser molt importants de cara al futur del país, perquè si bé el dictador va morir al llit, podem dir que la dictadura va morir al carrer. I Comissions Obreres va tenir un paper fonamental perquè això fos d’aquesta manera”.

Comissions va aprofitar les escletxes legals i es va introduir, per segon cop, al Sindicat Vertical, ara a les acaballes de la seva existència. Ja a l’època de la Transició, el mes d’abril del 1977, el govern legalitza CCOO i, tal com explica Joan Carles Gallego, actual secretari general, “es va passar del que era un moviment a ser una estructura organitzada per actuar com a sindicat en el marc legal”.

En paraules de l’exsecretari general Josep Lluís López Bulla en un documental produït l’any 2004 per TV3 i la Secretaria de Comunicació de Comissions Obreres amb motiu del 40è aniversari del sindicat, “d’aquella petita església n’ha sortit una catedral magnífica, que és el sindicalisme confederal”.  Amb motiu d’aquest aniversari s’ha organitzat l’exposició “CCOO: 50 anys d’història de Catalunya (1964-2014)” que pot visitar-se al Museu d’Història de Catalunya fins al 20 de febrer de 2015.

El mati d’aquest dijous dia 20 de novembre s’ha descobert una placa commemorativa a la parròquia de Sant Medir. L’acte ha comptat amb la participació de l’alcalde, Xavier Trias, que ha felicitat el sindicat per aquests 50 anys de feina continuada per millorar les condicions laborals dels treballadors i les treballadores, tot assenyalant que al llarg d’aquests anys CCOO s’ha significat per ser una “organització integradora, oberta al país i a la societat catalana, que lluita pel treball digne i el benestar de les persones”.