Aquest 2015 és l'Any de les Biblioteques

20/02/2015 17:59 h

Míriam Pina García

Enguany se celebra l’Any de les Biblioteques, que coincideix amb el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars, que va posar en marxa la Mancomunitat de Catalunya. I per celebrar-ho el Palau Robert presenta una exposició que mostra la història d’una professió centenària.

Vídeo ‘Aquest 2015 és l’Any de les Biblioteques’

Amb l’Any de les Biblioteques s’impulsen diverses mesures de suport i cooperació interadministrativa a les biblioteques de Catalunya. Segons el Mapa de la Lectura Pública, aprovat pel Govern de la Generalitat, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi.

El Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona han signat un conveni de col·laboració per reforçar les biblioteques públiques de Catalunya. Aquest protocol de col·laboració aposta pel treball conjunt i la millora del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, el conjunt organitzat de serveis de biblioteques del país, i estableix un calendari de compliment per assolir els compromisos establerts. Es vol crear un únic catàleg col·lectiu de biblioteques públiques; s’establirà una política de carnet unificat i es vol oferir un servei de préstec interbibliotecari unificat.

Exposició “BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària (1915-2015)”

Fa cent anys que van sorgir les primeres biblioteques populars a Catalunya i, per formar el personal que s’havia d’ocupar d’organitzar-les, va néixer l’Escola de Bibliotecàries (1915), dirigida per Eugeni d’Ors, un centre només per a dones. En aquella època, explica la comissària de l’exposició i professora de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona, Teresa Mañà, “com que hi havia poca oferta de formació de dones, aquesta va ser una proposta de professionalització”.
Un recorregut per fotografies i documents mostra l’evolució tant de les biblioteques catalanes com de la professió de bibliotecària, molt canviant segons les èpoques polítiques que tocava viure. Així, per exemple, amb la postguerra i el franquisme es va passar per uns moments difícils en què s’havien d’amagar documents en català i les classes es feien en la clandestinitat. Però amb la recuperació democràtica el món de les biblioteques es va accelerar per posar-se al dia. Va ser una època en què, després de 60 anys, es va acceptar alumnat masculí a les aules, els estudis van passar a ser universitaris i, a poc a poc, es va iniciar un camí cap a la inclusió de les noves tecnologies.

Amb aquesta exposició es vol apropar al públic una professió desconeguda, una professió que, com afirma Mañà, “és una professió de futur, molt útil i necessària en aquest món saturat d’informació”.