Fem festa per retirar l'esclavista Antonio López de la plaça

En un ambient festiu, amb l'animació de Comediants i espectacles musicals i de circ, el diumenge 4 de març es retirarà l'escultura d'Antonio López, primer marquès de Comillas, comerciant i esclavista del segle XIX, de la plaça que porta el seu nom. L'acte servirà també per inaugurar dos faristols informatius perquè la ciutadania conegui la història de la plaça i també la del personatge.

23/02/2018 16:34 h

Redacció

VÍDEO. Gerardo Pisarello: “Barcelona, que vol ser reconeguda com una ciutat innovadora, una ciutat refugi, no pot homenatjar una persona tan directament vinculada a l’esclavatge al centre de la ciutat.”

La retirada d’aquest monument en homenatge al negociant i esclavista de principis del segle XIX que es va enriquir amb el tràfic il·legal de persones des de les costes africanes cap a Cuba era una vella reivindicació d’entitats i de moviments ciutadans. A més, hi ha obert un procés ciutadà per rebatejar la plaça.

En el marc de la festa, també s’inauguraran dos faristols informatius, l’un sobre la història de la plaça i l’altre sobre les Bullangues de Barcelona, els avalots populars que van ser decisius a l’hora de posar fi a l’absolutisme al segle XIX.

L’acció forma part del procés de pacificació de la via Laietana, amb un conjunt d’actuacions urbanístiques que pretenen millorar la comunicació entre el Gòtic i els barris del nucli antic.

Qui era Antonio López?

Antonio López y López, nascut a la localitat càntabra de Comillas l’any 1817, va ser un dels nombrosos homes de negocis que van marxar a les Amèriques, primer a Mèxic i després a Cuba, per fer-hi negocis. Allà va participar en el tràfic d’esclaus des de les costes africanes cap a Cuba, una activitat que era il·legal des del 1820 i que li va generar una gran riquesa.

Quan López va tornar a la Península es va instal·lar amb la seva família a Barcelona, des d’on va impulsar l’empresa naviliera Compañía Trasatlántica, i va contribuir a la fundació del Banco Hispano-Colonial, entre altres iniciatives empresarials, a més de tenir un paper actiu en el manteniment del treball esclau i en el fre a les reformes socials a les colònies espanyoles com Cuba o Puerto Rico.

Aquesta contribució li va valdre els títols de marquès de Comillas el 1878 i el de gran d’Espanya el 1881, atorgats per Alfons XII. El 1884, un any i mig després de la seva mort, es va erigir l’estàtua en homenatge a la seva figura. Aquesta estàtua va suscitar polèmica des del primer moment i va ser enderrocada el 1936, al començament de la guerra, i reconstruïda el 1944, amb la col·laboració de l’escultor Frederic Marès.

D’altra banda, les Bullangues van ser avalots de les classes populars de les ciutats, que entre el 1835 i el 1843 van exigir reformes democràtiques i de participació política i van protagonitzar actes de protesta pel malestar social i la marginació política que patien, en especial contra els que consideraven responsables de la desigualtat i la pobresa.

Més informació

Adjunts

Etiquetes associades a la notícia