“El 2021 posarem l’alimentació sostenible al centre de l’agenda política”

Parlem amb l’Amaranta Herrero Cabrejas, la coordinadora estratègica del Projecte Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021, que ens explica en què consisteix la iniciativa. A l’octubre se celebrarà el 7è Fòrum Global de Ciutats del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà i durant tot l’any hi haurà activitats culturals per tota la ciutat.

16/11/2020 16:41 h

Ajuntament de Barcelona

Què vol dir que Barcelona serà la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible al 2021?

Vol dir que posarem al centre de l’agenda pública, política i mediàtica, la temàtica de l’alimentació sostenible. Es desplegaran els més de 90 projectes de polítiques alimentàries que estem treballant amb totes les àrees de l’Ajuntament, s’organitzaran activitats culturals a tota la ciutat i, sobretot, acollirem el 7è Fòrum Global de Ciutats del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà. Aquest pacte, creat al 2015, és el primer tractat internacional de ciutats que es comprometen a desenvolupar i impulsar sistemes alimentaris justos, sans, sostenibles i resilients des de les ciutats. Barcelona va ser una de les primeres signants i, ara mateix, hi ha 210 ciutats de tot el món. A més, durant el 2021 es vol activar un procés de construcció d’una estratègia alimentària, amb horitzó 2030, que sigui un full de ruta a seguir en matèria de política alimentària urbana els 10 propers anys.

Tot això, és el projecte de Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.

Com es va decidir fer el VII Fòrum a la ciutat?

Les ciutats signants del pacte cada any es troben en una ciutat del món: Milà, València, Tel’Aviv, Montpeller… i va ser precisament a la darrera, al 2019, que Barcelona va enviar la candidatura pel 2021. Aquest any, el 2020 havia de ser a Mèrida, Mèxic però per la COVID al final es va cancel·lar. Això vol dir que Barcelona serà la pròxima trobada d’aquest Fòrum Global des d’abans de la pandèmia.

Cada any, la candidatura se centra en una temàtica específica, i la de Barcelona es basa en el nexe entre alimentació i crisi climàtica.

Per què aquest enllaç? Què té a veure l’alimentació i la crisi climàtica?

El model alimentari és responsable d’entre el 21 i el 37% de les emissions amb efecte hivernacle. Qualsevol lluita eficaç i creïble per afrontar l’emergència climàtica passa necessàriament per una transformació profunda del sistema alimentari dominant. Llavors, aquest és un dels tres pilars que nosaltres més treballem sobre l’alimentació sostenible.

A més, la trobada tindrà lloc just deu dies abans de la Cimera de Canvi Climàtic de les Nacions Unides a Glasgow al novembre del 2021, que és una cimera de Caps d’Estat que serà transcendental per a definir el futur de la humanitat davant del repte de l’emergència climàtica. La cimera de Barcelona vol ser un trampolí que doni visibilitat tant el nexe entre alimentació i crisi climàtica, com el paper de les ciutats.

Quin impacte té la covid-19 en matèria d’alimentació sostenible?

La covid-19 ens està deixant importants aprenentatges a molts nivells, també amb relació amb l’alimentació. Si bé no hi ha hagut problemes d’abastiment alimentaris generals, les restriccions de moviment han generat una sèrie de pertorbacions que han posat a prova la resistència de les cadenes de subministrament d’aliments locals, regionals i globals. Hi ha hagut incidències en quant a collites que no han pogut ser recollides perquè no podíem arribar-hi els temporers; quan han pogut anar, els temporers, les seves condicions de vida, en les quals es desenvolupava el seu treball, els ha posat en risc de covid-19, entre d’altres perills.

La covid-19 ha mostrat, amb una sèrie d’indicadors, les vulnerabilitats socials i personals, la interdependència entre les societats i la natura i la necessitat de repensar i transformar el sistema alimentari globalitzat dominant.

 Comentes que aquest és un dels tres pilars de l’alimentació sostenible. Quins serien els altres dos?

El segon seria la promoció de dietes saludables, doncs hi ha una forta vinculació entre mala alimentació i mala salut. Apostar per dietes d’alimentació sostenible és també apostar per dietes d’alimentació saludable, i per a què accessibles per a tothom. I el tercer és considerar l’alimentació sostenible com un element per generar oportunitats econòmiques específiques, sobretot pel sector de comerç de proximitat, el petit comerç, la restauració, els mercats municipals i, també, per a la pagesia local catalana.

Com s’aterren aquests tres pilars al dia a dia?

Treballem en sis eixos estratègics i a partir d’aquí promovem projectes específics.

Per exemple, el primer és precisament la promoció de dietes saludables, sostenibles i accessibles per a tota la ciutadania. En aquest eix treballem sobre la instrucció alimentària de compra pública: és a dir, incorporar criteris ecològics i de proximitat amb tot el que té a veure amb la compra pública. D’altra banda, es treballa junt amb el Consorci d’Educació i l’Agència de Salut Pública de Barcelona per a que les escoles de la ciutat incloguin també criteris d’alimentació sostenible en quant a proteïna vegetal, producte ecològic, de proximitat i, fins i tot, de pesca sostenible.

El segon eix que treballem és el de promoció d’alimentació de proximitat, ecològica i de circuits curts. Un dels projectes es la activació de la nau de producte ecológic a Mercabarna (Biomarket), on majoristes i productors poden vendre productes ecológics. Un altre projecte donarà suport a paradistes de mercats així com al comerç de proximitat per poder fer una aposta pels aliments sostenibles. Un tercer projecte que estem treballant amb Unió de Pagesos a Mercabarna es una plataforma logística i comercial per facilitar que els pagesos de la regió metropolitana de Barcelona i de Catalunya, sobretot, puguin vendre a minoristes. És a dir als Mercats Municipals, a la restauració, al petit comerç de la ciutat, els majoristes…treballant plegats per apropar la alimentació sostenible a la ciutat.

Quina relació hi ha entre l’alimentació sostenible, la crisi climàtica i l’economia social i solidària?

Hi ha vincles molt espontanis i unes sinèrgies molt obvies entre l’Economia Social i l’impuls de l’Alimentació Sostenible. Una part significativa de les empreses de l’ESS es dedica a temes alimentaris i ja inclou l’alimentació sostenible. A més, quan parlem d’alimentació sostenible parlem d’una alimentació justa, sana i sostenible. I dins de la dimensió de la justícia també s’inclouen concepcions de relacions laborals, que siguin més justes i garanteixen preu dignes tant als productors com als cooperativistes.

L’ESS seria com un punt de partida molt alineat en aquesta dimensió de cercar relacions més justes en l’àmbit laboral.

I quin creus que seria el següent pas?

Dins de l’ESS i l’alimentació sostenible crec que és l’escalabilitat. És fer que aquest model just pugui donar respostes a gran escala. Moltes han començat aquest camí i estan pensant en aquests termes, però segueix sent un dels aspectes que necessita ser treballat una mica més.