Arriba la 7ª edició de Literal, festival d’idees i llibres radicals. Parlem de la de 2021 i fem balanç de la seva trajectòria des de 2015, amb la Laura Arau.  La Laura n’és la coordinadora des de 2019 i, per tant, de 3 edicions, i forma part de la cooperativa Cultura 21 que, junt a Literal, promou Tigre de Paper (l’editorial que va ser l’embrió de Cultura21); Catarsi Magazín, revista referent de pensament crític en català i Bellaterra Edicions, incorporada recentment per donar continuïtat a aquest segell històric.

• Literal retorna a les seves dates de maig al recinte de la Fabra i Coats. Què n’espereu d’aquesta setena edició, que camina cap a recuperar gradualment la presencialitat?

Esperem poder-nos mirar als ulls sense una pantalla entremig i poder-nos tocar. Esperem que Literal torni a ser un espai on la comunitat lectora radical es pugui tornar a retrobar amb els editors i editores dels seus llibres de capçalera i, també, amb altres lectores radicals per poder seguir somiant i construint el món que imaginem després de la pandèmia. Esperem que milers de persones es passegin i adquireixin els seus llibres passejant pels carrers de La Ciutat dels Llibres Radicals. Aquest any hem canviat el format. Adaptant-nos a les mesures Covid, un centenar d’estands es repartiran per tots els carrers del recinte de la Fabra i Coats, que hem rebatejat amb noms d’ADN Literal com l’Avinguda Montserrat Roig, la Plaça Manuel Vázquez Montalbán o la Plaça Maria-Mercè Marçal, entre altres. Sabem que el virus ens ha deixat moltes coses que es quedaran i, possiblement, La Ciutat dels Llibres Radicals en serà una.

• I quins serien els trets distintius d’aquesta edició 2021?

La nova ocupació de l’espai, com hem comentat, ja donarà la idea d’una Literal diferent. Una Literal que tindrà control d’aforament limitat a 900 persones alhora en el recinte i en la que s’haurà de reservar seient a cada acte que es vulgui anar. Una Literal que creix amb nombre d’editorials i d’espais on es faran activitats com grans converses, debats, presentacions de llibres, contacontes o poesia. I que, alhora, només en aquesta edició deixa de tenir el característic Espai Kanalla, l’espai musical i el de restauració. Cal destacar que aquest any la programació de Literal compta amb una cinquantena d’activitats que es repartiran en 4 sales que funcionaran durant tot el dia.

• Per què heu escollit com a temàtiques centrals la lluita contra el canvi climàtic i les lluites feminista i antifeixista?

Aquest any posem al centre de Literal la lluita contra el canvi climàtic i les lluites feminista i antifeixista. Creiem que aquests tres seran elements imprescindibles en els propers anys i, com hem fet sempre amb Literal, volem abordar-ne el debat i projectar-hi la nostra mirada. Ingrid Guardiola conversarà amb l’ecofeminista Yayo Herrero sobre com posar la vida al centre després de la pandèmia. Abordarem l’urbanisme feminista de la mà de Leslie Kern, autora de ‘Ciudad feminista’ (Bellaterra Edicions), comptarem amb dues de les veus del pensament decolonial: Norman Ajari, membre de la Fundació Frantz-Fanon i autor de ‘Dignidad o muerte’ (Txalaparta) i Elsa Dorlin, filòsofa i autora de ‘La matriz de la raza’ (Txalaparta). Reflexionarem sobre com enfrontar el feixisme per fer retrocedir el creixement de l’extrema dreta amb Pol Andiñach, autor de ‘Tothom pot ser antifeixista’ (Tigre de Paper), Alba Sidera, autora de ‘Feixisme persistent’ (Saldonar) i Jordi Martí-Ruega, autor de ‘Brigadistes. Vides per la llibertat’ (Tigre de Paper). I ens pararem a reflexionar sobre la Comuna de París en els 150 anys, reivindicant-lo com l’esdeveniment que va marcar un abans i un després de les lluites per l’emancipació, amb Miguel Urbán i Montserrat Galceran, coautors de ‘¡Viva la Comuna! (Bellaterra Edicions) i Maria Colera, traductora. Aquests son només alguns dels temes de la cinquantena d’actes que ens esperen a Literal. Voldrem posar la mirada també al sector editorial parlant del futur de les fires i festivals i de la situació de la traducció en el pensament crític.

• Literal 2020, malgrat la crisi pandèmica, es pogué celebrar encara que en dates diferents (al desembre) i fonamentalment virtual. Quin balanç n’heu fet?

Per nosaltres, tot i que la fira de maig no es va poder celebrar, l’any 2020 va ser com si haguéssim celebrat dues Literals, amb el conseqüent desgast físic i emocional. Vam arribar a maig amb una Literal muntada, totes les activitats programades i totes les contractacions fetes per celebrar la Literal. Tirar enrere una fira així va ser emocionalment desgastant. Sabem de moltes fires i festivals que van optar per no tornar-les a programar uns mesos més tard però per nosaltres no era una opció. Teníem clar que ens havíem de mantenir fermes en la defensa de Literal com un espai de salut comunitària en temps de pandèmia; un espai refugi. I, sota aquest marc, vam desenvolupar la Literal d’Hivern, al desembre. Sense estands d’editorials i amb programacions amb aforaments reduïts. I, tot això, en un cap de setmana de confinament municipal.

Així que el 2020 ha suposat un repte per a l’equip organitzador de Literal però, alhora, ens ha donat moltes noves experiències i aprenentatges. El 2020 ens ha servit per refermar-nos en la idea que Literal no té sentit si no és física. Ens ha servit per virtualitzar la fira i no fer-ho a qualsevol preu. Vam adonar-nos que les dinàmiques ens portaven a utilitzar eines capitalistes -amb el conseqüent extractivisme de dades- que tothom té a l’abast però que hi ha altres formes de fer les coses i passen per la sobirania de dades; i així va néixer el projecte PlataformESS. I ens ha servit per reforçar les xarxes de suport mutu de les que ja participàvem, com CulturaCoop, la xarxa de cooperatives culturals, i crear-ne de noves com l’espai de Tardor Transformadora, que enllaçava cooperatives culturals, espais de gestió comunitària i col·lectius de creadores en una programació conjunta. Alhora, vam estar en contacte amb diverses fires i festivals, amb els que vam compartir idees de com abordar les fires en plena pandèmia. I vam mirar cap enfora, mapejar i temptejar el terreny per saber si tindria sentit muntar una xarxa d’editorials radicals a nivell internacional. I vam adonar-nos que sí, que tenia molt sentit. Ja veieu que les videotrucades van omplir gairebé la totalitat de les nostres hores laborals.

• Literal, té, entre els seves característiques, ser una projecte d’intercooperació entre diferents projectes. Ens pots explicar perquè això és tant substancial per vosaltres?

Tot i que la cooperativa Cultura21 és la responsable de la part administrativa del projecte, totes les decisions en relació a Literal passen per un grup més ampli format per editorials, llibreries, un espai de gestió comunitària, biblioteques i altres persones vinculades amb el disseny i la comunicació del projecte. Literal és un gran projecte que creua la cultura amb l’economia social i solidària i, per tant, la forma natural de ser és a través de l’intercooperació. I aquesta intercooperació no només es fa entre els projectes que conformem Literal sinó que va més enllà, és a dir, amb qui ens relacionem. Ho comentava abans, quan Literal vam parar-nos a pensar sobre quines eines utilitzàvem per virtualitzar-nos ens vam adonar que altres col·lectius estaven en el mateix punt de reflexió. Doncs el més normal per nosaltres, va ser mirar de trobar solucions d’una forma conjunta perquè ens ajudessin a totes. Ara tenim un servidor mancomunat.

• I, també, Literal no s’entendria sense el cooperativisme, la cultura autogestionada i l’Economia Social i Solidària. Ens pots explicar el per què d’aquesta triada, així com la seva força en el passat i el present i el seu potencial de futur?

Aquesta és la nostra manera natural de fer les coses. Veiem la transformació social com a perspectiva estratègica però acompanyada de petits canvis i experiments de la nova societat i la nova cultura que volem avui. Creiem que hem de forçar les relacions socials capitalistes per donar exemple de que es poden fer les coses d’una altra manera i, alhora, adquirir l’experiència per la societat del demà. La tríada que comenteu és la base sobre la que construir un model cultural alternatiu al model capitalista. Defensem una cultura cooperativa, comunitària i transformadora on la cultura no sigui un pretext sinó una relació social, un vincle comunitari, una forma d’expressió… al servei de les persones que la protagonitzen, de les comunitats que l’acullen i dels pobles i ciutats que transformen.

• Literal ja té una important trajectòria, set edicions des de 2015. Com valoreu ja aquesta trajectòria, en termes d’aprenentatges i, en especial, d’horitzó de futur?

Literal va néixer fruit d’una necessitat real que tenien els moviments populars i la cultura transformadora. Amb els anys, aquella fira inicial s’ha pogut fer créixer, vestida d’un embolcall que la fes sortir dels marges on sempre s’havien col·locat les lectures radicals. La fira s’ha lluitat en cada edició, i això ha servit per anar conformant el seu propi ADN. Literal està plena d’aprenentatges, des del primer dia. Aprendre a fer una fira des de la prova-error, saber-se vincular i generar aliances, fer que la gent se la senti seva, trucar a la porta de l’administració tenint clar que la fira no pot dependre d’ella, ser previsores i saber improvisar, saber escoltar sempre i fer-se escoltar quan cal, marcar-se un horitzó i quan no n’hi ha posar-hi llum amb la creativitat… Hem fet molt camí però encara ens en queda molt per córrer.

• Així, de l’idea inicial de 2015, fins ara, que més us ha satisfet en el sentit de superar expectatives?

Literal ha estat un projecte en constant creixement. Mai l’hem volgut deixar créixer més del que podíem arribar a controlar. Però, alhora, la nostra dinàmica i formes de funcionament ens han portat constantment a veure la fira més enllà del que era fins aquell moment. Any rere any han sorgit nous reptes i, en els últims, els reptes son ja reptes somiats. Actualment ens trobem preparant un projecte de creació d’una xarxa internacional d’editorials del pensament crític. El 2015 no imaginàvem que podríem arribar a situar-nos en el punt on estem en el moment actual. Així que estem contentes de poder formar part del circuit de dinamització del sector editorial català -i, també, l’internacional- i alhora, impregnar-lo de les pràctiques cooperatives i de l’ESS que caracteritzen la fira.

• També és molt important el treball d’enxarxament que feu, a nivell internacional i que entre d’altres es visualitza amb el Radical May. Ens pots fer cinc cèntims d’aquesta xarxa?

En els últims anys Literal s’ha consolidat com a la fira de referència del pensament radical a Europa i cada vegada està més ben situada al món sencer. Un exemple és el que aconsegueix el Radical May, un festival online a nivell internacional coordinat per Literal i on les editorials de la xarxa internacional que tenim s’hi sumen amb actes autogestionats i en els idiomes de cada país. El Radical May va ser un d’aquests projectes que vam fer néixer en ple confinament, quan l’abril de 2020 ja sabíem que no podríem fer fira. Hem de tenir en compte que el 2019 Literal va organitzar Literal Pro, un espai paral·lel a la fira on diverses editorials de tot el món van fer compra-venda de drets dels llibres del seu catàleg. Va ser un èxit i la quarantena d’editorials internacionals que llavors hi van participar han ajudat a anar ampliant any rere any la xarxa de contactes internacionals, que actualment ja passa de les 400 editorials. És per això que ja estem projectant un nou projecte internacional que consisteix en la creació i dinamització d’aquesta xarxa internacional d’editorials radicals que, a banda d’una intranet i diversos actes deslocalitzats da diversos països, tindria una Literal 2023 amb una gran presència d’editorials internacionals.