Barcelona s’ofereix per acollir 100 persones refugiades del vaixell ‘Aquarius’

Des del 2015, quan va esclatar la crisi humanitària dels refugiats, l’atenció dels serveis municipals a sol·licitants d’asil ha crescut a un ritme exponencial. Ara, davant de l’emergència del vaixell ‘Aquarius’, i de la mateixa manera que ciutats com Madrid, la ciutat podria acollir una vintena de famílies, unes 100 persones.

12/06/2018 20:09 h

Redacció

Ja s’han produït els contactes entre els ajuntaments de València i Barcelona per donar una sortida a l’emergència i que una vintena de famílies, unes 100 persones, puguin desplaçar-se a la capital catalana i ser ateses pels serveis municipals. Aquest 2018, el SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats) ja ha atès unes 3.500 persones, de les quals 780 són menors. Aquesta xifra, a més de la de 4.405 de l’any passat, significa un augment constant del 100% els darrers mesos.

Des que Barcelona es va declarar Ciutat Refugi, el 2015, s’han atès 11.660 persones només amb recursos municipals.

Recursos municipals

L’Ajuntament de Barcelona fa un gran esforç per atendre les persones refugiades. Aquest 2018 la inversió ha estat de 5,5 milions d’euros, la majoria dels quals serveixen per oferir allotjament d’emergència a persones que acaben d’arribar, refugiades i immigrades.

A la ciutat no s’ha construït mai una xarxa d’allotjaments socials, cosa que implica més recursos, i s’han hagut d’adaptar els locals d’atenció a la presència de menors d’edat. Part dels recursos també s’han destinat a la traducció a les llengües que parlen les persones que arriben.

Competència estatal, fons europeus

L’Estat té la competència exclusiva en tot el que ateny l’arribada de persones que cerquen refugi. Des de concedir l’estatus d’asil, oferir vies d’arribada legals i segures, fins a l’atenció que assumeixen ciutats com Barcelona.

Tot i això, dels 330 milions d’euros que l’Estat rep de la Unió Europea, la majoria es dediquen al control de fronteres, als CIE (centres d’internament d’estrangers) i a les expulsions de persones. Només una petita part es destina a l’atenció de persones.

El 2011, a més, el Govern de l’Estat va suprimir el fons d’acollida d’immigrants per a municipis, dotat en 200 milions d’euros. Des de l’Ajuntament s’ha reclamat al nou Govern de Pedro Sánchez.

En aquest sentit, els darrers pressupostos generals de l’Estat, que es troben en tràmit al parlament espanyol, només han augmentat un 1,6% la dotació a polítiques d’atenció a les persones immigrants, quan l’augment de l’arribada és del 100%.

Crida a l’Estat i la Generalitat

La cooperació institucional esdevé, en aquest marc, una via imprescindible per trobar solucions efectives i vàlides davant de la previsió que s’incrementin les arribades aquest estiu. Per això, l’Ajuntament ha convocat l’Estat i la Generalitat, qui té competències en l’acollida i els menors no acompanyats, per transformar la sensibilitat demostrada en recursos, planificació i polítiques per atendre l’arribada de persones.

Etiquetes associades a la notícia

Notícies relacionades