Can Verdaguer, la darrera masia activa de Barcelona

09/01/2015 08:27 h

Nou Barris TV

Can Verdaguer és, avui dia, un centre cívic vital i dinàmic del barri de Porta, però per sobre de tot és un símbol del passat rural de Nou Barris. De fet, va funcionar com a masia fins al 1987, i per tant, va ser el darrer mas en actiu de Barcelona.

Els orígens de la masia actual daten del segle XVI, després de múltiples reformes realitzades en un antic mas del segle XIV. La masia va pertànyer des de l’origen a la família de Berenguer Verdaguer i, segons sembla, va ser reconstruïda després de la Guerra de Successió, l’any 1714. Entre els anys 1858 i 1931 s’hi van realitzar les reformes que n’han configurat l’estructura actual. Durant els darrers 100 anys, els masovers van ser la família Samsó, que cultivava farratge per al bestiar i productes d’horta, sobretot verdures, que venia al Mercat de Sant Andreu. Eren terres molt fèrtils, ja que la masia es va construir en una zona plena de torrents que baixaven de Collserola. Finalment, l’any 1987 se’n va urbanitzar l’entorn i la masia va perdre els terrenys de cultiu. Va continuar com a residència dels masovers fins que l’Ajuntament la va adquirir, l’any 2006, per convertir-la en un equipament per al barri de Porta.

Una rehabilitació acurada i respectuosa

La rehabilitació de l’edifici es va fer respectant en la mesura del possible els elements originals, ja que es tracta d’una masia protegida pel Catàleg de Patrimoni de la Ciutat. Per a la realització del projecte, que van tenir un pressupost de 2,5 milions d’euros, es van consultar i es van posar en pràctica els mètodes tradicionals de l’època. Com a resultat d’això, avui dia els usuaris del Centre Cívic Can Verdaguer gaudeixen d’unes instal·lacions modernes que alhora respiren tradició i aire rural. L’equipament es va inaugurar el març del 2013 i s’ha convertit en un punt de dinamització del barri. Són més de 1.000 metres quadrats dividits en tres plantes totalment adaptades.

Un dels trets més característics de la masia són els seus dos rellotges de sol. Un a la part dreta de la façana principal, per sobre del portal d’arc de mig punt adovellat. L’altre, en una façana lateral, al costat d’on avui dia trobem la terrassa de la cafeteria del centre cívic. També és característic d’aquesta masia el jardí posterior, on es conserva una font ornamental i la palmera més alta de Barcelona i de la Península, amb 27 metres d’altura i 110 anys de vida. Del seu passat rural també se’n conserva la premsa de vi, que es pot veure a l’exterior de l’edifici.