ConversesESS davant de l’emergència climàtica

L’emergència climàtica és una realitat i els danys que causem al nostre planeta són cada cop més difícils de revertir. Però, quines solucions tenim al nostre abast per reduir la nostra petjada ecològica?

29/01/2020 14:54 h

Gabriel Boichat

L’Economia Social i Solidària (ESS) pot ser un actor clau per fer front a l’emergència climàtica. En primer lloc, perquè incorpora el vector ambiental com un dels seus valors. Però també perquè ho fa des de la justícia social. Com deia Eva Vilaseca en aquesta entrevista, si volem transitar cap a un model just, necessitem canviar de model perquè el sistema capitalista és insostenible i no respecta els límits planetaris.

Per aquesta raó, des del Comissionat Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària​, hem gravat diverses converses amb persones destacades de l’àmbit per explorar les respostes de l’ESS davant de l’emergència climàtica. L’objectiu és engegar un debat que posi de manifest els reptes de l’ESS, però també les pràctiques del dia a dia que es proposen.

El primer capítol es centra en l’habitatge. La conversa compta amb la participació de Ferran Aguiló, membre de la Fundació La Dinamo, i Adrià García, de la cooperativa d’habitatge La Borda, que ens expliquen com els models d’habitatge que proposa l’ESS permeten reduir la nostra petjada ecològic.

Tal i com afirma en Ferran Aguiló, “l’impacte de l’habitatge és molt gran a nivell de consum energètic o de materials i aquelles experiències que ja s’estan treballant, com La Borda, són una part de la solució”. Projectes que, per Adrià García, han de transitar d’un model de propietat a un model d’ús dels serveis: “igual que no ens imaginem ser propietàries d’un CAP o d’una escola, estem treballant és que passi el mateix amb l’habitatge. Sent un dret bàsic, en puguem ser usuàries i tenir garantit l’accès”.

Tots tres vídeos expliquen la importància de la cooperació i impulsar projectes comunitaris tant per reduir el nostre impacte mediambiental, com per sobreviure davant d’un sistema econòmic que ens amenaça. Per Aguiló, “ens oblidem que la solució a la sostenibilitat de la vida i afrontar la vulnerabilitat des de comunitats de diferents part del món ha existit sempre. Si estem encara aquí és perquè hem sigut capaços de gestionar la vulnerabilitat de manera comunitària”.

El segon capítol, centrat en l’alimentació, és una conversa entre Diana Amigó, de Queviure, i Núria Vega, de FoodCoop Barcelona. Destaquen la importància “d’una batalla en la que hem d’estar és el de la conscienciació, l’educació i la pedagogia. I aquí, el temps i la manera de relacionar-nos amb el menjar és vital”, tal i com explica Núria Vega.

Però també reflexionen sobre els reptes als que s’enfronta l’ESS a l’hora de promoure una alimentació més sana i més justa. Diana Amigó recorda en un punt de la conversa que “en l’alimentació tenim un problema amb les alternatives de distribució. És on hi ha la pressió i el poder. I està en mans de molt poques empreses: planifiquen la producció i el nostre consum també”.

Finalment, el tercer capítol de les ConversesESS tracta les alternatives en mobilitat i energia. En aquest espai de reflexió, Sara Gutiérrez de Som Energia, i Eddy Roca de Som Mobilitat, expliquen que s’ha d’anar més enllà del canvi tecnològic amb propostes com el cotxe elèctric o les energies renovables. Per ells, el canvi ha de ser social i en el qual la ciutadania ha de ser-ne partícep. [Podeu llegir la transcripció de la conversa aquí].

Aquesta primer entrega de tres capítols permet doncs situar alguns dels reptes de l’ESS a l’hora de tenir un paper rellevant en la transició ecològica, a més de dibuixar alternatives concretes que permetin a la ciutadania fer canvis en la seva vida diària per fer front a l’emergència climàtica tot i evitant que el procés de transició ecològica fomenti el creixement de les desigualtats existents a la societat.