Declaració institucional davant l’indult als presos i preses independentistes

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha ofert una declaració amb motiu de l’aprovació dels indults per part del Consell de Ministres.

22/06/2021 19:36 h

Ajuntament de Barcelona

Un cop conegut l’acord del Consell de Ministres que indulta líders socials i polítics independentistes, com a alcaldessa de Barcelona, capital de Catalunya, vull manifestar el següent:

Fa un any i vuit mesos, un cop coneguda la sentència del Suprem, vaig comparèixer en aquest mateix Saló de Cent per compartir la indignació i la frustració que sentíem per les dures condemnes que s’havien dictat. Aquell va ser un dia molt trist, un dia molt gris que ens va tocar emocionalment a moltes persones, independentistes i no independentistes.

Aquell dia, penséssim el que penséssim sobre la relació entre Catalunya i Espanya, humanament no podíem fer cap altra cosa que estar al costat de Joaquim Forn, que va ser primer tinent d’alcaldia d’aquesta casa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i de les seves famílies i persones estimades.

També era un dia trist perquè suposava el fracàs de la política i la demostració definitiva que la judicialització en lloc d’acostar-nos ens allunyava encara més de les solucions.

Tot i la tristesa i la decepció del moment, vaig demanar que no abaixéssim els braços. Era i és la responsabilitat dels representants polítics buscar solucions als problemes i no generar-ne de nous. Per això vaig demanar, fa gairebé dos anys, tres coses: la llibertat de les persones empresonades, l’establiment d’un diàleg sincer i estable i una solució política que sigui votada per la ciutadania de Catalunya.

Llibertat

Avui, per fi, arriba el primer dels tres punts, la llibertat. Una llibertat que moltes persones voldríem que hagués arribat abans, però una llibertat que, en definitiva, obre la porta a una nova etapa, l’etapa del diàleg i de les solucions.

Sempre hem dit que la llibertat era el primer pas imprescindible per entrar en les noves etapes, primer la del diàleg i seguidament la de les solucions.

Per tant, hem fet un primer pas, però cal tenir present que no està tot resolt. No ens hem d’aturar aquí. Hem d’entrar definitivament en la nova etapa.

Ara cal avançar en la reforma del Codi penal, com ens demana el Consell d’Europa i abans havia demanat Amnistia Internacional, per adequar-lo a la legislació internacional en drets humans i defensa de la llibertat d’expressió i a la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Una reforma que ens ha de fer avançar en la desjudicialització de la política a Catalunya i on la llibertat d’expressió quedi del tot protegida, a Catalunya i a tot Espanya. Una reforma que permeti que tothom s’expressi en llibertat, sobre la independència, sobre la monarquia o sobre qualsevol altra qüestió, i que no tornem a passar la vergonya de veure empresonats polítics, artistes, cantants, sindicalistes o qualsevol persona per expressar la seva opinió.

Diàleg és valentia

Encara avui en el debat públic ens trobem amb crítiques a qualsevol possibilitat de diàleg. On el diàleg és presentat com una mostra de debilitat. És per això que per començar i mantenir una etapa de diàleg real cal valentia.

En aquest sentit, el Govern de l’Estat ha estat valent, perquè davant moltes pressions i resistències finalment ha fet el pas que calia. És un pas que reclamàvem moltes i molts i que per fi arriba. Ara cal seguir afrontant amb valentia el diàleg.

Perquè la valentia no és enfrontar-se a l’altre, sinó entendre les seves raons. La valentia no és ser més fort o més orgullós, sinó entendre la complexitat. La valentia és acceptar que no aconseguiràs tot el que voldries. La valentia és seure, parlar, dialogar i proposar solucions. No deixem que ningú tiri enrere el camí del diàleg i la política.

Si per aconseguir els indults tothom ha hagut de moure’s de la seva zona de confort, passarà el mateix amb el diàleg i la cerca de solucions polítiques. Caldrà sortir de la zona de confort i ser valents per mantenir aquest diàleg tot i les adversitats que segur que apareixeran.

Solucions

D’aquest diàleg honest i sincer han de néixer les solucions. Avui no és el dia de prefigurar-les, sinó d’expressar la voluntat de construir aquestes solucions de manera col·lectiva. No serà fàcil però tenim una oportunitat. Aprofitem-la. És l’hora de la política i de les solucions polítiques que hauran de ser votades democràticament.

El meu compromís com a alcaldessa de Barcelona, d’una ciutat oberta, diversa i de diàleg, és contribuir a fer possible que aquesta nova etapa que avui s’obre sigui un èxit i, per tant, acabi oferint solucions reals.

Només amb molt treball, diàleg i escolta arribarem a trobar les solucions. L’èxit d’aquesta nova etapa passa, doncs, perquè la política formi part de la solució i no dels problemes. Un èxit que sempre hem dit que no pot ser d’uns contra els altres sinó un èxit col·lectiu, de construcció conjunta de les solucions als nostres problemes.

Sortir de les trinxeres emocionals

Vull compartir una darrera reflexió: totes ens mereixem un nou temps per sortir de les trinxeres polítiques i emocionals. S’inicia una nova etapa en l’àmbit de la política, certament, però en aquesta nova etapa el que demano és que també cuidem més i millor les relacions humanes entre nosaltres.

A la tensió que hem viscut la darrera dècada, que va des de la sentència de l’Estatut fins l’arribada dels indults, avui hi afegim l’esgotament emocional després de la pandèmia i una crisi econòmica i social de la qual hem de sortir plegades.

Hem patit massa. Per això penso que tots i totes ens mereixem iniciar una etapa de menys tensió i de menys patiment. Hem de deixar de prejutjar, d’atrinxerar les posicions, de definir bàndols irreconciliables. Mereixem escoltar-nos, tornar a mirar-nos als ulls, reconèixer errors però fer-ho sense retrets.

Ens mereixem viure aquesta nova etapa des de la calma, des de l’empatia, sense defugir els conflictes però encarant-los d’una altra manera, amb cura, amb respecte a les persones i a les institucions. Sense apriorismes i sense prejudicis, entenent que aquí molta gent ha patit molt, de manera destacada els presos i les preses i les seves famílies, però també hi ha hagut patiment al conjunt de la societat catalana.

Avui és un dia que ens alleuja, que ens reconnecta emocionalment. Aprofitem perquè sigui també l’inici d’un futur millor com a societat. Sense vencedors ni vençuts, sense humiliacions ni revenges… Avui és un dia per imaginar i començar a construir entre tots i totes una societat i un futur més fratern, més just, més empàtic i més humà. Fem-ho possible.

Acabo aquesta declaració institucional amb unes paraules d’Arcadi Oliveres, una persona estimada a Catalunya, de pau i diàleg, transversal i de consensos:

“Estem obligats a no perdre mai l’esperança. Tal com estan les coses en aquest planeta, si la perdem anirem molt malament. Els moments són difícils, no d’ara, sinó de sempre, però ara més que mai no la podem perdre.”

Etiquetes associades a la notícia