Defensar els drets humans, un dret a protegir

15/10/2018 12:03 h

Juan Rivas

L’Ajuntament de Barcelona ha anat assumint en els darrers anys una progressiva major centralitat dels drets humans en les polítiques públiques” diu la Mesura de Govern. Programa Barcelona Ciutat de Drets. El mateix disseny de les polítiques municipals es basa en el que, metodològicament parlant, s’anomena “enfocament de drets”: totes i cada una de les accions públiques s’han de basar en un o diversos drets, i la responsabilitat municipal es basa a respectar-los, protegir-los i garantir-los.  La ciutadania és titular d’aquests drets. I l’administració és titular d’obligacions, és a dir, n’ha de vetllar pel seu compliment.

Una de les línies d’actuació d’aquesta mesura és precisament la creació d’una xarxa de persones i entitats defensores de drets humans. El seu paper ha de ser la reflexió i la vigilància de l’estat dels drets humans a la ciutat, servint de lloc de coproducció de polítiques públiques.

Per aquesta raó els passats  28 i 29 de setembre de 2018 es va realitzar el curs Defensores de drets humans: experiències des de la primera línia, dut a terme a La Model de Barcelona i organitzat per l’Ajuntament de Barcelona en marc de l’Escola de Defensores de Drets Humans.  Conscients que existeix un buit pel que fa a la capacitació adreçada directament  a les persones i les entitats que actuen com a defensores de drets humans a la ciutat de Barcelona, aquesta escola pretén ser un l’instrument d’enfortiment de les seves capacitats, tot posant en marxa un programa formatiu adequat a les seves necessitats i objectius.

 

QUI ÉS UNA PERSONA DEFENSORA DE DRETS HUMANS

En principi, es considera que qualsevol persona és i pot ser defensora de drets humans. La ciutadania de Barcelona ho ha mostrat en contextos diversos de mobilitzacions socials i desobediència civil: l’intent de desallotjament de plaça Catalunya el 15-M; les mobilitzacions pacífiques per aturar els desnonaments; o les brigades d’observació de drets humans en les mobilitzacions de l’octubre de 2017.

Segons la definició genèrica de les Nacions Unides, la persona defensora de drets humans  “és aquella persona que individualment o amb d’altres, s’esforça a promoure o protegir aquests drets. Les persones defensores de drets humans promouen tant els drets d’un col·lectiu en concret (infància, LGTBI…), com un grup de drets en particular (DESC, llibertats públiques…).”

  La declaració aprovada a 1998 de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre els drets de les defensores de drets humans, afirma: “En l’exercici dels drets humans i les llibertats fonamentals, incloses la promoció i la protecció dels drets humans a què es refereix la present Declaració, tota persona té dret, individual o col·lectivament, a disposar de recursos eficaços i a ser protegit en cas de violació d’aquests drets.”

Més concretament l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans diu el següent de la tasca de les defensores de drets humans, en una publicació informativa sobre aquest tema: “la tasca dels defensors dels drets humans sovint consisteix a reunir i difondre informació, dur a terme una activitat de promoció i mobilitzar l’opinió pública. (…) Hi participen activament en la facilitació dels mitjans materials necessaris per fer realitat els drets humans –construint habitatges, subministrant aliments, reforçant el desenvolupament, etc. S’esforcen a aconseguir una transformació democràtica que suposi una major participació de la població en l’adopció de les decisions que conformen les seves vides i una millor gestió dels assumptes públics. També contribueixen a millorar les condicions socials, polítiques i econòmiques, a reduir les tensions socials i polítiques, a consolidar la pau a nivell nacional i internacional i a promoure la presa de consciència pel que fa als drets humans en el pla nacional i internacional.”

 

 QUÈ DEFENSEN I A QUINES AMENACES S’ENFRONTEN LES PERSONES DEFENSORES

 Front Line Defenders, una de les tres entitats que ha impartit l’esmentat curs, ho defineixen així: “Els defensors dels drets humans s’enfronten a nombroses formes de repressió i esforços per aturar la seva tasca. El fet que els governs i actors no governamentals de tot el món segueixin centrant la seva repressió en els defensors dels drets humans és una mostra de la seva importància en la lluita per la justícia i la rendició de comptes.” Les persones defensores de drets humans, doncs, acompleixen una sèrie de tasques però, a la vegada, s’enfronten  a un seguit d’amenaces.

La tasca que porten a terme engloba la defensa d’una gran varietat de drets: de drets civils i polítics o de drets econòmics, socials i culturals. Així doncs, per exemple, Front Line Defenders, classifica els drets defensats per les persones defensores en: drets de la infància, drets civils i polítics,  drets econòmics, socials i culturals, ciberactivisme, bona governabilitat i el dret a eleccions, drets ambientals, persones amb discapacitat, drets ambientals,  drets contra la corrupció, llibertats d’associació, expressió i religió, lliure periodisme, drets de les dones i els diversos drets de gènere, dret a la justícia contra la impunitat, dret a la terra, dret a protesta i dret a l’autodeterminació.

Pel que fa a les amenaces a les quals s’enfronten les defensores, la mateixa organització les classifica de la següent manera: detenció arbitrària, arrestos i empresonaments, assassinats, ciberatacs, difamacions, desaparicions forçades, assassinats, atacs físics, interrogatoris, represàlies i incursions, entre d’altres.

Un manual sobre l’aplicació de la perspectiva de gènere a les defensores de drets humans de Women Human Rights Defenders  exposa que: “Les violacions contra les dones defensores de drets humans sovint no es reconeixen ni es castiguen; això, també, de vegades passa per motius específics de gènere. En la majoria de les societats, hi ha una invisibilitat i negació de la discriminació contra les dones. Això condueix tant a violacions com al silenci que els envolta. (···) En alguns casos, les dones i els homes s’enfronten a les mateixes violacions, però el context en què es produeixen, inclòs el clima sociopolític de discriminació de gènere, poden donar significats diferents dels abusos.”

 

PROTECCIÓ DE LES PERSONES DEFENSORES PER LES NACIONS UNIDES

Així, la defensa dels drets humans és una tasca que pot fer qualsevol persona (i de fet sovint es fa sense ser-ne conscient). Però l’exercici de la defensa dels drets fa front a un seguit d’amenaces que fa difícil que la ciutadania es dediqui a protegir-la.

Això porta al fet que s’estableixin mecanismes per la defensa de les persones defensores en l’àmbit  universal i regional. En l’àmbit universal aquests mecanismes són establerts per les Nacions Unides, les quals, d’entrada, van haver de definir la defensa dels drets humans com un dret en si mateix. La resolució 53/144 de la Declaración sobre el derecho y el deber de los individuos, los grupos y las instituciones de promover y proteger los derechos humanos y las libertades fundamentales universalment reconocidos, estableix les normes de protecció de persones defensores de drets humans, i, si bé no estableix nous drets, sí que dota els existents de major aplicabilitat.  Aquest document no és jurídicament vinculant però és un marc de referència adreçat a tothom, no sols als Estats.

Un segon mecanisme en l’àmbit universal  és nomenar un Relator Especial sobre la Situació dels  Defensors de drets humans, establert l’any 2000 per la Comissió de Drets Humans (ara Consell de Drets Humans) com un procediment especial. El Relator o la Relatora té el mandat específic de donar suport a l’aplicació de la Declaració sobre els defensors dels drets humans i demanar més informació sobre la situació real d’aquestes persones a tot el món. Les seves activitats inclouen respostes a queixes individuals, estudis,  recomanacions enfront de la cooperació tècnica al nivell país, i actuen com a enllaç per a activitats promocionals en general.

 

INTEGRANT MECANISMES DE PROTECCIÓ

Protection International, una altra entitat que ha impartit l’esmentat curs, analitza com els mecanismes de protecció a les defensores de drets no es basen en un model integrat. D’entrada, les rutines diàries de les organitzacions que treballen amb persones defensores fan que no es dediquin els recursos necessaris a  la seguretat de les persones que hi treballen, i aconsellen que la seguretat sigui una part essencial de la cultura de les organitzacions.

Igualment l’enfocament basat en l’anàlisi de riscos i seguretat que fan aquestes organitzacions, a vegades, és restringit i “deixa de banda aspectes clau com la violència estructural i la figura del perpetrador de les agressions, i que construeix un concepte racional i positivista del DDH que no correspon a la complexitat de la seva realitat. És urgent aplicar un enfocament més integrat, millor implementat i ampli, que abordi més encertadament la inseguretat en què els DDH desenvolupen la seva tasca. Això implicaria, en primer lloc, no fixar-se només en la violència directa contra els DDHH, sinó fer una reflexió crítica sobre el concepte de DDHH i la violència estructural (sense oblidar un millor abordatge de la violència física directa contra els DDHH). En segon lloc, analitzar com es constitueix aquesta inseguretat per buscar solucions des d’un abordatge més ampli de construcció de ciutadania, democràcia i Estat. Es tracta, en síntesi, de deixar de considerar el DDHH com a objecte de protecció i tractar-lo com a subjecte de drets.”

 

ACCIÓ MUNICIPAL DE PROTECCIÓ DE DEFENSORES

Els actors locals poden ser importants en la protecció de defensors i defensores de drets humans, i l’Ajuntament de Barcelona és un exemple. Recentment s’ha aprovat amb l’acord de tots els grups municipals una declaració institucional de suport a les defensores dels drets humans a Mesoamèrica, coincidint amb el 20è aniversari de la Declaració de Defensors i Defensores de l’ONU. Es tracta d’una resposta a la gravetat de la situació que es troben les defensores a aquesta àrea. “La situació és especialment greu a Mèxic i Amèrica Central on, entre el 2012 i el 2016, el Sistema de Registre de la Iniciativa Mesoamericana de Defensores va documentar 3.885 atacs contra dones defensores i 53 assassinats.” (web de Barcelona Ciutat Global).

Una acció concreta que es porta a terme és el programa municipal “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic” (un conveni de col·laboració amb l’entitat Taula per Mèxic) que facilita l’estada temporal a Barcelona de persones d’aquest col·lectiu amenaçades per l’exercici de la seva professió i el seu activisme a l’hora de denunciar violacions de drets humans. Se’ls proporciona  un acompanyament integral, i es realitzen les gestions relatives a la tramitació dels visats i l’assessorament legal relatiu a l’estada a Barcelona de les persones acollides es farà a través del SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats) de l’Ajuntament de Barcelona.

També es dóna suport al programa escriptor acollit del Pen Català. Aquest programa, hereu de l’anterior “Ciutats refugi” impulsat pel Parlament Internacional d’Escriptors, té com a finalitat acollir durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat, perseguit o amb risc de ser empresonat com a conseqüència dels seus escrits. La ciutat de Barcelona forma part de la Xarxa ICORN (International Cities of Refuge Network), a través del PEN Català que hi actua com a delegat de l’Ajuntament de Barcelona.

 

LA SOCIETAT CIVIL  S’ORGANITZA I ESDEVÉ DEFENSORA DE DRETS HUMANS

La defensa dels drets humans no és una cosa abstracta i que es dóna només en el pla internacional.  En el context polític actual, i en l’àmbit local, la societat civil s’ha organitzat per la defensa dels drets humans per mitjà de diverses xarxes. Una d’elles és “Som Defensores” que agrupa entitats amb una llarga trajectòria de defensa dels drets. Darrerament s’han centrat en la denúncia de mesures adoptades per l’Estat espanyol en l’últim any amb finalitats bàsicament intimidatòries que, en alguns casos,  contravenen tractats internacionals i normes internes. Segons afirmen  en un manifest de setembre de 2017: “Aquestes mesures són innecessàries i clarament desproporcionades, i suposen la vulneració de quatre drets humans fonamentals: el dret a un judici just i a la tutela judicial efectiva; el dret a la intimitat, a la inviolabilitat del domicili i a la privacitat de les comunicacions; el dret a la llibertat d’expressió i d’informació, i el dret a la llibertat de reunió i manifestació.”

EN DEFINITIVA

En definitiva, tothom pot ser defensor/a de drets humans i formar part d’una societat civil enfortida que ajudi a la creació i propagació d’una veritable cultura de drets humans a la ciutat. En un context com l’actual,  en el qual ens trobem en un constant retrocés de drets, és necessari que s’alcin les veus de les persones defensores de drets humans per denunciar  que  les desigualtats són evitables i que s’ha de seguir denunciant el discurs de l’odi i la discriminació, reivindicar els drets civils i les llibertats públiques en l’espai públic, i apostar per la plena ciutadania. Per això l’Ajuntament de Barcelona amb formacions com aquestes busca crear un espai estable i permanent de trobada de les entitats i persones defensores dels drets humans que permetin afavorir el dret a defensar els drets humans.

Etiquetes associades a la notícia