El Consell Educatiu Municipal de Barcelona ha presentat, en format d’infografies, el balanç de la Taula de Ciutat, Escoles i Covid com a cloenda de les activitats, amb un seguit de reflexions, assoliments i reptes de l’educació a Barcelona, en aquest context tan extraordinari, que han enriquit la qualitat de l’educació en molts aspectes i que centres, alumnat i famílies volen preservar quan passi la pandèmia.

La infografia animada “Què hem après de l’escola en temps de pandèmia i volem poder incorporar per seguir millorant l’educació a la ciutat?” recull deu aprenentatges, entre els quals destaquen els següents:

• La necessitat de reivindicar l’educació com un dret i servei essencial, que requereix la presencialitat i el protagonisme dels infants i joves.
• La implicació col·lectiva del conjunt de la comunitat educativa de la ciutat, formada per docents i equips directius, alumnat, famílies i administracions, corresponsables davant una situació que ha estat excepcional, incerta i complexa de gestionar.
• L’escola és una institució fonamental per garantir l’equitat de tots els infants i joves i cal universalitzar l’educació digital.
• La ciutat és en sí mateixa un espai educatiu que durant la pandèmia s’ha implicat per facilitar l’accés a les escoles i cedir espais i equipaments públics per poder garantir el desenvolupament del curs escolar.
• Infants, joves, mestres i professorat s’han adaptat i han innovat amb noves pràctiques pedagògiques per fer possible que el curs escolar s’hagi desenvolupat amb èxit.

Aposta municipal per l’educació 

L’escola és un motor de transformació de la ciutat i un equipament clau als barris. El compromís per l’educació, en termes pressupostaris, es tradueix en una inversió anual d’uns dos-cents milions d’euros, un import que representa que el 7% del pressupost municipal es dedica a l’educació i es tradueix en accions per millorar i fer créixer l’escola pública.

L’aposta municipal per l’educació pública comença a donar fruits, ja que es comença a capgirar la tendència: la matrícula d’alumnes a P3 en escoles públiques de la ciutat ja és lleugerament superior a la matrícula en escoles concertades, de manera que es comença a reduir l’anomalia del dèficit d’escola pública a la ciutat de Barcelona, on tan sols 4 de cada 10 alumnes de 3 a 16 anys van a la pública, quan al conjunt de Catalunya la mitjana és de 7 de cada 10.

Per avançar en la línia de la construcció d’una ciutat més educadora, feminista i justa que combati les desigualtats des dels primers anys de vida s’han implantat una sèrie de mesures: la tarifació social a les escoles bressol municipals, el pla contra la segregació escolar, la implantació de nous perfils professionals als centres (educadors socials i emocionals) o el reforç de les beques menjador.

Entre altres intervencions prioritàries es troben el pla de transformació de patis o el projecte “Protegim les escoles”, que a finals d’any haurà millorat els entorns de 101 centres, reduint carrils de circulació en 14 carrers i canviant la prioritat en favor dels vianants en 17 més, a més de l’ampliació de carrils bici.