El festival 48h Open House mostra el passat i el futur de les cases barates del Bon Pastor

30/10/2019 16:57 h

Judith Vives Bellalta

La visita a les cases barates del Bon Pastor realitzada durant la segona jornada del festival 48 Hores Open House va servir per conèixer les característiques i la història d’aquests habitatges i el seu projecte de transformació museística. El projecte forma part de la renovació integral del barri del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu.

Durant la jornada es va visitar el bloc de 16 habitatges situat entre els carrers Tàrrega, Claramunt, Bellmunt i Barnola. Una part d’aquests habitatges es convertiran en cases museu i espais expositius per explicar l’evolució de l’habitatge obrer a Barcelona. La museïtzació dels habitatges es fa en col·laboració amb el veïnat i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Els vuit habitatges restants s’habilitaran com a equipaments per al barri i inclouran sales de reunions, espais de treball, una sala d’actes i un arxiu, entre d’altres.

La visita de les cases barates del Bon Pastor és una de les dues amb què l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) va col·laborar durant la jornada de diumenge, juntament amb la dels habitatges del carrer Tànger.

Habitatges amb valor històric

L’origen de les cases barates del Bon Pastor es remunta a l’Exposició Internacional que es va celebrar a Barcelona l’any 1929. Es van construir per reubicar-hi els residents de les barraques que en aquell moment hi havia a Montjuïc, on es van fer els pavellons de l’exposició. Per això, es van construir quatre nuclis de cases barates a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un d’ells a Bon Pastor (Sant Andreu).

“La zona també es va anar omplint de persones immigrants de la resta de l’estat, que venien a treballar a Barcelona”, va assenyalar Salvador Angosto, activista i veí del barri, que va ser una de les persones encarregades de fer la visita guiada.

Angosto va explicar que aquests habitatges “es van fer amb materials molt precaris; sorra, molta cal, pedres i una mica de ciment”. Això donava com a resultat que les construccions no fossin gens sòlides i obligava el veïnat a realitzar reparacions i millores continues.

Al Bon Pastor s’hi van construir 784 cases barates, de les quals més de 700 eren de 40 metres quadrats, i les 80 restants superen els 60. Cada casa comptava amb tres habitacions d’un màxim de nou metres quadrats, menjador, cuina i banys compartits.

El projecte de museïtzació  

Ara una part d’aquestes cases es convertiran en museu. La transformació en un espai museístic és una iniciativa que s’emmarca dintre del Pla de barris del Bon Pastor i Baró de Viver, amb la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i de l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor.

Quatre dels 16 habitatges es convertiran en cases museu per mostrar-hi l’evolució de les edificacions obreres en diferents moments de la història, mentre que quatre habitatges més es transformaran en espais expositius per explicar l’evolució de l’habitatge obrer a Barcelona des del 1929.

L’espai museístic inclourà espais per exposicions itinerants del Museu d’Història i aules per conferències i activitats. L’espai serà regit pel MUHBA i l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor en règim de cogestió. La Universitat de Barcelona també ha expressat interès per dur a terme activitats en aquest espai.

Les obres començaran entre finals del 2020 i principis del 2021.

La renovació del Bon Pastor

Actualment, el barri del Bon Pastor està immers en la quarta fase d’un procés de remodelació que es va iniciar l’any 2002 i que finalitzarà amb la cinquena etapa. Dins les actuacions s’ha contemplat la  desaparició de les cases barates, que es farà de manera progressiva, preservant només l’illa de setze habitatges que es va visitar durant el 48h Open House.

Durant la quarta fase de la remodelació del Bon Pastor s’ha promogut la construcció de cinc blocs, amb 244 habitatges, que serviran per reallotjar els veïns i veïnes afectats per la remodelació del barri. En una propera fase es construiran quatre edificis més d’habitatge públic.

Segons va valorar Salvador Angosto, amb aquestes actuacions i gràcies a l’ajuda de l’Ajuntament de Barcelona s’ha pogut aconseguir “evitar la gentrificació i impedir que l’especulació arribi al barri”.

Etiquetes associades a la notícia