Sis grans pedres d’escullera portades de diferents indrets del territori s’alcen com a elements centrals de l’espai memorial, en el xamfrà nord-est que formen els carrers de Joan Güell i d’Europa. Són símbols que evoquen la variada procedència de les dones que ocupaven les cel·les de la presó de les Corts, pedres desarraigades, com la vida d’aquelles que van estar preses durant la dictadura.

El monument el completen cinc tótems informatius que formen al seu dors les paraules “dones” i “presó”, i quatre columnes amb il·luminació, inscripcions en el paviment, una xapa d’acer i pintura que reprodueixen el perímetre de la presó i un muret que recorda als veïns i les veïnes les dates en què la presó de dones de les Corts va romandre oberta.

El projecte va ser el guanyador del concurs d’idees convocat per l’Ajuntament i dona compliment a les reivindicacions del procés participatiu ciutadà engegat l’any 2013 amb la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts.

Molt més que un espai de memoria

La construcció d’aquest espai de memòria ha comportat la remodelació de tot un xamfrà del districte de Les Corts, que s’ha licitat per un import de 328.560’71 euros. Així, s’han ampliat les voreres, s’ha afegit pavimentació amb basalt, s’ha construït el muret que a voltes fa de banc,  el nou arbrat, la implantació de la xarxa de reg, els treballs de semaforització i l’actuació en el clavegueram.

El pressupost destinat al monument de memòria en sí, inclòs el transport i col·locació de les sis pedres, amb grues de grans dimensions, i els cinc tòtems explicatius amb les fotografies impreses que recullen la història de l’antiga presó, és de 58.665 euros.

El fosc record rere les parets de la Presó de Dones de les Corts

L’any 1890, les monges de l’orde de la Presentació éren les propietàries de l’edifici que posteriorment esdevindria la Presó de Dones de les Corts. Amb el nom de l’Asil del Bon Consell, les monges instruïen orfes, pensionistes i “noies esgarriades”. Els usos es mantindrien fins al 1936, quan el Govern republicà va habilitar l’asil com a Correccional General de Dones.

L’entrada de les tropes franquistes a Barcelona al gener del 1939 va suposar un nou canvi de rumb per a la gestió de l’edifici, que va passar a mans l’orde de les Filles de la Caritat. Des d’aleshores i durant la postguerra, l’amuntegament de preses polítiques i comunes i els seus fills i filles, la brutícia i la mala alimentació éren elements comuns d’aquesta presó de pas, on hi arribaven dones d’arreu d’Espanya, moltes d’elles madrilenyes, que passaven per les Corts de camí a d’altres penals de l’Estat.

L’acte de repressió més important que s’hi va viure va ser l’afusellament de dotze preses, assassinades al Camp de la Bota entre 1939 i 1940.

Tota la informació del projecte del Memorial Presó de Dones de les Corts: https://presodedones.files.wordpress.com/2018/09/festa_major_2018_monument.pdf