Festa de comiat a l’estàtua d’Antonio López

26/02/2018 17:08 h

Redacció

Diumenge 4 de març, a la plaça d’Antonio López s’hi celebrarà una festa de comiat amb motiu de la retirada de l’estàtua dedicada a finals del segle XIX a l’home de negocis del mateix nom, que va ser qüestionada ja des de la seva inauguració a causa del passat d’aquest personatge, vinculat al tràfic d’esclaus. La col·locació de l’estàtua —a proposta d’un reduït grup de prohoms barcelonins— va comportar també el canvi de nom de la plaça, fins aleshores coneguda com a plaça de Sant Sebastià, ja que anteriorment hi havia hagut el convent del mateix nom, fins al seu incendi en la bullanga del 1835. Ara, arran de la retirada de l’estàtua per decisió del Govern municipal, s’ha obert un procés participatiu per buscar-li un nom nou, encara que diverses entitats ja han proposat el de plaça de les Bullangues, en record dels avalots populars amb objectius democràtics que van tenir lloc entre el 1835 i el 1843.

La connotació històrica negativa i gens exemplar del personatge i la resposta a les peticions de retirada de l’estàtua realitzades en les darreres dècades van fer que l’Ajuntament barceloní prengués la decisió de retirar-la aquest 2018. Accions com aquesta no són un fet aïllat en els nostres dies: als Estats Units s’està duent a terme la retirada d’estàtues dels generals confederats, que en cada cas generen polèmiques i solucions específiques, i s’ha revifat el debat sobre altres monuments nacionals del país que van ser construïts per esclaus.

Música, circ i un castell de foc per a l’adeu

La festa, que se celebrarà de les 11.30 a les 13.30 hores, comptarà amb una sèrie d’activitats lúdiques, amb la presència de música —a càrrec de l’Always Drinking Marching Band i Djilandiang—, un taller infantil, accions de circ i un petit castell de focs. Hi haurà també parlaments institucionals a càrrec del primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, i la regidora del Districte de Ciutat Vella, Gala Pin, i la descoberta d’uns panells informatius de la plaça, a més de la retirada física de l’estàtua, que es conservarà al Centre de Col·leccions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Qui era Antonio López?

Antonio López y López (Comillas, Cantàbria, 1817) va emigrar a Cuba, on va tirar endavant diversos negocis, entre els quals una participació destacada en el tràfic d’esclaus des de les costes africanes cap a aquesta illa caribenya, una activitat il·legal des del 1820. Anys més tard, va tornar a la Península i va decidir instal·lar-se a Barcelona, on vivia la família de la seva dona. Des d’aquí, i gràcies als diners fets a Cuba, va començar una intensa i variada activitat empresarial, en la qual destaca la fundació de la Compañía Trasatlántica (1857) i la contribució en la fundació del Banco Hispano-Colonial (1876). A més, va finançar l’esforç militar del govern espanyol en la Guerra de Cuba i va tenir un paper destacat en la fundació del Círculo Hispano Ultramarino de Barcelona (1871), una entitat destinada a frenar qualsevol política reformista a Cuba o a Puerto Rico i a defensar el sistema econòmic de les dues colònies, basat en la preponderància absoluta del treball esclau. Com a premi, el rei Alfons XII el va convertir en marquès de Comillas (1878), i gran d’Espanya dos anys abans de morir, el 16 de gener de 1883.

Poc després de la seva mort, un reduït grup de prohoms de la ciutat va promoure la idea de canviar el nom a la plaça de Sant Sebastià perquè portés el d’Antonio López i, a més, col·locar-hi una estàtua, pagada pels admiradors del personatge i inaugurada el 13 de setembre de 1884. Aviat va generar polèmica, i només un any més tard el cunyat de López, Francisco Bru, ja la qüestionava en un retrat demolidor. Un altre moment notable va ser el 1902, arran de la mort de Jacint Verdaguer, quan la revista La Campana de Gràcia va proposar de substituir l’estàtua de López per la de Verdaguer.

En els primers dies de la Guerra Civil, l’estàtua es va enderrocar i el metall de què estava feta es va destinar a material de guerra, però en els primers anys del franquisme, l’alcalde falangista Miquel Mateu Pla va encarregar una nova estàtua de López a l’escultor Frederic Marès i el monument es va reubicar a pocs metres de l’original (1944). Acabada la dictadura franquista va tornar a prendre força la visió crítica del monument i es van dur a terme un seguit d’accions ciutadanes, intensificades en la dècada dels noranta, que en demanaven la retirada. El 2010 diverses entitats van demanar a l’Ajuntament que la retirés i des d’aleshores les peticions han anat augmentant, fins que finalment aquest 2018 el Govern municipal ha decidit retirar-la.

Un nom nou per a la plaça

Fins al 1884 la plaça es va conèixer amb el nom de Sant Sebastià perquè, entre el 1719 i el 1835, al seu costat s’alçava el convent del mateix nom, que va ser incendiat durant la bullanga del juliol del 1835. Afectat per la desamortització, el va comprar la Junta de Comerç, va funcionar com a seu de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1851-1873) i va ser la seu de diversos negocis fins que va ser enderrocat per a la construcció de la via Laietana. La col·locació del monument a Antonio López va donar també nom a la plaça fins ara, en què s’ha obert un procés participatiu per trobar-li’n un de nou.

L’Ateneu Memòria Popular i 16 entitats més ja havien sol·licitat el canvi de nom d’aquest espai pel de plaça de les Bullangues per diverses raons, entre les quals el fet de ser un dels poquíssims espais conservats de la ciutat en què van actuar les bullangues, amb la qual cosa veien adient convertir-lo en espai de memòria dels moviments populars. Aquestes entitats ja feia temps que manifestaven el seu interès per canviar el sentit simbòlic del monument i el nom de la plaça, perquè consideraven que expressava un model d’enriquiment que encara avui és present en l’explotació il·limitada de persones en situació de precarietat o el tràfic clandestí de persones. També la plataforma Tanquem els CIE ha demanat a través de la participació en la multiconsulta el canvi de nom de la plaça d’Antonio López pel de plaça d’Idrissa Diallo.

Les bullangues

Van ser avalots populars que, entre el 1835 i el 1843, van tenir gran importància en el procés de canvi cap a una societat liberal. Protagonitzades per la classe baixa de les ciutats, van incorporar l’exigència de reformes democràtiques i de participació política i van sorgir d’actes de protesta pel malestar social i la marginació política. Es van manifestar violentament contra aquells que consideraven responsables de la desigualtat i la pobresa, i una de les imatges més repetides de les primeres bullangues va ser la crema de convents.