Guia per a una comunicació inclusiva i lliure de prejudicis

La manera com parlem i ens expressem ha de reflectir la societat plural, diversa i complexa en la qual vivim. Amb l’objectiu de promoure una bona convivència, la nova ‘Guia de comunicació inclusiva’ recull recomanacions relatives al racisme, el gènere, la salut mental i les persones amb discapacitat o diversitat funcional.

14/06/2019 13:30 h

Ajuntament de Barcelona

Una comunicació lliure d’estereotips, prejudicis i discriminació, que sigui respectuosa amb totes les persones. Aquest és l’objectiu de la primera edició de la Guia de comunicació inclusiva, que disposa de 62.000 unitats en paper, a més d’una versió digital, i aborda diversos temes. A través d’exemples i recomanacions, la guia constitueix un document de referència tant per a la ciutadania com per al personal municipal dels diversos equipaments.

Racisme i prejudicis ètnics i culturals

Conceptes d’ús habitual com immigrant, persona de color o terrorisme gihadista demostren que el llenguatge està impregnat de prejudicis ètnics i racisme. A més d’oferir alternatives a les expressions colonials i discriminatòries, la guia també recomana evitar les generalitzacions, com “àrabs”, “africans” o “llatinoamericans”, que redueixen realitats culturals molt diverses a simples estereotips.

Gènere i LGTBI

L’ús d’un llenguatge lliure d’expressions homòfobes o sexistes contribueix a crear un món més just i igualitari i a trencar amb la seva concepció binària, que exclou moltes realitats relacionades amb la diversitat sexual i de gènere. Per exemple, quan es parla del “col·lectiu gai”, només es fa referència a homes homosexuals, però, si es fa servir el concepte LGTBI i les seves variants, s’hi engloben lesbianes, transsexuals i persones transgènere, bisexuals, intersexuals, queers, asexuals i d’altres. 

Persones amb discapacitat o diversitat funcional

Les barreres comunicatives són tan discriminatòries i injustes com les físiques. Per construir un món inclusiu i accessible, la guia recomana evitar la victimització i la condescendència i posar l’èmfasi en les persones, no en la seva discapacitat.

Salut mental

Una de cada quatre persones tindrà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida. Per no alimentar l’estigma de la salut mental, que parteix del desconeixement i els prejudicis, es recomana no banalitzar o frivolitzar els problemes i trastorns, especialment quan ens referim a estats d’ànim. Quan una persona està trista o té un humor voluble, s’ha d’evitar emprar termes com depressiu o bipolar.

Comunicació no verbal inclusiva

Les imatges i les actituds de les persones també transmeten estereotips, tot i que moltes vegades això no és tan evident. Les persones que apareixen a les imatges reflecteixen el món en què vivim; per això s’hi ha de buscar la pluralitat i la diversitat: hi ha molts tipus de famílies, colors de pell diversos i cossos diferents.

A més, la manera com ens comportem amb les altres persones també pot expressar actituds irrespectuoses i discriminatòries. La guia recull algunes situacions que es poden evitar:

  • Quan algú parla amb una persona amb discapacitat, s’ha de dirigir a aquesta persona i no a l’acompanyant.
  • Al transport públic, asseiem-nos en qualsevol lloc que quedi lliure, independentment de l’origen de la persona que tinguem al costat.
  • No cridem quan ens dirigim a persones migrants o amb discapacitat o a la gent gran.

Etiquetes associades a la notícia

Notícies relacionades