La fàbrica Macosa preserva la seva memòria històrica amb la inauguració d’un nou espai

21/03/2017 14:52 h

Ajuntament de Barcelona


El col·lectiu de Jubilats Macosa-Alstom organitza l’acte d’inauguració el 31 de març a la Torre de les Aigües del Besòs.

El nou espai Macosa neix amb la voluntat de preservar viva la memòria de les indústries que han marcat la història del Poblenou i, per extensió, del Districte de Sant Martí. Els elements que han estat referents de la gran indústria de Can Girona-Macosa  han perdurat gràcies a la seva consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), l’any 2000.

L’acte d’inauguració se celebrarà divendres 31 de març a les 11.30 h al nou espai, situat al carrer Llull, cantonada amb el carrer de Provençals. Està organitzat pel col·lectiu de Jubilats Macosa-Alstom amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Martí.

A l’acte, hi intervindrà l’arquitecte Toni Vilanova, a més de representants de l’associació de veïns Diagonal Mar, del govern del Districte i del grup de jubilats de Macosa. Els parlaments es faran als voltants de la xemeneia i posteriorment l’acte es traslladarà a la Torre de les Aigües del Besòs.

Durant la inauguració, es presentarà el conveni formalitzat amb l’Arxiu Municipal de Sant Martí a través del qual el grup de jubilats de la fàbrica cediran documentació de Macosa a l’arxiu del districte. Un altre dels actes previstos és la col·locació d’una placa que retrà homenatge als treballadors i treballadores que han emmalaltit i mort a causa de l’amiant, un dels productes que s’utilitzava a la fàbrica.

L’espai Macosa es recupera també a través de la instal·lació d’una sèrie de fotografies de gran format que serveixen per mostrar el passat de la gran factoria a les noves generacions. Les imatges expliquen l’evolució històrica de la fàbrica des del 1861 fins al 1994.


La lluita obrera dels treballadors de Macosa

L’espai Macosa va néixer a través d’una demanda del col·lectiu de treballadors i treballadores que durant tota la seva vida laboral va fer gran aquesta empresa amb el seu esforç i dedicació. Un d’ells és en Ferran Saro, membre de la comissió impulsora del projecte: “per nosaltres era important recuperar la memòria dels treballadors de Macosa i que es reconegués les aportacions que vam fer a la lluita obrera i al moviment obrer de Catalunya”.

En algunes etapes, la fàbrica va arribar a tenir 5.000 treballadors, fet que dóna una idea de l’impacte que aquest complex industrial va tenir al Poblenou. Per això els antics treballadors i treballadores han volgut preservar la relació de tots els elements vinculats a l’empresa: la Torre de les Aigües del Besòs, la Casa de Vàlvules annexa, el Bogie i la Xemeneia que es trobava al costat dels nous forns de laminació. Per a Ferran Saro, “la Torre de les Aigües és un símbol d’identitat per nosaltres perquè hi realitzàvem les assemblees i les concentracions de treballadors”.

Saro considera que aquest nou espai contribueix a recuperar i dignificar la memòria dels treballadors  de Macosa: “tota aquesta feina és important perquè volem preservar els records, les vivències i la lluita tan important pel Poblenou i també pel moviment obrer de Catalunya”.

 “No oblidar, perquè oblidar vol dir no reconèixer la veritat”. Ferran Saro.


Preservació de la memòria històrica industrial

L’espai Macosa neix també gràcies a la voluntat del govern municipal de preservar la memòria del paisatge industrial de Barcelona, a més de reconèixer el paper que els treballadors i treballadores van tenir en el desenvolupament del complex fabril.

La ciutat de Barcelona està experimentant des de fa anys una evolució urbanística de magnituds considerables. L’Ajuntament té com a prioritat que aquest procés de transformació sigui compatible amb la memòria del passat, sobretot a barris com Poblenou o Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, amb un fort passat industrial i obrer.

El nou espai Macosa contribueix a garantir el Patrimoni Industrial de Sant Martí. El regidor del Districte, Josep Maria Montaner, considera fonamental potenciar els espais dels barris que constitueixen elements simbòlics del patrimoni industrial i de la memòria històrica, a més de fer visible el col·lectiu de treballadors i treballadores de Macosa a través de la recuperació del seu testimoni.


La història de la Torre de les Aigües del Besòs i de Can Girona-Macosa

A finals del segle XIX, l’aigua a Barcelona i rodalia era un bé escàs. Per aquest motiu, es va decidir construir una torre al marge dret del riu Besòs, a un quilòmetre del mar. El projecte original preveia una torre amb una alçària de 80 metres i dos dipòsits. L’aigua estaria impulsada per unes bombes instal·lades a la Casa de les Vàlvules. La Torre de les Aigües va ser inaugurada el 1882 amb una alçada de 51 metres i un únic dipòsit, tal com es conserva en l’actualitat.

L’any 1895, es va decidir destinar la Torre del Besòs al proveïment d’aigua industrial. La proximitat a Can Girona fou decisiva i va propiciar un nou canvi de mans, un quart de segle més tard. El 1922, la societat Material para Ferrocarriles y Construcciones S.A. va adquirir el complex de la Torre de les Aigües: un solar industrial de 19.000 m2 amb els edificis, la maquinària i una zona extensa d’horts i jardins. La factoria metal·lúrgica tenia grans necessitats d’aigua i va treure un bon rendiment de les instal·lacions.

Durant la Guerra Civil, amb l’empresa dedicada a la fabricació de material de guerra, la Torre de les Aigües es va incorporar al sistema de defensa antiaèria amb la missió de protegir la factoria i el front litoral dels atacs de l’aviació feixista. Durant la postguerra, el conjunt va ser renovat: la nau de vapor i la xemeneia original es van enderrocar per crear un sistema d’impulsió més modern.

La foneria de Can Girona, que el 1947 es va convertir en Macosa (Materiales y Construcciones S.A.) se servia de l’aigua per refredar els seus dos trens de laminació: l’antic, de finals del segle XIX, on es laminava perfil rodó, perfil pla i perfil laminar en “L”, i el nou, dels anys 1955 – 1960, on es produïen perfils estructurals, bigues de perfil nominal (“H” i “I”) i de perfil en “U”.

Tots dos trens van tancar l’any 1990, de manera que l’extracció d’aigües, el bombeig fins al dipòsit i la construcció a les dues naus de laminació es va mantenir actiu fins aquesta data. El 1989, Macosa i la Maquinista es van fusionar i el 1991 van passar a ser part de Gec Alsthom, traslladant la producció al municipi de Santa Perpètua de Mogoda.

Després dels Jocs Olímpics del 1992, es va iniciar un projecte de reordenació urbanística d’aquest sector del front litoral a Diagonal Mar. La fàbrica fou desmantellada i, durant un temps, la Torre de les Aigües i la Casa de Vàlvules annexa van quedar com a únic element construït enmig d’un gran buit urbà.

El conjunt de la Torre de les Aigües del Besòs i la Casa de Vàlvules s’incorporen com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en el Catàleg de Patrimoni de Barcelona, l’any 2000.

L’any 2010, l’Ajuntament de Barcelona i Aigües de Barcelona (AGBAR) van signar un conveni de col·laboració per dur a terme el sanejament i la rehabilitació de la Torre de les Aigües del Besòs i la Casa de Vàlvules. Aquesta restauració es va realitzar entre els anys 2010 i 2014.

*

El Consell de Cultura, Memòria Històrica i Patrimoni Industrial de Sant Martí