“La nostra idea radical és fer un ús social dels diners”

Les finances ètiques prioritzen l’impacte social positiu sobre el lucre. La Sònia Molina Vila, directora de la Delegació barcelonina de Fiare Banca Ètica, ens explica l’entrellat d’una entitat d’aquestes característiques.

22/09/2020 12:21 h

Laia Ruiz

Quin és l’origen d’aquesta entitat bancària i què la defineix?

Fiare Banca Ètica neix a Bilbao i, al 2014, comença a operar com a entitat financera com a sucursal de Banca Popolare Etica, doncs compartíem valors i vocació. FiareBE es caracteritza per ser una entitat financera cooperativa que canalitza els recursos cap a projectes que els necessitin per tirar endavant. Tot, des d’un punt de vista cap a la transformació social.

L’entitat es basa en tres eixos: transparència, democràcia i vetllar per l’ús social dels diners. Aquesta és la idea radical: fem un ús social dels diners. Nosaltres no entenem el benefici com un fi sinó com un mitjà per aquesta transformació.

En què es diferencia de la banca tradicional?

FiareBE està feta per persones molt compromeses que creuen en el projecte, construïda de baix cap a munt. És una entitat sense ànim de lucre, doncs l’entenem com el mitjà per aconseguir el nostre objectiu: la transformació social. Evidentment, no som una ONG. Necessitem resultats per a que el projecte continuï. Però, què és fa amb aquests beneficis? Es reinverteixen en la societat. No repartim beneficis i no tenim accionistes, tenim els socis/es. Les persones sòcies compren capital social sense rebre res a canvi i es celebren assemblees anuals on cada persona i sòcia és un vot.

A nivell d’operativa, què implica aquesta organització diferent i aquests valors?

Quan entra una operació, des d’operativa fem l’anàlisi econòmic perquè han de ser viables. Però, a part, li donem la mateixa importància o més a l’avaluació sòcio-ambiental. Aquesta anàlisi la fan els socis i sòcies de manera voluntària, que formen una comissió encarregada de avaluar les polítiques de remuneració, les de contractació, si l’activitat tindrà o no un impacte social positiu, les implicacions cap a la societat, transparència… Si un projecte és viable però no compleix aquesta anàlisi sòcio-ambiental, no pot tirar endavant.

Potser a nivell de recursos no movem tants com a la banca tradicional, però en valors som una entitat immensa, som molt grans.

A més dels valors immensos, les finances ètiques estan creixent, també FiareBE. Com ha estat el procés de creixement? Com ha afectat la situació de la pandèmia a aquest creixement?

Estem creixent d’una manera molt sostinguda. L’inici d’any sempre és complicat, però amb la crisi hem superat les expectatives marcades a l’inici doncs hem fet una aposta molt forta per donar suport a les entitats. Per nosaltres era important transmetre, sobretot a les nostres entitats sòcies, que estàvem al seu costat. Hem agilitzat processos, hem creat productes nous per a que els costos financers fossin els menys possibles, tot sense intentar guanyar el màxim en cada operació perquè no busquem el màxim benefici sinó donar suport.

Per exemple, hem aconseguit signar el conveni amb L’Institut de Crèdit Oficial per oferir els préstecs ICO de l’estat que són amb un tipus d’interès molt econòmic en comparació amb altres tipus de préstecs. Això ha fet que donem resposta a les entitats que ja eren sòcies de FiareBE o que ja treballaven amb nosaltres i, a més, arribar a entitats que encara no ens coneixien. Ha sigut un treball en xarxa interessant.

A més de ICO, també s’ha ampliat el fons crèdit signat amb l’Ajuntament de Barcelona. Quines implicacions per l’ESS té aquest conveni?

El conveni és important perquè, per nosaltres, que l’administració pública vagi al costat de les entitats de l’economia social i solidària és bàsic, primordial.

Aquest conveni es va crear al 2017, amb un fons d’un milió d’euros amb unes línies de finançament especials, on l’Ajuntament intervé com a garantia per un valor d’uns 100.000€, un 10%. Això dóna accés a un crèdit a entitats i nous projectes de l’ESS que, a vegades, pot tenir dificultat d’accedir a recursos. Ara, s’ha incrementat fins els 2 milions i, a més de donar suport a l’inici d’un projecte o una activitat nova amb entitats que ja existien, s’han obert altres línies de finançament. Per exemple, amb la covid-19, moltes empreses i entitats es veuen obligades a actualitzar el seu espai físic per adequar-ho als protocols o han de reorientar les seves activitats. Amb el nou conveni poden accedir a recursos per a aquesta transformació.

Què espereu, doncs, de les administracions públiques?

El rol de l’administració pública ha de ser important, ha de ser un dels principals agents impulsors de l’Economia Social i Solidària. Tenen els recursos per establir polítiques que incentivin el sector, tenen el poder d’establir la cultura del finançament ètic a través del discurs i la mateixa pràctica, poden comunicar per donar a conèixer tots els projectes de l’ESS… Els recursos públics han d’anar destinats a allò que té un benefici positiu cap a la societat.

Contra més pressupost públic vagi encaminat a donar recursos a aquests projectes de les finances ètiques, molt millor. Més projectes impliquen que la societat es veurà beneficiada.

I què podem fer, nosaltres, com consumidors i consumidores?

Ens hem de preguntar en quin món volem viure. Nosaltres, com a individus, som responsables de les accions que fem per afavorir o no la societat que volem. Podem utilitzar l’economia per cobrir les necessitats de les persones i no al revés. Com a consumidors i consumidores, des de que sortim de casa fins que ens anem a dormir, totes les accions que fem en el dia a dia afecten al tipus de societat que volem. 

I com creus que poden créixer les finances ètiques i, així, donar suport també a l’ESS i altres economies transformadores?

Hem de guanyar presència, hem de treballar per a que la ciutadania ens reconegui com una entitat de referència. La banca tradicional té tota la xarxa d’oficines, que nosaltres no tenim… necessitem treballar més amb la cultura del finançament ètic i treballar per canviar el punt de vista: canviar la valoració de com treure rendiment als estalvis, no des d’un punt de vista econòmic sinó des d’un punt de vista més social.

Aquesta nova oficina és un espai inspirador, amb molta llum, tots els finestrals… no som gens opacs. Convida a la transparència, que és al que nosaltres li donem molta importància. Volem un espai de trobada cap als clients, cap a les nostres entitats sòcies, cap les persones sòcies. En aquesta oficina el que s’ha intentat és crear un espai on puguin reunir-se aquestes persones sòcies i estigui l’oficina oberta o no. Sempre tenen accés a l’espai, en funció de les seves necessitats. Ens ajuda a transmetre els nostres valors: aquí estem, podeu comptar amb nosaltres pel que vulgueu i en el que necessiteu. Volem caminar al vostre costat.

Menciones la transparència, entre d’altres, com un dels valors clau. A més de l’espai físic, com mostreu aquesta transparència en la vostra feina?

Som una entitat totalment transparent en que pots veure al web tots els projectes que hem finançat. A més fem el Balanç Social un cop a l’any, on es pot veure les operacions detallades de la nostra activitat. Ara també s’ha publicat el primer informe d’impacte social, on es veu l’impacte dels projectes que financem. Per diferenciar-nos, no parlem tant des d’un punt de vista econòmic sinó des d’un punt de vista d’eficiència cap a la societat, quin impacte social té.

Com a Directora de la delegació de Barcelona, quin paper creus que té el sector de les finances ètiques i l’ESS en la promoció de la igualtat i equitat de gènere?

Tot hi representar més del 50% del mercat laboral, les dones no arribaven al 30% dels llocs de direcció. Aquest desfasament entre el percentatge que les dones ocupen al mercat laboral i el que ocupen en llocs de direcció fa que ens perdem un percentatge important de talent.

En el sector de l’ESS, la majoria de vegades que m’he entrevistat amb cooperatives i empreses, els llocs de direcció i de direcció de finances estan ocupades per dones, que no és habitual a altres sectors. Això és important per la visibilitat que representa, sobretot perquè ajudarem a les generacions que venen.

Quin darrer missatge t’agradaria compartir?

Doncs que hi ha moltes entitats des de fa molts anys que hi treballen per aquest projecte de finances ètiques sigui possible. Una altra manera de fer banca no és utopia, ja existeix. Cal passar a l’acció.

Etiquetes associades a la notícia