La nova Enquesta sociodemogrA�fica de Barcelona fa una fotografia real de la ciutat

Els resultats de la primera Enquesta sociodemogrA�fica de Barcelona (ESB) permeten estimar amb precisiA? el volum, el perfil sociodemogrA�fic i les condicions de vida de les llars barcelonines i dels seus residents. L'enquesta xifra la poblaciA? real de la ciutat a l'entorn da��1.700.000 persones i detecta una sobreestimaciA? del nombre de persones de nacionalitat estrangera que registra el padrA? municipal.

13/04/2018 20:48 h

Redacció

L’element diferenciador de l’ESB A�s que fa una fotografiaA�de la poblaciA? real del moment mA�s exacta que el padrA?, que A�s un registre administratiu i, per tant, mA�s immA?bil. D’aquesta manera es disposa d’una informaciA? mA�s fidedigna de la tipologia de les llars i dels seus habitants que permetrA� desenvolupar unes polA�tiques mA�s efectives, en especial les relacionades amb la lluita contra la pobresa i l’exclusiA? social.

La profunditat de la mostra i la triple metodologia de les entrevistes (autoadministrades per internet, telefA?niques i presencials) A�s una altra de les caracterA�stiques innovadores d’aquesta enquesta: en total, es va aconseguir la resposta completa en 4.578 qA?estionaris da��habitatges, 4.517 de llars i 10.415 de persones.

L’enquesta ha permA?s estudiar el fenomen de la multillar, els habitatges en quA? cohabiten diferents nuclis de convivA?ncia, amb separaciA? d’economies i que ocupen A�rees diferents i delimitades de l’habitatge. La multillar representa el 2,9% del total d’habitatges de la ciutat, tot i que a Ciutat Vella el percentatge puja al 7%, mentre que a Nou Barris A�s prA�cticament inexistent.

L’Enquesta sociodemogrA�fica de Barcelona A�s una iniciativa de l’Oficina Municipal de DadesA�en colA�laboraciA? amb la��A�rea de Drets Socials, que forma part del Pla da��estudis sociolA?gics 2016-2019. La voluntat A�s que tingui una periodicitat regular i es porti a terme cada quatre o cinc anys.

Alguns resultats

Segons l’enquesta, a la ciutat hi ha un total de 727.256 habitatges, en 695.353 dels quals hi ha residents habituals i amb una superfA�cie mitjana de 88,8 metres quadrats. El nombre de llars A�s de 727.687 (1,05 per habitatge), i el de residents, d’1.682.318 persones (2,36 per llar). Si s’hi sumen les persones que viuen en habitatges colA�lectius, s’estima que la poblaciA? real se situa a la��entorn d’1.700.000 persones.

La��ESB estima una poblaciA? lleugerament mA�s jove que el padrA? municipal, i tambA� en divergeix pel que fa al nombre de persones residents de nacionalitat estrangera: l’enquesta en registra 197.087, mentre que el padrA? en consten 288.675. Un 7% dels residents de Barcelona diu que fa menys de dos anys que hi viuen.

La taxa especA�fica d’activitat A�s del 74,4%, i la d’atur, del 12,7%. De les persones que treballen, el 77,5% sA?n assalariades, de les quals poc mA�s da��una de cada quatre treballa al sector pA?blic. Els pensionistes gairebA� suposen una quarta part de la poblaciA?. El 40% de la ciutadania tA� estudis universitaris o postuniversitaris, i un 16% no ha acabat la��educaciA? obligatA?ria. Tots els resultats varien notablement segons els districtes.

La��ESB tambA� permet fer una bona estimaciA? de la taxa AROPE (acrA?nim de la denominaciA? en anglA?sA�At Risk of Poverty or Social Exclusion), un indicador estadA�stic dissenyat per la UniA? Europea que es calcula a partir d’indicadors de proporciA? de la ciutadania en risc de pobresa, privaciA? material severa o residents en llars amb intensitat de treball molt baixa.

La suma dels tres indicadors dona com a resultat que el 24,4% de la poblaciA? es troba en situaciA? de risc de pobresa o exclusiA? social, amb una incidA?ncia mA�s alta en les dones (25,6%) que en els homes (23,2%). Per grups socials, els joves de 16 a 24 anys (30,1%) sA?n els queA�es troben en una situaciA?A�pitjor, i sobretot les famA�lies formades per un sol adult amb fills a cA�rrec (37,7%).

La percepciA? de la��estat de la salut A�s bastant bo, amb nomA�s un 4,9% de la poblaciA? que afirma que tA� un estat de salut dolent o molt dolent, taxa que nomA�s sa��enfila fins al 21,8% en la franja de les persones de mA�s de 75 anys. El 12,4% de la poblaciA? declara que tA� alguna limitaciA? de la seva activitat per motius de salut, si bA� nomA�s un 3% considera que la limitaciA? A�s greu.