"La precarietat laboral afecta la salut de la població treballadora i de les seves famílies"

11/06/2020 11:42 h

Anna Sánchez

La precarietat laboral no només té un impacte en l’economia de les persones i famílies. Diversos estudis demostren que la manca de protecció social o uns salaris baixos, entre altres, afecten de manera negativa la salut física i mental de les persones treballadores. En parlem amb Nuria Matilla Santander, investigadora post-doctoral a la Unitat de Medicina del treball de l’Institut Karolinska a Estocolm (Suècia). Matilla es dedica a investigar les condicions laborals, amb un enfoc de precarietat laboral, i els seus efectes en la salut de la població.

Què entenem com a precarietat laboral? Quines característiques s’hi han de donar per a determinar que una relació laboral és precària?

La precarietat laboral es podria definir com un cúmul de característiques molt negatives que es donen en una feina (tant en l’àmbit de l’economia formal o informal). Les característiques que defineixen la precarietat laboral són la inseguretat laboral (com la inseguretat contractual, temporal, subocupació, tenir múltiples llocs de treballs o/i en diferents sectors), ingressos insuficients (nivells d’ingressos baixos, volatilitat dels ingressos) i la manca de drets i de protecció (com la manca de sindicalització, seguretat social, suport normatiu i drets laborals).

A més, la precarietat laboral és un important determinant social de la salut i de les desigualtats en salut. Segons l’Organització Mundial de la Salut, els determinants socials de la salut són les circumstàncies en les que les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. A més, aquests determinants generen diferències en la salut, injustes i evitables, en i entre els països.

Com afecta la precarietat laboral a la salut de les persones que la pateixen?

Segons teories i opinions d’expertes i experts, la precarietat laboral afectaria la salut de la població treballadora i de les seves famílies per mitjà de 3 vies diferents.

Una és per mitjà de les exposicions nocives per a la salut en el lloc de treball, com podrien ser riscos psicosocials (abús, discriminació, estrès), físics (contaminació acústica, radiació…), químics (productes de neteja, pesticides…), entre d’altres. Per exemple, en un estudi realitzat amb dades de l’any 2014 i que incloïen tots el països de la Unió Europea, vam observar com aquelles persones que treballaven en condicions de precarietat laboral, reportaven en major proporció patir estrès, o discriminació en els seus llocs de treball.

Una altra via per la qual la precarietat laboral podria afectar a la salut és a través de la privació material. Les persones que pateixen precarietat laboral és més probable que tinguin recursos insuficients per mantenir un nivell de vida adequat, com podria ser l’accés als serveis d’assistència sanitària, un habitatge en bones condicions o participació en activitats socials. De fet, estudis realitzats a Suècia i Canadà descriuen que les persones que treballen en condicions precàries i que també tenen un pitjor estat de salut autopercebuda, mostren en major proporció restriccions per participar en reunions socials, així com dificultats per gestionar despeses regulars.

Finalment, la precarietat laboral també podria afectar a la salut per mitjà de l’experiència i la vivència de la precarietat laboral, com per exemple, feines que són poc gratificants, la vivència de la inseguretat o sentiments d’impotència, culpabilitat i incertesa. En aquest sentit, un estudi que hem dut a terme a Estocolm, descrivim que 7 de cada 10 persones que es troben en condicions de precarietat laboral voldrien treballar en un altre lloc de treball.

Quines problemes de salut són els més freqüents derivats de la precarietat laboral?

La recerca en precarietat laboral s’ha centrat, majoritàriament, en estudiar la salut mental i salut autopercebuda de les persones que treballen de manera precària. Estudis a nivell europeu i altres països com Canadà, Estats Units, Xile, Egipte o Corea del Sud demostren de manera clara i constant que la precarietat laboral s’associa a una pitjor salut mental, incloent depressió, ansietat, trastorns del son, i pensaments suïcides. A més, també s’ha descrit que la precarietat laboral augment el risc de patir lesions laborals. Hi ha alguns pocs estudis, que comencen a descriure altres possibles efectes en salut de la precarietat laboral. En un estudi realitzat amb dades de la Unió Europea, vam descriure que les persones que treballen de manera precària, declaren en major proporció patir dolor muscular, mal de cap, problemes respiratoris, al·lèrgies i problemes de pell entre d’altres. Segons estudis basats en entrevistes en profunditat duts a terme en diversos països, les persones que treballen en condicions precàries descriuen patir estrès crònic i les seves conseqüències en salut, com podria ser ansietat, irritacions a la pell o empitjorament de l’estat de salut com més atacs d’asma o al·lèrgies.

Actualment, estem investigant sobre altres possibles efectes en salut de la precarietat laboral, i en uns pocs anys, podrem explicar de manera més completa, quins sons els efectes en salut de la precarietat laboral.

Hi ha diferència entre homes i dones en aquest sentit?

Tant la proporció de la població treballadora en precarietat laboral, com els efectes en salut de la precarietat laboral, és molt superior en dones respecte als homes. I així ho demostren estudis realitzats arreu del món. En general, les dones tenen més risc de patir precarietat laboral respecte als homes al llarg de tota la seva vida laboral, tal i com es veu reflectit en l’enorme bretxa salarial que encara existeix. Això és degut a les desigualtats de gènere, les dones són per una part, les principals responsables de realitzar feina no remunerada, com les tasques de la llar així com les responsables de persones dependents de la família, i a més, per aquests motius, han d’accedir a feines de pitjor qualitat (feines informals, contractes flexibles, etc). A més, existeix discriminació en el mercat laboral, sent visible amb el famós “sostre de vidre” amb el qual topem per millorar les condicions del lloc de treball.

En el cas de les treballadores de la llar, també s’hi suma el fet que moltes elles són persones migrades. També existeix una relació directa entre origen i precarietat?

La precarietat laboral afecta de manera desproporcionada a persones migrades. La població treballadora migrada temporal, principalment en l’agricultura i el treball de cures constitueix una gran proporció de la població treballant de manera precària. La discriminació degut al país d’origen és molt present en el mercat laboral. A més, les persones migrades pateixen incertesa amb els permisos de residència, i limitacions en l’accés a l’educació i la sanitat, i això fa que acabin accedint a feines mal pagades i sovint més perilloses per a la salut. Per exemple, diversos estudis mostren que les persones migrades que treballen en feines molt similars a les persones no migrades, treballen en horaris més imprevisibles, així com en torns de nit o canviants respecte a les persones no migrades. Alguns estudis mostren “la punta de l’iceberg” del problema, però encara són necessaris més estudis per entendre totes les barreres a les que han de fer front les persones migrades en el mercat laboral.

Hi ha tipus de feina que siguin més precàries i tinguin més impacte en la salut? El treball de cures és una d’elles?

La precarietat laboral és més freqüent en uns determinats sectors, com el sector de serveis, agrícola i pesquers, en operadors i muntadors de plantes i màquines, treballadores i treballadors de venta en botigues i mercats, i en ocupacions elementals. Sent el treball de cures una feina caracteritzada per la precarietat laboral degut en part a que en la majoria de casos, es dona a terme de manera informal. Informalitat és sinònim de risc per a la salut. La població que treballa en l’economia informal no té accés a sistemes de protecció social vinculats a un contracte laboral, així com a cursos de prevenció de riscos laborals o formació, o drets laborals i les persones pateixen inseguretat laboral.

Quina repercussió pot tenir això en el desenvolupament dels projectes familiars i comunitaris?

Des de la meva opinió, crec que s’han de tenir en compte dos eixos: primer, els col·lectius als quals la precarietat laboral afecta en major proporció: dones, població treballadora jove i persones migrades. El segon, les diferents barreres a les que les persones que treballen de manera precària s’enfronten, com podrien ser dificultats per accedir a programes de formació, dificultats per mantenir relacions amb la comunitat (ja sigui per temps o raons econòmiques) i que afavoreixen l’aïllament social, coneixement limitat sobre els seus drets laborals i on poder trobar suport i sindicalització.

Com resolem aquesta situació? Hi ha manera de desfer-la?

La bona notícia és que si podem desfer-la, necessitem voluntat política per construir una societat (més) justa. Per tal de “curar” les desigualtats en salut és necessari resoldre l’arrel del problema. És a dir, la causa que genera la precarietat laboral i a la vegada, efectes tan perjudicials en la salut de la població. La precarietat laboral, sent un determinant social de la salut, és el resultat de la distribució dels diners, poder i recursos a nivell mundial i local. Així dons, la cura de la precarietat és una distribució equitativa, sistemes potents de protecció social, assegurar que la població treballadora té i pot exercir els seus drets en total llibertat, la regulació de formes de treball que posin en perill aquesta distribució equitativa i siguin un perill per a la salut de la població treballadora. A més a més, per tal de combatre els determinants socials de la salut és molt important adoptar el marc de salut en totes les polítiques.

Més informació

Etiquetes associades a la notícia