L’Ajuntament celebra el canvi de paradigma que suposa l’aprovació del Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

30/12/2019 13:20 h

Ajuntament de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona celebra l’aprovació, dilluns dia 23, del nou Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, que ha impulsat la Generalitat de Catalunya, i en el que ha comptat amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i dels moviments i organitzacions socials que defensen el dret a l’habitatge.

Aquest nou decret, a diferència del que va intentar impulsar al mes de juliol, representa un canvi de paradigma per a l’Ajuntament de Barcelona, o en paraules de la regidora d’Habitatge i Rehabilitació Lucia Martín, “un gir de 180 graus respecte al decret anterior que vam tombar”.

Martín ha valorat l’aprovació del decret juntament amb la tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz. Un dels canvis més destacats és que amb el nou decret, “l’habitatge assequible comença a ser la norma i no l’excepció”, ha dit Sanz.

 

Aportacions de l’Ajuntament de Barcelona

El nou decret incorpora diferents aportacions que han fet tant l’Ajuntament de Barcelona com els moviments i les organitzacions socials que lluiten en la defensa del dret a l’habitatge. En aquest sentit, tant Lucía Martín com Janet Sanz han manifestat la seva satisfacció perquè “la Generalitat ha entès que no es pot legislar sobre habitatge sense tenir en compte l’Ajuntament de Barcelona i els moviments socials”.

Entre els canvis normatius que representa aquest nou decret i que han estat proposats i defensats per l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz s’ha referit als que aborden la defensa del dret a l’habitatge des de la perspectiva més urbanística i Lucía Martín als que se centren en l’emergència. Totes dues han coincidit en la importància d’unir en un sol text legal aquestes dues perspectives, que fins ara es legislaven per separat.

En el terreny urbanístic, Janet Sanz ha mencionat els següents canvis:

– L’habitatge protegit passa a ser protegit de manera permanent. “La ciutat i l’àrea metropolitana ja no perdran més habitatge assequible”, ha celebrat la tinenta d’Alcaldia.

– En les reserves d’habitatge protegit com a mínim el 50% seran de lloguer.

– En sòls consolidats que es puguin canviar els usos, la requalificació permetrà assolir nivells mínims del 40% de reserva de sòl per habitatge assequible, així com en aquells sòls on actualment siguin no urbanitzables i passin a ser-ho en el futur, també hi haurà una reserva mínima del 40% d’habitatge protegit.

Aquestes reserves d’habitatge protegit de lloguer constitueixen una innovació en el dret a l’Estat espanyol, i no existeixen en cap altra legislació de cap de les altres 16 comunitats autònomes.

– Desapareix la condició de garantir la viabilitat econòmica de la mesura de la MPGM del 30%, de manera que se simplifica l’aplicació d’aquest requisit.

– Corresponsabilització dels privats en la construcció d’habitatge protegit: en els terrenys dotacionals de privats també es podrà construir habitatge dotacional.

– Hi haurà un preu únic per a l’habitatge protegit i per a tota l’àrea metropolitana de Barcelona.

 

Mesures per atendre l’emergència

Pel que fa a l’àmbit de l’emergència, Lucía Martín ha remarcat tres normes noves que representen un gran avenç i que alhora suposen un “aprofundiment en els canvis que va iniciar la Llei 24/2015, però reconeixent i abordant noves realitats que s’estan donant”.

– La nova definició de grans tenidors d’habitatge, que incorpora les persones físiques que siguin propietàries de més de 15 habitatges. Aquesta definició té efectes en l’obligació d’oferir lloguer social a famílies vulnerables que estiguin vivint en els seus habitatges, abans d’iniciar processos judicials de desnonament per impagament d’hipoteques o impagament del lloguer.

– L’obligació de renovar automàticament els contractes de lloguer social que s’esgoten a les famílies vulnerables, amb nous contractes amb durada mínima de 7 anys, d’acord amb la LAU.

– Els bancs, fons d’inversió i gestors d’actius immobiliaris tenen la obligació de regularitzar les persones i famílies vulnerables que viuen en els seus habitatges des de fa 6 mesos o més sense títol habilitant. La regidora Lucía Martín ha recordat que “molts d’aquests fons voltors van comprar precisament aquests habitatges i edificis a preu molt més baix precisament perquè hi havia ocupants sense títol habilitant, ara cal que es corresponsabilitzin i que regularitzin aquestes persones”.