Les desigualtats en salut entre els barris es redueixen

Les dades de l’informe anual “La salut a Barcelona” constaten una reducció de les desigualtats de salut entre els barris de la ciutat i un augment de l’esperança de vida. L’estudi aporta, per primera vegada, dades de la mortalitat atribuïble a la mala qualitat de l’aire. Entre el 2010 i el 2017, la contaminació ha causat la mort a 422 persones de mitjana cada any.

07/11/2018 15:03 h

Redacció

L’informe “La salut a Barcelona” és un estudi que elabora anualment l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que presenta l’estat de salut de la ciutadania amb indicadors de salut, però també de l’entorn físic i socioeconòmic de la ciutat.

Més esperança de vida, menys desigualtats

Entre les dades més rellevants hi ha l‘augment de l’esperança de vida a la ciutat, que assoleix els registres més alts de la història. Per primera vegada, l’esperança de vida supera els 81 anys en els homes, en concret és de 81,2 anys, mentre que en les dones arriba als 86,9 anys, la xifra més alta fins al moment.

L’informe de l’ASPB constata en aquesta ocasió una reducció de les desigualtats entre els barris de la ciutat, especialment en dos àmbits: l’esperança de vida en néixer i l’obesitat.

En el període 2014-2016 es retallen les desigualtats pel que fa a l’esperança de vida entre barris rics i pobres, i es mostra una situació millor que en el període 2011-2013. La diferència ha passat de 4,5 anys a 2,7 anys entre aquests dos períodes.

Ciutat Vella és el districte que té l’esperança de vida més curta tant en homes (78,1 anys) com en dones (85,2 anys). L’esperança de vida més llarga en el cas dels homes (83 anys) és al districte de les Corts, i pel que fa a les dones (87,7 anys) és a Nou Barris.

Pel que fa a l’obesitat, s’ha evolucionat favorablement durant l’última dècada. L’any 2006 l’excés de pes era un problema 2,3 vegades més freqüent en classes socials més desafavorides, mentre que ara es dona 1,5 vegades més.

Quant a la taxa d’embarassos juvenils, més freqüents en barris amb una renda més baixa, s’han reduït pràcticament a la meitat en el conjunt de la ciutat en els darrers deu anys.

Infeccions de transmissió sexual

Entre les principals infeccions de transmissió sexual (ITS), l’any 2017 s’ha frenat l’augment que s’havia detectat l’any anterior. El creixement de la gonocòccia ha estat del 30% davant l’increment del 149% de l’any 2016. Pel que fa a la sífilis, l’increment ha estat d’un 10% davant del 88% de l’augment del diagnòstic de la infecció el 2016.

Pel que fa al VIH, el 2017 es van detectar 352 casos d’infecció davant els 310 de l’any 2016, i se situa en una taxa de 21,8 per cada 100.000 habitants.

La contaminació, causa de mort

Per primera vegada, l’informe anual de l’ASPB recull les morts atribuïbles a la mala qualitat de l’aire. Es calcula que durant l’any 2017 a Barcelona van morir 354 persones per causes relacionades amb una mala qualitat de l’aire. Durant el període 2010-2017 hi va haver una mitjana de 422 morts anuals.

L’evolució de les dades en aquest període estableix una correlació entre el grau de contaminació i les morts per aquesta causa. Els anys en què hi ha hagut una densitat més alta de partícules fines (PM2,5) és quan hi ha hagut més defuncions, que han arribat a 594 (el 2011), 706 morts (el 2012) i 529 (el 2015).

Pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2), generat principalment pels vehicles dièsel, el 70% de la població barcelonina està exposada a nivells superiors als que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Pel que fa a les PM10, el 98% de la ciutadania respira nivells superiors als marcats per l’OMS.

A més de l’NO2, de les PM10 i PM2,5, Barcelona també supera els límits de l’OMS de benzè, d’ozó i de benzopirè.

Podeu consultar l’informe “La salut a Barcelona” aquí.

Etiquetes associades a la notícia