Les necessitats bàsiques de les ciutats queden fora del nou Pla estatal d'habitatge

El Pla estatal de l'habitatge 2018-2022 ha ignorat les reivindicacions i necessitats de les ciutats i no inclourà les al·legacions que van presentar les ciutats de Barcelona, Madrid, València, Saragossa, Cadis, la Corunya i Santiago de Compostel·la. La tendència a la baixa de les polítiques d'habitatge ha suposat una retallada de 1.000 milions d'euros en els darrers vuit anys.

07/03/2018 19:50 h

Redacció

VÍDEO. Ada Colau: “Exigim que s’augmenti la durada dels contractes de lloguer, garantir l’estabilitat dels llogaters i llogateres i que el pressupost estatal d’habitatge pugi a 2.000 milions aquest mateix any.”

Els set ajuntaments van presentar conjuntament un seguit de propostes i d’al·legacions al Pla estatal d’habitatge 2018-2021, les quals es basaven en el fet que els problemes que es generen per la manca d’inversió i per la manca d’un projecte de polítiques públiques d’habitatge del Govern de l’Estat recauen en els municipis, i que les administracions locals han d’atendre les conseqüències de les pujades indiscriminades del preu dels lloguers i dels desnonaments, i els problemes que es generen per la manca d’un parc d’habitatge públic i de preu assequible de lloguer.

El treball conjunt va culminar el mes de desembre, en què els regidors d’habitatge dels set ajuntaments es van reunir amb el secretari d’estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge, Julio Gómez-Pomar, per exposar-li i argumentar-li les propostes presentades al Pla estatal d’habitatge 2018-2021.

Aquestes propostes, però, han estat ignorades, i per aquest motiu avui s’ha presentat un manifest conjunt en què aquests municipis reivindiquen el següent:

  1. Trencar la tendència de retallades de l’Estat dels últims anys pel que fa a l’habitatge, que han suposat una reducció del 70% de la partida pressupostària. La inversió hauria de ser de l’1,5% del PIB, començant amb 2.000 milions d’euros aquest 2018.
  2. El parc públic d’habitatge a Espanya és insuficient per cobrir les necessitats de la ciutadania. És imprescindible incrementar el pressupost i les línies de finançament de l’ICO per ampliar l’oferta d’habitatge assequible.
  3. Exigir la reforma de la Llei d’arrendaments urbans (LAU) per allargar la durada mínima dels contractes de lloguer i regular-ne el preu.
  4. Ampliar el ventall de creació i d’accés a l’habitatge assequible. Cal potenciar nous models de titularitat pública del sòl com el cohabitatge i la cessió d’ús.
  5. Obligar la Sareb i les entitats financeres rescatades amb diners públics a incorporar els seus immobles al fons d’habitatge de lloguer social.
  6. Preveure ajudes per rehabilitar habitatges de petits propietaris i establir una norma perquè aquestes mesures no suposin un increment desproporcionat del preu del lloguer.
  7. Impulsar mesures fiscals que posin fi a les exempcions de tributs i bonificacions fiscals de les socimis, ja que repercuteixen negativament en el mercat del lloguer.

L’Ajuntament ha impulsat durant aquest mandat la construcció de 4.400 habitatges, dels quals 3.600 seran de lloguer públic. Això suposa una inversió de 360 milions, assumida només per l’Ajuntament.

D’altra banda, l’Ajuntament està finançant, amb més del 90%, la despesa de les diferents polítiques d’habitatge, com els ajuts a la rehabilitació o els ajuts al pagament del lloguer.

Pel que fa als desnonaments, entre el 2015 i el 2017 l’evolució a la ciutat ha estat:

  • Total: −19%
  • Hipoteca: −34%
  • Lloguer: −17%
  • Altres: −4%

Etiquetes associades a la notícia

Notícies relacionades