En total, fins al moment, han estat localitzades 18 unitats funeràries, en les quals s’han trobat restes humanes que pertanyen a 21 individus, entre homes, dones i nens. Les restes que s’han trobat encara tenen l’esquelet parcialment o completament articulat, una circumstància que indica que, després de ser enterrats inicialment, els cossos ja no van ser traslladats o, com a mínim, no de manera individual.

El que s’ha trobat són enterraments senzills, en tombes simples i amb taüts de fusta, dins dels quals s’han trobat rosaris, medalles i altres objectes personals. La troballa permet afirmar que el cementiri del Corralet es va utilitzar durant més temps del que es pensava, fins i tot després que els enterraments al nucli urbà fossin prohibits per un decret de Carles III de l’any 1775.

L’anomenat Corralet estava situat a tocar de l’aula d’anatomia i del dipòsit de cadàvers (on avui hi ha el teatre anatòmic), fet que confirma la relació del recinte funerari amb els ensenyaments mèdics i anatòmics. Les descobertes arqueològiques aporten informació sobre la realitat sanitària i social de la Barcelona dels segles XVII al XIX, un temps en el qual hi havia una alta densitat demogràfica i es produïen epidèmies de manera constant.

L’Hospital de la Santa Creu va ser fundat l’any 1401 pel Consell de Cent per unificar els hospitals medievals barcelonins. Es va ampliar al llarg dels segles amb la Casa de Convalescència i l’aula d’anatomia, una prova de la importància sanitària i científica del recinte en la Barcelona del moment.