Mercats de Pagès: una de les apostes per una alimentació més justa, sana i sostenible a ciutat

Barcelona vol convertir-se en un referent en polítiques alimentàries urbanes, promovent un model sostenible, just i saludable com demana el Pacte de Milà. Els mercats de pagès en són exemple.

04/03/2019 08:15 h

Ajuntament de Barcelona

El passat dissabte 2 de març al migdia el Mercat de Pagès de la plaça Bacardí d’Horta va comptar amb la visita institucional de Gerardo Pisarello, primer tinent d’Alcalde i Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social i Solidària; que van ser acompanyats per Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, i per Chiara Bombardi, de l’associació Slow Food.  

Els mercats de pagès a Barcelona són conseqüència de les polítiques agroalimentàries de la ciutat que tenen el seu inici en el Pacte de Milà aprovat al 2015, una iniciativa de la FAO per promoure el canvi dels models agroalimentaris a les ciutats del món, i la posterior Estratègia d’Impuls de Política Alimentària (EIPA) de l’Ajuntament, que inclou més de 60 mesures que tenen per objectiu que barcelonines i barcelonins puguin accedir a productes alimentaris sostenibles, locals i sans.

En Gerardo Pisarello, durant la visita, explicà com aquests mercats també són conseqüència “del 2017, quan vam rebre a la ciutat la marxa pagesa i vam decidir que havíem de fer un nou pacte entre la ciutat i la pagesia. Era molt important que una ciutat com Barcelona tingués una política agroalimentària, una política que no havia existit mai abans a la ciutat. Ara tenim 8 mercats de pagès a tota la ciutat i això ha de créixer. Nosaltres com a ciutat hem signat el Pacte de Milà, un projecte d’àmbit europeu que té a veure amb un canvi cultural perquè es pugui menjar més sa, més sostenible i més just. I l’entitat amb la que havíem de fer aquesta aposta era Unió de Pagesos. La idea és que aquests mercats de pagès puguin nodrir el petit comerç i els mercats de la ciutat. No volem que siguin experiències petites, volem que estigui en el centre de la política d’una gran ciutat com és Barcelona”.

Per la seva banda, Caball afirmà que “hi ha moltes oportunitats. No tot ho arreglarem amb mercats de pagès, però és una manera de visibilitzar que hi ha una altra manera de produir, hi ha una altra oferta. Farem que l’activitat territorial hi sigui, farem que la gent no faci portar productes de l’altra banda del món que posen en dubte la sostenibilitat. A l’Ajuntament li agraïm el recolzament, perquè la marxa pagesa no anava contra el govern, sinó que hi ha uns pagesos a casa nostra que volem produir pel nostre país”.

La complicitat entre l’Ajuntament de la ciutat i Unió de Pagesos és forta. L’objectiu d’ambdues organitzacions és aconseguir que els productors locals de Catalunya i la petita i mitjana pagesia tinguin més facilitats per comercialitzar els seus productes a Barcelona, i que el petit comerç de proximitat i els mercats municipals siguin els principals canals per aquesta aliança. Això es concretarà en tres projectes: la posada en marxa de la primera Central de Distribució de Proximitat de Productes Ecològics; la creació aquest 2019 d’un mercat de pagès en col·laboració amb un mercat municipal de Barcelona per tal d’aproximar al comerç dels mercats municipals els productes de la pagesia; i l’assessorament a l’Ajuntament en les polítiques alimentàries de proximitat i locals.

Finalment, Chiara Bombardi, integrant d’Slow Food, l’entitat que organitza aquest mercat conjuntament amb el mercat del Parc de les Tres Xemeneies al Poble-sec, va explicar l’experiència: “estem en un procés de portar els nostres principis de l’associació -menjar de proximitat, de local, de temporada, fresc, amb venda directa- a un barri que encara no coneixem gaire. Agafem el repte i treballarem per crear les sinèrgies amb el barri, amb els veïns, amb els altres comerciants. Nosaltres no estem en oposició als Mercats Municipals de Barcelona, pensem que és una xarxa maravellosa, una oportunitat per als veïns de Barcelona per fer una compra sostenible, humana. Ells fan una feina del dia a dia i a més a més, es poden proveïr dels mateixos productors; si fan l’esforç de buscar un producte de collita pròpia, el trobaran. Nosaltres només hi som una vegada a la setmana o al mes: representem la venda curta, sense intermediari, posem a l’abast producte d’altíssim nivell a un preu normal i amb una vessant lúdica i d’espai de trobada”. Com a tal, el mercat de pagès d’Horta continuà amb una calçotada popular organitzada per Slow Food.

Aquest mercat de pagès forma part d’una xarxa de mercats de pagès setmanals que promou l’Ajuntament de Barcelona. En cada mercat, unes 15 parades regentades pels propis productors i productores ofereixen  productes frescos, de proximitat i de temporada. Al 2019 calculem que a Barcelona s’organitzaran 220 jornades de mercat de pagès en 10 barris de la ciutat on vendran el seu producte unes 65 pageses amb unes 150.000 persones visitants anuals.

Aquests mercats son dinamitzats per entitats dels barris que promouen la sobirania alimentària amb el recolzament municipal. Els mercats i parades de pagès no només són una eina per facilitar l’accés a productes de pagès sinó que estan concebuts per afavorir el comerç de barri de proximitat. Des de l’Ajuntament es creu fermament en el projecte per ser també una realitat consolidada a moltes ciutats del món com Nova York, que compta amb una xarxa de 60 mercats, els GreenMarkets.

Actualment hi han 8 mercats de pagès:

  • El Raval (Plaça de Sant Galdric)
  • La Nova Esquerra de l’Eixample (Espai Germanetes -Consell de Cent entre Viladomat i Comte Borrell)
  • El Fort Pienc (Plaça André Malraux)
  • El Guinardó (Plaça Maragall)
  • Horta (Plaça Bacardí)
  • El Poble-sec (Parc de les Tres Xemeneies)
  • Sants (Plaça Bonet i Muixí)
  • Vallcarca (Placeta del Metro)

A més a més, el 2 de març s’hi ha sumat una petita iniciativa per portar menjar fresc, local, ecològic i de temporada al barri de Baró de Viver, un barri amb mancança comercial. El projecte es diu Lo Traginer i és una parada de mercat complerta.

Si voleu més informació dels mercats de pagès, visiteu la seva pàgina.

Més enllà dels mercats de pagès, l’Ajuntament de Barcelona està treballant altres accions per propulsar la sobirania alimentària a la ciutat com són el projecte Paradistes Verds, on es vol posar valor a tots els paradistes compromesos i interessats en treballar amb productes locals i de venda de proximitat; fomentant la compra pública de proximitat i agroecològica; donant suport a altres iniciatives de coproducció com ara FoodCoop, un projecte sorgit del teixit de grups de consum agroecològic de barri que impulsa un supermercat cooperatiu que pugui fer accessible aquests models de consum agroecològic i cooperatiu a grups grans de població; i també s’està desenvolupant l’Estratègia d’Agricultura Urbana (EAU 2019-2030) impulsada per Ecologia Urbana i coproduïda entre Ajuntament i entitats compromeses amb l’agroecologia, per millorar i augmentar la superfície agrícola a la ciutat.  

L’Estratègia d’agricultura urbana

Tot i que la superfície cultivada a la ciutat és testimonial, des del govern local s’aposta per a la preservació dels pocs espais agrícoles productius que podem trobar en l’actualitat (com la Finca La Ponderosa, al barri de Vallbona) i es fomenta l’agricultura urbana com a pràctica saludable, social i comunitària per a la ciutadania.

Partint de la premisa que l’agricultura urbana no es pot desvincular de l’alimentació i viceversa, s’aposta per una estratègia global de ciutat que té per finalitat convertir Barcelona en un referent de l’agricultura i de les polítiques alimentàries urbanes del segle XXI promovent un model agroalimentari sostenible, just i saludable, tal i com demana el Pacte de Milà. El projecte s’ha anomenat Agròpolis.

L’Estratègia d’Agricultura Urbana (EAU 2019-2030) pretèn doncs, millorar i augmentar la superfície agrícola a la ciutat. Barcelona ha estat pionera en la implantació dels horts urbans. Actualment compta amb 464, una xarxa que s’ampliarà amb la implantació d’aquesta estratègia que, entre d’altres, vol diversificar el perfil dels hortelans i hortelanes, reforçar la dimensió comunitària dels horts, fomentant sinèrgies amb altres iniciatives agroecològiques del barri com els mateixos mercats de pagès.

Etiquetes associades a la notícia